La viuda de Jaume Fuster cedeix l'arxiu literari del seu marit a la Biblioteca de Catalunya
La viuda de l'escriptor Jaume Fuster, Maria Antonia Oliver, ha cedit oficialment l'arxiu literari del seu marit a la Biblioteca de Catalunya coincidint amb el cinquè aniversari de la mort prematura d'un dels autors més coneguts de la literatura catalana contemporània. El llegat literari de Fuster cedit a la biblioteca està format per setze caixes amb mecanoscrits, esborranys, poesies inèdites i guions televisius. Tot i que encara no s'ha quantificat, perquè bona part dels documents estan en disquets, es calcula que hi podria haver fins a 1.000 documents. La seva viuda, la també escriptora Maria Antonia Oliver, ha explicat que amb aquesta donació espera llegir obres inèdites per ella fins ara.
Fa cinc anys va morir Jaume Fuster. Formava part de la poc dibuixada Generació dels Setanta, un col·lectiu d'escriptors que, nascuts sota l'ombra del franquisme i educats en escola castellana, es van obrir camí escrivint en català a mesura que els temps ho van permetre. El que van tenir de bo aquells temps de canvis va ser que, a diferència de l'última generació de literats catalans, la seva es va obrir camí experimentant amb els nous mitjans audiovisuals, fent des de guions cinematogràfics i de telesèries fins a concursos. En això, Fuster va ser un dels pioners a Catalunya, i dins de la seva obra original cedida a la Biblioteca de Catalunya, a més de novel·les, alguns poemes, obres de teatre i traduccions, hi ha força materials que després van ser emesos per ràdio i per televisió. El seu arxiu literari és dins de setze capses on hi ha des de manuscrits juvenils fins a cròniques periodístiques sobre el seu treball. Curiosament, part d'aquest arxiu literari es conserva en suport informàtic, ja que Fuster va ser un dels primers escriptors a fer servir l'ordinador, però la majoria de carpetes tenen manuscrits amb l'estructura original de novel·les com "De mica en mica s'omple la pica", "L'illa de les tres taronges", o guions televisius com els de "Les claus de vidre". Tot això queda, a partir d'ara, obert a la consulta a la Biblioteca de Catalunya.
