L'altra cara de Bali: la massificació, la mala gestió dels residus i la contaminació de l'aigua
Butlleti Mirada Global
Cada setmana un article exclusiu per enendre cap a on va el món
Viatjar per "trobar-se i connectar amb un mateix", relaxar-se en una vil·la amb piscina i vistes al mar o en una platja de sorra blanca i aigua cristal·lina. Bali és un dels destins més desitjats del món.
Però darrere de la imatge paradisíaca que es ven a les xarxes socials, l'illa viu una realitat molt diferent: massificació turística, una mala gestió dels residus i contaminació de l'aigua.
Amb 4 milions d'habitants, Bali rep uns 16 milions de visitants l'any. Com altres illes del sud-est asiàtic, el turisme n'és el principal motor econòmic. Després de la pandèmia, el nombre de visitants va augmentar exponencialment. L'any passat va batre rècords, amb més de 7,1 milions de turistes internacionals.
Però mentre que l'economia se n'ha beneficiat, la població local en pateix cada vegada més les conseqüències en qüestions com ara la gestió dels residus.
"El sistema no estava dissenyat per tractar deixalles com els plàstics i últimament hem vist una crisi recurrent als abocadors, la crema d'escombraries i contaminació a les platges", explica Nur Azizah, ciutadana balinesa i investigadora en gestió de residus. "Són només símptomes d'un problema estructural més profund: el creixement econòmic ha anat molt més ràpid que la capacitat de governança", conclou.
1.200 tones de brossa al dia
Segons el Sistema Nacional d'Informació per a la Gestió de Residus a Indonèsia, l'illa genera unes 1.200 tones de brossa al dia, però només la meitat es tracten correctament i únicament el 7% del plàstic es recicla. Azizah recorda que els turistes generen gairebé quatre vegades més residus que els residents i reclama que no es posi només les responsabilitats sobre els locals.
"Es pot fomentar un comportament responsable entre els balinesos, però amb això no es poden resoldre els problemes estructurals de residus a l'illa", alerta Azizah, que afegeix que si s'anima les comunitats a reduir l'ús del plàstic, però "no hi ha alternatives assequibles o un sistema de recollida que ho permeti, la població no en farà cas".
La imatge idíl·lica de Bali que es projecta a les xarxes socials ha accelerat encara més l'arribada de visitants. Vincent Chalias, fundador de l'organització sense ànim de lucre Ocean Gardeners, que es dedica a la neteja i conservació dels esculls de corall, creu que l'única solució per a un turisme més sostenible passa per canviar radicalment la forma de consumir-lo.
Per ell, "no existeix el turisme responsable, el turisme és una plaga. Tothom vol veure Bali en tres dies, som una societat de consum ràpid". "Els turistes ho volen veure tot, però sense interactuar amb la gent local, volen menjar, volen gaudir del mar, volen veure les cerimònies, però no hi volen participar, només volen consumir el turisme", resumeix Vincent Chalias.
L'aigua, el més preuat
La gestió i l'accés a l'aigua són un altre punt crític: la indústria turística consumeix més de la meitat de l'aigua subterrània de l'illa i el sistema no dona l'abast.
"Els turistes tendeixen a dutxar-se més vegades que els locals, utilitzen més aigua", explica l'investigador expert en turisme responsable Harold Goodwin, que també destaca que hi ha més ús dels vàters sense un bon sistema de clavegueram que hi pugui fer front. Això vol dir, segons ell, que també "creixen les aigües residuals que van a parar al mar".
La imatge de sobresaturació
A tot això, Goodwin alerta que les conseqüències d'una illa sobresaturada no només afecten la població local, sinó que també tenen un impacte en la seva imatge.
"La massificació implica que el turisme ha crescut fins al punt que tant la qualitat de l'experiència per al turista com l'impacte en la vida de la població local s'han tornat inacceptables", destaca Harold Goodwin, per qui l'impacte té diferents cares. "No són només les aglomeracions, és l'augment dels costos de lloguer, del soroll, del trànsit, el descontrol i el mal comportament", resumeix.
La saturació és tan evident que alguns viatgers ja eviten l'illa. L'Anna, una catalana que va visitar Indonèsia l'estiu passat, va descartar Bali després que l'advertissin de la massificació. "L'únic que vam fer va ser travessar l'illa de Buda per anar a agafar un ferri i vam veure cues per tot arreu, es notava que la infraestructura no estava preparada per acollir tants cotxes de turisme", recorda.
El govern ha començat a limitar la construcció d'allotjaments, la majoria en mans estrangeres, i a endurir les normes, però tant els experts com els residents coincideixen que, sense canvis profunds en el model turístic, Bali continuarà lluny de solucionar el problema.
