La propietat del pis de la Maricarmen fa una proposta perquè pugui tornar però Madrid la veu inviable

Urbagestión planteja a les administracions "una alternativa estable i assequible" per a la dona que dimecres va ser desnonada de casa seva

Redacció

Urbagestión és l'empresa propietària del pis de Madrid d'on han desnonat la Maricarmen, la veïna que hi vivia des de fa més de 70 anys i que s'ha convertit en un símbol de la crisi de l'habitatge. 

Després de tot l'enrenou des del desnonament de dimecres, la societat ha fet pública la seva versió dels fets i ha presentat una "proposta d'urgència" a l'Ajuntament de Madrid perquè la dona, de 87 anys, pugui tornar a casa.

La proposta consisteix a incorporar el pis del carrer Alcalde Sainz de Baranda de Madrid al programa Reviva, impulsat per l'Ajuntament per recuperar els habitatges buits i augmentar l'oferta de lloguer.

En un comunicat, Urbagestión Desarrollo e Inversión diu que l'objectiu és "coordinar amb l'Ajuntament, i en el seu cas, amb altres administracions, una solució que permeti a la senyora Maricarmen Abascal tornar a l'habitatge amb una alternativa habitacional estable i assequible".

L'empresa municipal d'habitatge de Madrid (EMVS Madrid) no ha trigat a rebutjar la proposta d'Urbagestión. 

Segons argumenta l'organisme públic municipal, la proposta de "destinar en exclusiva l'allotjament de la Sra. Abascal en condicions assequibles i de correcta habitabilitat" és "inviable en els termes plantejats". Ho justifiquen pel fet que no compleix els requisits legals indispensables per poder acollir el cas en cap dels programes de vivienda previstos pel consistori. 

En contrapartida, l'ajuntament madrileny s'ofereix per actuar com a mediador entre els propietaris del pis i els representants de la veïna de 87 anys i els convoca a una reunió dilluns 28 de setembre . 
 

La Maricarmen a l'hospital on està ingressada (Sindicat de Llogateres)

La dona desnonada està a l'Hospital Gregorio Marañón i ha fet unes primeres declaracions que ha difós el Sindicat de Llogateres. "No he aconseguit defensar casa meva, però he lluitat perquè els altres aprenguin a lluitar", ha dit.

L'empresa diu que el contracte era il·legal

El comunicat d'Urbagestión també assegura que el contracte de lloguer era il·legal, que la justícia havia confirmat l'extinció en una sentència del desembre del 2023 i que havien buscat "una sortida acordada, inclosa la possibilitat d'un nou lloguer amb una renda entre un 40% i un 50% per sota del preu de mercat".

Explica que el pare de la inquilina va firmar el contracte original el 1956, que després va subrogar la mare, que va morir el 2005, i que la Maricarmen es va quedar a la casa. La segona subrogació no seria legal, perquè la dona no tenia reconegut cap grau de discapacitat.

En un comunicat anterior, l'empresa havia negat haver exigit un lloguer superior al que pagava la Maricarmen.

La proposta de James Rhodes

Urbagestión també explica que l'escriptor i músic James Rhodes es va oferir a intervenir-hi, en dos correus electrònics, tots dos posteriors al llançament judicial: "En el primer oferia fer-se càrrec de la renda. En el segon plantejava comprar l'habitatge, sense concretar l'import", diu.

La immobiliària afegeix que aquests dies han rebut "centenars de correus massius que han saturat el servidor i han fet molt difícil atendre qualsevol comunicació".

Querella d'un administrador

La nota també explica que un dels administradors d'Urbagestión ha presentat una querella a títol personal per la difusió d'imatges seves i de la seva família. Afegeix que "la pressió ara s'estén als treballadors" i demana "respecte a la legalitat vigent i que cessin les amenaces i coaccions cap als treballadors de l'empresa".

La propietat del pis es presenta com "una petita empresa madrilenya" i nega que sigui un fons d'inversió. Assegura que sempre ha actuat dins la llei i lamenta "l'ús polític i espuri del cas".

La pressió social entorn d'aquest desnonament ha accelerat la negociació entre el PSOE i Junts per a un nou decret de l'habitatge, que feia mesos que estava aturada. Aquest any, el Congrés ha tombat tres decrets per ampliar la moratòria de desnonaments a famílies vulnerables.