La tempesta perfecta que dificulta la recollida de residu tèxtil: molta roba, menys qualitat i més costos

Cada setmana arriben a L'Encant de Salt, de la fundació Solidança, 1.200 quilos de roba. Són peces procedents sobretot de la seva xarxa de recollida de la fracció tèxtil, i que des d'aquí es distribueixen a les 5 botigues que la cooperativa Roba Amiga té a Girona. 

El gran problema que han hagut d'afrontar darrerament és que cada cop més els arriba roba de poca qualitat. 

"Ens trobem amb moltíssima roba que està en molt mal estat perquè la seva vida útil és molt curta", lamenta la portaveu de Solidança, Andrea Membravo, que assegura que "quan arriba als contenidors ja no té tant potencial de reutilització ni tampoc de reciclatge".

Aquesta roba de moda ràpida que ens arriba no és potencialment aprofitable ni per a la venda de segona mà ni per a la reutilització.

Aquesta circumstància és tan greu que ha capgirat totalment la rendibilitat de la recollida d'aquest residu. Recollir la roba que es deixa als contenidors especialitzats, portar-la als centres de tractament, fer-ne la tria i tornar-la a posar en circulació a les botigues comporta múltiples costos, que a més han augmentat, per exemple, per l'augment del cost del combustible. 

"Fa anys la venda de roba de segona mà podia compensar la despesa que comportava la seva classificació i gestió", incideix Membravo. 

Ens trobem en una tempesta perfecta: molta roba, augment de costos i reducció de les sortides de venda que teníem.

Una situació que arriba a posar en risc la sostenibilitat de les entitats socials i les empreses d'inserció laboral que es fan càrrec d'aquesta recollida i tractament. 

Reinventar el circuit de recollida

La recollida selectiva del residu tèxtil és una competència dels ajuntaments, que la deleguen a les entitats socials. Però la falta de rendibilitat del servei ha obligat a trobar alternatives per fer-lo sostenible. 

Per exemple, a Solidança han hagut d'impulsar alguns canvis, en funció de la zona: reduir el nombre de contenidors, canviar els circuits de recollida o actualitzar els convenis que regulen el servei. Segons Membravo, s'estan millorant tots aquests circuits "perquè no era sostenible econòmicament seguir per aquesta via".

Hem de productivitzar i veure si són viables o no les rutes de transport, els magatzems que tenim plens, la classificació que fem i la sortida que donem al tèxtil.

Francesc Giró, director de Planificació Estratègica de l'Agència de Residus de Catalunya, confirma aquesta situació. "La millor manera de fer la recollida és aquella que permet fer-ho viable ambientalment, tècnicament i econòmicament. La qüestió econòmica és la que en aquests moments està fallant perquè tenim un context que hi va en contra", explica. 

Aquestes empreses estan prestant un servei, i aquest servei té un valor econòmic i una despesa i per tant s'ha de pagar.

Com que la competència és municipal, o dels organismes que la tenen delegada, com sovint passa amb els consells comarcals, les vies per resoldre aquest problema són diverses. 

En el cas de la Garrotxa, per exemple, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) ha optat per licitar el servei de recollida de la fracció tèxtil. "Hem passat a tractar el residu tèxtil igualment com fèiem amb l'orgànica, l'envàs lleuger, el vidre o el voluminós", explica el director de l'ens David Llongarriu. Això vol dir que "s'ha de contractar seguint un procediment de contractació com altres serveis". 

Això sí, la contractació i, per tant, el pagament del servei ha permès augmentar en un 40% el nombre de contenidors que ja hi havia als carrers i les deixalleries de la Garrotxa per recollir aquesta fracció, i també incrementar el circuit de recollida. 

La metodologia que hem adoptat es quedarà. Hem d'entendre que la roba és un residu i l'hem de tractar com a tal.

En canvi, en algunes poblacions del Gironès, el Consell Comarcal ha optat per retirar els contenidors del carrer i de les deixalleries i incloure la recollida del tèxtil al servei porta a porta de voluminosos. És el cas d'una quinzena de municipis, com Cassà de la Selva, Cervià de Ter o Fornells de la Selva, on els veïns han de concertar una hora de recollida de les bosses de roba, tal com es fa per exemple amb els trastos vells.

"Hem canviat de paradigma", resumeix la portaveu de Solidança. "Abans el tèxtil era un objecte que es donava i ara s'ha convertit en un residu i s'ha de tractar i recollir com a tal, encara que segueixi donant llocs de treball social d'inserció", defensa. 

El futur: la implantació de la responsabilitat ampliada del productor

Part de la solució passaria per la pròxima implantació al sector tèxtil de la Responsabilitat Ampliada del Productor, que obligarà fabricants i distribuïdors a assumir la gestió dels residus que generen. Aquest mecanisme ja s'aplica a altres fraccions, com el residu plàstic o els aparells electrònics, i ara s'està tramitant la seva implantació al tèxtil. 

L'objectiu és que el cost de la recollida, la classificació, la reutilització i el reciclatge deixi de recaure principalment sobre els ens locals i sigui assumit pels productors. Tot plegat també hauria de millorar la gestió del residu, que té molt marge de millora. 

"Actualment, es recullen entre tres i quatre quilos de residu tèxtil per habitant i any. La previsió és elevar aquesta xifra fins als 6 quilos per habitant", detalla Francesc Giró, que xifra que es recull el 14% de tot el generat. "L'altre 86% que es genera el trobem al contenidor de la fracció resta, que acaba anant a abocador o incineradora", concreta.

I això acaba tenint un cost molt important per als municipis "perquè estan pagant aquest residu com si fos fracció resta". L'impost d'abocador o incineradora suposa voltant d'uns 28 milions d'euros a l'any per als municipis, assegura Giró. L'objectiu és elevar la taxa de recuperació del tèxtil fins al 30%.

Mentre aquest sistema no s'implanti, l'Agència de Residus ha incrementat els incentius econòmics als municipis. Les aportacions, que inicialment eren de 5 euros per tona recollida, han augmentat fins als 50 euros i es preveu que arribin als 100 euros per tona l'any vinent. 

També s'ha impulsat una convocatòria d'ajuts destinada a desenvolupar una cadena completa de reciclatge tèxtil a Catalunya, capaç de transformar roba usada en nova matèria primera, i s'assessora els municipis en la contractació dels nous serveis de recollida selectiva i gestió del residu tèxtil.