La UE davant la crisi de Ceuta: quina és la posició de cada estat en la cimera d'avui?
Els ministres de l'Interior dels països de la Unió Europea es reuneixen aquest dimarts d'urgència per videoconferència per debatre l'entrada multitudinària de migrants a Ceuta i acordar accions immediates i una resposta coordinada per al control de les fronteres exteriors del bloc.
La trobada arriba després de la carta promoguda per Itàlia i Dinamarca i signada per 20 països europeus més, en què expressaven la "profunda preocupació pels esdeveniments" a la frontera entre Espanya i el Marroc i demanaven la "ràpida mobilització dels instruments de la UE" per restablir el "control efectiu" i "evitar noves entrades incontrolades".
La cohesió dins el bloc es va tensionar després que alguns governs comunitaris, com Itàlia, optessin per suspendre durant un mes l'acord Schengen de lliure circulació de persones amb Espanya, amb controls de passatgers en ports i aeroports. Una decisió que va tenir el suport explícit d'altres països, com Dinamarca –que també va demanar restriccions– o Finlàndia –que va denunciar que Espanya havia "fracassat completament en protegir la frontera exterior de l'àrea Schengen"–.
Malgrat que les crítiques a la gestió fronterera d'Espanya han estat majoritàries dins el bloc comunitari, també hi ha hagut missatges de suport a l'executiu de Pedro Sánchez. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha elogiat la gestió "eficient i eficaç" del govern espanyol per haver "impedit amb èxit el trasllat il·legal cap a Europa".
La cimera d'urgència dels ministres de l'Interior europeus també és vista com un bon termòmetre per mesurar la capacitat del grup dels 27 per donar una resposta conjunta i coordinada a una nova crisi que afecta la Unió.
La majoria del bloc gira l'esquena a Espanya: la carta dels 22
Bona part dels governs europeus s'han mostrat preocupats per les imatges a la frontera amb Ceuta i han criticat el govern espanyol acusant-lo d'haver fallat en el control de la frontera exterior.
En la carta dirigida a la cúpula de la Unió Europea, els 22 països signants reclamen una "resposta immediata i coordinada" i es mostren decidits a "impedir que els traficants de persones posin en entredit la integritat de les fronteres exteriors" de la Unió Europea:
No podem permetre que els creuaments massius descontrolats, la instrumentalització de la migració o altres amenaces híbrides creïn la percepció que és possible entrar il·legalment a Europa.
Els dirigents signants consideren "especialment perillós" que es pugui estendre la idea que l'entrada "il·legal" pugui convertir-se en una "estada legal". I apunten que la sentència del Tribunal Suprem espanyol respecte a les devolucions en calent s'ha fet servir per "desencadenar aquest atac" i abusar del "sistema de migració i asil" espanyol.
El text, promogut pels primers ministres d'Itàlia i Dinamarca, també el signen els mandataris d'Àustria, Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Hongria, Lituània, Letònia, Malta, els Països Baixos, Polònia, la República Txeca, Romania, Suècia i Xipre.
Itàlia acusa Espanya d'incentivar el "tràfic de persones"
Aquest dissabte, Itàlia va començar a aplicar els controls aleatoris en ports i aeroports a ciutadans extracomunitaris en trajectes provinents d'Espanya, després que el govern de Giorgia Meloni decretés la suspensió temporal de Schengen amb Espanya.
Itàlia és un dels governs que han atacat més durament l'executiu espanyol pels fets de Ceuta. El ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, va acusar el gabinet de Pedro Sánchez d'incentivar "el tràfic de persones" i va vincular la crisi migratòria a Ceuta amb la política de regularització d'estrangers.
La primera ministra, Giorgia Meloni, ha defensat la carta signada pels 22 i assegura que "la defensa de les fronteres exteriors és una responsabilitat comuna". I ha tret pit del fet que la majoria de socis europeus s'hagin sumat a la seva iniciativa. Considera que demostra que "la línia que sosté Itàlia des de fa temps" –una de les més radicals en matèria migratòria– "la comparteixen avui un nombre cada vegada més gran de nacions europees".
