La Catalunya rural i l'àrea metropolitana, la cara i la creu del reciclatge: consulta les dades

Gairebé la meitat dels residus generats l'any 2025 van recollir-se de forma selectiva a Catalunya: 1,89 milions de tones, el 48,1% sobre el total.

Són unes dades lleugerament millors que les de l'any anterior (+0,8 punts), però encara lluny dels objectius marcats per la Unió Europea: 55% de taxa de reciclatge el 2025, 60% el 2030 i 65% el 2035.

Cal tenir en compte, a més, que la taxa de reciclatge no és exactament el mateix que la taxa de recollida selectiva. Durant el procés de tractament de residus es perd una part dels materials, i el resultat final de tot plegat és el que realment té en compte Europa: la taxa de reciclatge.

Les comarques rurals, les que més reciclen

Si fem un repàs al mapa de Catalunya podem veure clarament com les comarques rurals són les que, en termes generals, tenen taxes de recollida selectiva més altes.

El Lluçanès, l'Urgell i Osona lideren el rànquing, amb més d'un 75% dels residus separats en origen. La gran excepció és la Cerdanya, la pitjor comarca en reciclatge: 28,6% de taxa de recollida selectiva.

L'efectivitat del porta a porta i els contenidors tancats

Mireia Martí, cap de l'Observatori de Dades de l'Agència de Residus de Catalunya, assegura que hi ha una "correlació directa entre les bones dades de recollida selectiva i la implementació de models de recollida eficients", ja sigui el porta a porta o els contenidors tancats (també anomenats intel·ligents).

A Catalunya ja hi ha més de 350 municipis amb recollida porta a porta i són els que registren millors taxes de recollida selectiva.

Un bon exemple és la comarca de l'Urgell. Allà, la taxa de recollida selectiva ha passat del 50,5% al 75,5% en només dos anys. Un salt molt important atribuïble a la implementació generalitzada del porta a porta als municipis urgellencs. Això ha permès que passi d'onzena comarca en reciclatge a segona.

A les poblacions mitjanes i grans, en canvi, proliferen de mica en mica els contenidors tancats. Només poden obrir-se amb una targeta que permet identificar l'usuari. Segons els experts, és un model que també permet tenir bones dades de recollida selectiva i és més adient per a poblacions mitjanes i grans.

Un bon exemple el trobem a Manresa. Amb la implementació dels contenidors intel·ligents, la capital del Bages s'ha convertit en el municipi de més de 50.000 habitants amb la taxa de recollida selectiva més alta: un 72,37%. Són 30 punts més que fa només dos anys.

La seva implementació no va estar exempta de polèmica, però ara les dades donen la raó a l'aposta pel canvi de model. Ho defensa Pol Huguet, regidor d'Acció Climàtica:

El 90% dels veïns de Manresa ja tenen les targetes que obren els contenidors, però encara es troba alguna bossa llençada fora dels contenidors. L'any vinent s'aplicaran recàrrecs a qui no faci servir adequadament els contenidors.

Huguet, però, lamenta que l'aposta pel porta a porta o els contenidors tancats encara no s'estigui produint a molts municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'àrea metropolitana de Barcelona, l'assignatura pendent

Precisament l'àrea metropolitana de Barcelona és, en termes generals, la creu del reciclatge a Catalunya. Molts municipis metropolitans no han apostat ni tan sols pels contenidors tancats, i això es tradueix en taxes de recollida selectiva molt per sota de la mitjana catalana.

Mireia Martí, de l'Agència de Residus de Catalunya, explica a 3CatInfo que "entre l'àrea metropolitana, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme es generen més de la meitat dels residus de Catalunya" i que quan aquests territoris implementin models eficients "passarem a tenir dades que compleixin els objectius europeus."

Alguns exemples: a l'Hospitalet de Llobregat o a Santa Coloma de Gramenet la recollida selectiva no arriba ni al 30%. Badalona la supera per poc i Sabadell, Granollers i Vilanova i la Geltrú queden per sota del 40%.

Rebaixa de la taxa quan es recicla bé

Durant els últims anys molts ajuntaments han aplicat augments destacables en la taxa de recollida selectiva, amb tot l'enrenou que això genera. I és que la normativa europea obliga els consistoris a traslladar als veïns el 100% del cost.

Aquest 2026, però, alguns ajuntaments han iniciat el camí oposat: reduccions de la taxa. És el cas de Sant Joan de Vilatorrada, Girona o el Prat de Llobregat, entre altres.

Són municipis que han impulsat models de recollida eficients, un fet que els ha permès reduir considerablement el volum de tones del contenidor gris enviades a l'abocador. D'aquesta manera, han aconseguit un estalvi econòmic que ara els permet aplicar aquesta rebaixa.

Quim Bartolomé, el regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament del Prat, ho explica: "Hem pogut rebaixar un 15% la factura. I, a més, a qui fa un ús correcte dels contenidors tancats se li aplica una bonificació del 40%."