La xafogor, la gran enemiga de les nits d'estiu

La humitat elevada dificulta que el cos es refredi durant la nit i fa augmentar la sensació de calor, especialment a les ciutats i amb un Mediterrani excepcionalment càlid

Les nits dels últims dies estan sent especialment difícils de suportar. En moltes comarques, les temperatures no baixen dels 20 graus —les anomenades nits tropicals—, i fins i tot hi ha indrets on no es baixa dels 25 graus, les conegudes com a nits tòrrides. Però la calor no és l'única responsable. La xafogor també hi té molt a veure.

En el que portem d'estiu, ja hem registrat una quarantena de nits tropicals i una vintena de tòrrides, i fins i tot dues de roents, amb temperatura nocturna per sobre dels 30 ºC.

Quan fa calor, el nostre cos intenta mantenir la temperatura interna al voltant dels 37 graus. Per fer-ho, activa el seu sistema natural de refrigeració: la suor.

Però la suor, per si sola, no ens refresca. El que realment ajuda a dissipar la calor és que aquesta s'evapori. Quan l'aigua de la suor passa a vapor, s'emporta part de la calor del nostre cos. Aquest mecanisme és molt eficaç... sempre que l'aire sigui prou sec.

Quan la humitat és elevada, l'aire ja està carregat de vapor d'aigua i la suor s'evapora molt més lentament. Continuem suant, però el cos perd capacitat per refredar-se. És aleshores quan apareix la sensació de xafogor: aquella calor enganxosa que sembla que no doni treva ni de dia ni de nit.

I aquesta humitat té una explicació. El mar Mediterrani està registrant temperatures molt elevades per l'època de l'any; en alguns sectors la temperatura superficial supera els 28 ºC. Com més calenta és l'aigua, més evaporació hi ha i més vapor d'aigua s'incorpora a l'atmosfera.

Un pardal beu aigua a l'Hospitalet de Llobregat (Sílvia Cónsola)

És precisament per això que els homes i dones del temps no només mirem la temperatura. També tenim en compte la humitat per calcular la sensació o índex de xafogor. Aquest indicador estima com percep la calor el nostre cos: com més elevada és la humitat, més difícil és que la suor s'evapori i, per tant, més calor acabem sentint, encara que el termòmetre marqui la mateixa temperatura.

Imaginem dos dies amb 32 °C. Si la humitat és del 30%, probablement els notarem molt més agradables que si és del 80%. Tot i que el termòmetre marqui la mateixa temperatura, el nostre cos es refreda pitjor i la sensació de calor és molt més elevada. En el primer cas, tindríem més de 40 ºC temperatura de xafogor i en el segon uns 33 o 34.

A tot això s'hi afegeix un altre fenomen: l'illa de calor urbana. Durant el dia, l'asfalt, els edificis i altres superfícies de les ciutats acumulen una gran quantitat de calor. Quan es pon el sol, aquesta calor no desapareix de cop, sinó que es va alliberant lentament al llarg de la nit i matinada. A la qual cosa hi hem de sumar els milers d'aires condicionats en funcionament. Per això, a les ciutats sovint costa molt més que la temperatura baixi que no pas a les zones periurbanes o allunyades.

Tot plegat augmenta la sensació d'incomoditat i fa que ens costi més agafar el son, que ens despertem més sovint i que el descans sigui de menys qualitat.

Calorada a Manresa (Jordi Preñanosa)

Per això, en episodis de calor intensa, és recomanable hidratar-se amb freqüència, ventilar la casa quan la temperatura exterior sigui més baixa, mantenir les persianes abaixades durant les hores de més insolació i, sempre que sigui possible, buscar espais frescos o climatitzats per ajudar el cos a recuperar-se.