La presidenta del Suprem al govern espanyol: "No és admissible que la desqualificació pública als jutges sigui un instrument de pressió"
La polèmica sobre la investigació de la crisi de Ceuta ha tingut el protagonisme esperat en l'acte d'obertura de l'any judicial aquest dijous.
Com en els darrers anys, l'acte ha arribat enmig d'un clima d'alta tensió entre el Poder Judicial i l'executiu espanyol, aquest cop sobretot després que la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, demanés al ministre de l'Interior el "màxim respecte" als jutges.
Fernando Grande-Marlaska li va recriminar, per carta, que la magistrada de l'Audiència Nacional que porta la causa de Ceuta, María Tardón, ordenés als investigadors que no informessin els seus superiors sobre la investigació de l'entrada massiva de migrants.
En el seu discurs, Perelló, també presidenta del Tribunal Suprem, ha denunciat que últimament s'estan fent "acusacions generalitzades que jutges i tribunals adopten decisions per raons polítiques" i ha defensat "amb fermesa una justícia independent i professional", dotada alhora amb els "mitjans suficients".
La nostra independència és la millor garantia que, a l'hora de prendre una decisió, ho farem sense cedir a pressions ni ingerències de cap tipus.
Sobre Ceuta, la presidenta ha dit que la situació exigeix una "resposta que preservi la integritat" de les fronteres espanyoles i "el control ordenat dels accessos", amb "respecte a les garanties legals".
Toc al govern espanyol
Perelló ha afirmat que la crítica a una resolució judicial és legítima, però no la "desqualificació personal" ni l'atribució generalitzada, assegura, de biaixos ideològics per discrepància amb una sentència. "Aquesta és una imputació d'extraordinària gravetat que pot comportar l'atribució d'una conducta delictiva", ha dit.
No és admissible que la desqualificació pública als jutges es converteixi en instrument de pressió sobre els tribunals
.
Perelló ha cridat l'atenció al govern espanyol i li ha demanat lleialtat. També ha assegurat que, si les desqualificacions procedeixen dels qui tenen responsabilitats en institucions, "la gravetat encara és més gran".
El saló de plens del Suprem ha acollit l'acte més solemne de l'any als tribunals, presidit pel rei Felip VI, i amb la presència de les autoritats de l'Estat, membres del govern espanyol encapçalats pel ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, l'alta magistratura del país i responsables polítics, com el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo.
La fiscal general defensa el seu antecessor
La fiscal general de l'Estat, Teresa Peramato, ha assegurat que una de les prioritats de la fiscalia espanyola és la "lluita contra la corrupció".
La investigació i persecució d'aquestes conductes exigeix al ministeri fiscal el màxim rigor, independència i determinació, particularment quan afecten autoritats.
Peramato, que ha defensat públicament el seu antecessor Álvaro García Ortiz –condemnat a dos anys d'inhabilitació per revelació de secrets–, ha rebutjat, en el seu discurs, les acusacions de politització i la desqualificació sistemàtica del ministeri fiscal.
Transparència i crítica legítima no poden confondre's amb la desqualificació sistemàtica ni una projecció sobre la institució d'una imatge que no respon a la realitat.
Peramato ha reivindicat la imparcialitat, legalitat i independència dels fiscals.
Es distingeix entre bons i mals fiscals segons la posició processal convingui a uns o altres, i s'oblida que tots pertanyen a una institució única que actua de manera imparcial i d'acord amb la llei.
La fiscal general ha destacat la "necessitat de preservar el principi de legalitat i el retorn a una situació de plena seguretat i normalitat" a Ceuta després de la crisi migratòria.
Peramato ha traslladat la solidaritat a Ceuta davant la pressió migratòria a la frontera, ha destacat l'esforç en la protecció dels migrants menors i adolescents i ha confirmat l'enviament de tres fiscals de la Península per reforçar la Fiscalia de la ciutat autònoma. Peramato, a més, ha posat en valor les 200 noves places de fiscals i la previsió d'augment per al 2027.
En el balanç, la fiscal també ha informat que, dels 50 feminicidis registrats els 2025, només el 22% tenia alguna denúncia prèvia i ha advertit d'un increment de la violència en la delinqüència juvenil, així com dels ciberdelictes.