L'agenda astronòmica de l'estiu: l'eclipsi total coincidirà amb el màxim dels Perseids
L'estiu astronòmic va arrencar aquest diumenge amb el solstici, el moment en què el Sol assoleix la màxima altura sobre l'horitzó i dona lloc al dia més llarg de l'any a l'hemisferi nord. Aquesta estació s'allargarà 93 dies, fins a la matinada del dia 23 de setembre, diada de Santa Tecla, quan arribarà la tardor.
Però si aquesta és la porta d'entrada a l'estació, el gran protagonista arribarà gairebé dos mesos després. El 12 d'agost tindrà lloc l'esperat eclipsi total de sol visible des de Catalunya. La franja de totalitat travessarà la península Ibèrica d'oest a est poc abans de la posta de sol i permetrà observar com la Lluna cobreix completament el disc solar durant un màxim d'un minut i escaig.
Recordem que es tracta d'un esdeveniment històric, ja que serà el primer eclipsi total de Sol visible en més de cent anys a Catalunya i el següent no tindrà lloc fins al 2180. Podeu consultar-ne tots els detalls al portal especial de l'eclipsi.
Pluges d'estels i un eclipsi parcial de Lluna
A més, aquesta cita astronòmica vindrà acompanyada, la mateixa nit del 12 al 13 d'agost, del màxim dels Perseids o llàgrimes de Sant Llorenç, la pluja d'estels més popular de l'any. En condicions ideals, pot superar els 100 meteors per hora. Una coincidència que pot resultar espectacular per als observadors del cel nocturn.
L'agenda estival també inclou altres cites destacades. Entre finals de juliol i principis d'agost serà visible un altre pluja de meteors menys coneguda, els delta-Aquàrids.
El colofó arribarà el 28 d'agost, quan hi haurà un eclipsi parcial de Lluna. La fase parcial completa només serà visible a la meitat oest de la Península perquè a Catalunya la Lluna es pondrà abans que finalitzi la parcialitat. Només en podrem observar el principi.
Les llunes plenes d'aquesta estació les esperem el 29 de juny, el 29 de juliol i el dia 28 d'agost.
Planetes i constel·lacions visibles
Després de la posta de sol a principis d'estiu podrem veure Mercuri, Venus i Júpiter. El primer només serà visible fins a finals de juny i reapareixerà al setembre, mentre que l'últim es podrà veure fins a mitjans de juliol.
Abans de la sortida, s'observarà Mart i Saturn, i també Júpiter a partir de mitjans d'agost, mentre que Mercuri es veurà des de finals de juliol a finals d'agost.
A més podrem veure grups d'estrelles brillants. El més característic de l'estiu es el format per Altair, a la constel·lació de l'Àguila, Deneb, a la constel·lació del Cigne, i Vega, de la constel·lació de la Lira. Es l'anomenat triangle de l'estiu.
Cap al sud son típiques de l'estiu les contestacions d'Escorpí i Sagitari; la posició d'aquesta darrera ens indica de manera aproximada el centre de la Via Làctia.
El 6 de juliol arribarà el màxim allunyament anual entre la Terra i el Sol, l'anomenat afeli. La distància entre el Sol i la Terra serà d'uns 152 milions de km, uns 5 milions més que en el moment de menys distància que durant el periheli, a principis de gener.