Alguns dels països que han fet costat de forma més explícita a Itàlia han estat Dinamarca, coimpulsora de la carta, Suècia i Finlàndia. El primer ministre suec va reclamar a Espanya que "actués ràpidament per complir les seves obligacions en la cooperació de Schengen".
Per la seva banda, el ministre de l'Interior finès, Mari Rantanen, va denunciar que Espanya havia "fracassat completament en protegir les fronteres externes" de la Unió i va suggerir que "tots els països de la UE" haurien de donar suport a la proposta d'Itàlia per excloure Espanya de Schengen.
Els quatre països que no han signat la carta
Al marge dels impulsors de la carta a la cúpula de la UE, hi ha quatre estats membres que s'han desmarcat de la iniciativa i no han signat l'escrit per exigir una reunió d'urgència. Són França, Portugal, Luxemburg i Irlanda.
El govern francès s'ha solidaritzat amb Espanya i li ha ofert ajuda i suport, que considera que ha de passar per una "cooperació amb el Marroc". Malgrat que inicialment va reforçar els efectius desplegats a la frontera amb Espanya per evitar "moviments secundaris", es va anar distanciant de les crítiques a Sánchez i ha estès la mà a Madrid.
El ministre de l'Interior francès, Laurent Nuñez, ha remarcat que "no hi ha cap raó" per posar fi a la lliure circulació de persones amb Espanya i assegura que la cooperació amb l'estat espanyol és "molt, molt bona".
Per la seva banda, Portugal ha expressat "preocupació" per la situació a Ceuta, però ha evitat confrontar directament amb el govern espanyol i s'ha limitat a reforçar la vigilància marítima i terrestre de les seves fronteres.
El primer ministre portuguès, Luís Montenegro, ha expressat també que "no hi ha motius per suspendre les normes de l'espai Schengen" ni apartar de manera temporal Espanya d'aquest acord.
Pel que fa a Luxemburg, ha mantingut un perfil baix i no s'ha pronunciat sobre la qüestió. I Irlanda, que ocupa la presidència rotatòria del Consell de la UE i que és l'encarregada d'organitzar la trobada d'urgència, ha mantingut la neutralitat que es pressuposa en aquest paper.
La migració, una qüestió sensible en any electoral
L'alta adhesió de firmants a la carta conjunta s'explica també pel color polític majoritari als executius europeus. Gairebé tots els països signants estan governats per la dreta o l'extrema dreta i aprofiten per carregar contra les polítiques migratòries i socials del govern espanyol, un dels pocs socialdemòcrates.
El director del Cidob, Pol Morillas, apunta que la crisi migratòria a Ceuta ha contribuït a reforçar la "dinàmica de confrontació interna" que actualment promouen molts governs europeus de dretes, favorables a polítiques restrictives cap a la immigració.
En aquest sentit, apunta que la crisi arriba en un any "electoralment intens", amb comicis a l'horitzó en grans països del bloc com Itàlia, Polònia, Espanya i França.
La qüestió migratòria és una qüestió altament polititzable i polaritzant. Aquesta reacció respon més a situacions internes, de política domèstica, que no a política europea.
I avisa que molts països europeus governats per la dreta o l'extrema dreta són reticents a proposar "solucions europees conjuntes" en matèria migratòria i tampoc els interessa reforçar l'agència europea Frontex. "Hi ha un creixement de forces que el que volen és anar desballestant tots els mecanismes comuns europeus", afirma.
Es tracta d'una postura contrària a la que havia plantejat Espanya, que dissabte va exigir "reciprocitat" als seus socis europeus. En aquest sentit, Morillas destaca que el més important serà veure "com surten d'aquesta reunió". I si els ministres dels 27 aconsegueixen enviar el missatge que Europa està unida en aquests tipus de crisis.