La pluja de l'octubre omple per primer cop els 15 dipòsits d'aigua de Barcelona: com funcionen

Aquestes infraestructures invisibles són clau per evitar que s'inundin els carrers i ara l'Ajuntament treballa per arribar a tenir-ne 29

En només quatre dies, a Barcelona van caure 280 litres per metre quadrat, pràcticament la meitat del que plou en un any. Durant les pluges del 3 i 4 d'octubre, tots els dipòsits pluvials que hi ha repartits per la ciutat es van omplir dues vegades i mitja.

El director general de Barcelona Cicle de l'Aigua, Alejandro Ortiz, ha explicat que no havia passat mai fins ara: "És la primera vegada que s'omplen tots els 15 dipòsits a la vegada".

Són estructures invisibles que emmagatzemen l'aigua de la pluja a uns trenta metres sota terra. N'hi ha 15, 13 de subterranis i dos a cel obert.

Tenen capacitat d'absorbir prop de 500 milions de litres d'aigua, però en només 24 hores es va superar aquest llindar.

La tinenta d'alcaldia Laia Bonet ha assegurat que si la ciutat ha "sobreviscut" a les pluges és per la xarxa actual.

Van permetre que la ciutat aguantés.

Un dels dipòsits més grans és el de Joan Miró, on caben 70 milions de litres, l'equivalent a 22 piscines olímpiques. A les columnes, encara es veuen les marques de fins on va arribar l'aigua.

El dipòsit de Joan Miró, a Barcelona (3CatInfo)

Aquest, juntament amb vuit dipòsits més, va superar la capacitat total d'emmagatzematge entre el 3 d'octubre a les nou del matí i el dia 4 a la mateixa hora.

"Patíem perquè no ens havíem enfrontat mai a una situació tan complicada; el buidatge normalment es fa de forma progressiva i es va haver de fer molt ràpid", ha relatat Ortiz.

La funció principal dels dipòsits és evitar que els carrers s'inundin quan plou. L'aigua de la pluja baixa pel clavegueram fins que entra en "càrrega", un moment perillós perquè és quan pot sobreeixir a la superfície i provocar inundacions.

Abans que passi, l'aigua entra als dipòsits fins que s'atura o afluixa l'episodi de pluja i es poden buidar. Després de passar per una depuradora, part de l'aigua retorna a la xarxa i una altra part s'aboca al mar.

Ampliar la xarxa de dipòsits

Davant la previsió que cada cop aquests episodis de pluja torrencial siguin més freqüents, Bonet ha defensat que cal "accelerar" l'ampliació de la xarxa. 

Ha explicat que l'últim dipòsit pluvial que es va construir va ser el 2013 i ha admès que no n'hi haurà cap de nou fins al 2028, quan entrarà en funcionament el de la rambla Prim.

"Se suma a altres projectes que ja tenim en marxa, com el de Vallcarca, el de la Sagrera i el de Bac de Roda". La previsió del govern és arribar a tenir 29 dipòsits d'aigua.