La justícia europea avala que els estats recullin dades de les comunicacions privades

Ho podran fer quan hi hagi amenaces a la seguretat nacional o en la lluita contra el crim

Redacció

Els estats de la Unió Europea poden recolir dades de les comunicacions entre ciutadans per necessitats de seguretat nacional. Així ho ha dictaminat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Segons la sentència, els estats poden derogar l'obligació de mantenir la confidencialitat de les comunicacions electròniques si existeix una amenaça greu per a la seva seguretat nacional que sigui real i actual o previsible.

En sentències sobre casos plantejats per tribunals britànics, francesos i belgues, la Cort va estimar que el dret europeu s'oposa en general que els estats obliguin les operadores de telecomunicacions a transmetre o conservar de forma generalizada i indiferenciada les dades sobre el tràfic i localització de les comunicacions.

Però el TJUE ha considerat que les mesures es poden imposar quan ho exigeix la seguretat nacional.


Limitacions de la sentència

La sentència imposa unes limitacions. Així, les dades només podran conservar-se durant un temps limitat, mentre l'amenaça persisteixi, i sota control judicial o d'una administració independent.

En la lluita contra el crim o per prevenir amenaces a la seguretat nacional, els estats també podran conservar dades, però en aquest cas limitada a certes categories de persones o en funció de criteris geogràfics. Sempre hi ha d'haver, però, elements "objectius i no discriminatoris".

Les dades relatives a vida privada i comunicacions electròniques es podran conservar més enllà dels terminis quan sigui per investigar infraccions penals greus o contra la seguretat nacional.


Temor dels estats

En els darrers anys, la Cort europea ha emès sentències sobre la confidencialitat de les comunicacions electròniques que apuntaven a la prohibició de demanar a les operadores que conservin de forma generalitzada i indiferenciada les dades.

En el seu comunicat, el TJUE assenyala que això havia generat preocupació en alguns estats, perquè els feia por "haver estat privats d'un instrument que consideren necessari per preservar la seguretat nacional i per a la lluita contra la criminalitat".