"Lament pel Brexit": una exhaustiva anàlisi sobre les conseqüències de la sortida britànica de la UE

Va fer caure quatre primers ministres conservadors. Els pescadors estan enfadats. Els professionals sanitaris, també. L'economia n'ha quedat ressentida i el carrer ha passat de l'eufòria i el desconcert a la decepció i l'enuig. 

El Brexit no ha estat el que els seus promotors havien promès. De fet, i això és el que constata el documental "Lament pel Brexit", totes les promeses que van fer els arquitectes de la sortida britànica de la UE han quedat en no res. 

Dirigit per Thomas Johnson i coescrit per ell mateix i el corresponsal del diari Le Monde a Londres, Eric Albert, el documental és una anàlisi exhaustiva del que han estat al Regne Unit aquests anys fora de la Unió Europea i de les conseqüències socials i econòmiques del Brexit.

Entre els testimonis que construeixen el documental, n'hi ha de protagonistes tan rellevants com l'exprimer ministre Tony Blair, que, preguntat per les aportacions del Brexit i després d'una pausa dubitativa, acaba dient: 

El que és clar és que el Brexit ha empitjorat moltes coses.

Promeses incomplertes

Totes les bonances que segons els euroescèptics, capitanejats per l'excèntric i conservador Boris Johnson i esperonats pel líder d'extrema dreta Nigel Farage, havien d'arribar al Regne Unit un cop fora de la Unió Europea han quedat en no res. 

Les promeses incomplertes vertebren una part del relat del documental, que les enumera una a una i analitza quina és la situació actual respecte a la que hi havia abans del 2020, any en què el Brexit es va materialitzar. 

1- "Salvar els pescadors": Tant Johnson com Farage van fer una intensa campanya entre els pescadors per convèncer-los que calia deixar el paraigua de la Unió Europea. El líder tory va prometre que recuperarien el control de les aigües britàniques i tornarien a fer gran la indústria pesquera. La majoria se'ls van creure. Les barques buides formen ara part del paisatge costaner i els pescadors estan decebuts i molt empipats.  

2- "Salvar el sistema públic sanitari": Molts britànics es van creure una campanya basada en mentides sobre el finançament de l'NHS, el sistema públic de salut del Regne Unit. Ara se'n fan creus i les protestes per la crisi sanitària han arribat als carrers, des d'on una ciutadana ho resumeix així: 

'L'NHS no havia estat mai així. Amb cap govern. Ha sigut amb aquest govern que s'ha tornat tot una merda, per dir-ho clar.

3- "Recuperar el control de les fronteres": El mantra de culpabilitzar la immigració de tots els mals també va planar sobre la campanya pel Brexit i va decantar molts vots a favor del sí. Controlar els fluxos migratoris va ser una altra de les mentides que han caigut: des del 2021, la immigració il·legal al Regne Unit s'ha duplicat. 

4- "Restaurar la sobirania del país": Recuperar la grandesa econòmica del que va ser l'imperi Britànic encara és un somni per a molts. Una carta que van jugar els promotors del Brexit assegurant que un cop fora de la UE el país tindria el control del timó comercial. Tony Blair resumeix el punt en què es troba aquesta promesa: 

Se'ns va prometre que firmaríem un acord comercial amb els Estats Units. Deien que era fàcil d'aconseguir. I no només no tenim cap acord comercial, és que ni tan sols n'hi ha cap en perspectiva.

Quatre grans promeses que van portar els britànics a votar --de manera molt ajustada, això sí-- a favor d'abandonar la Unió Europea han resultat quatre grans mentides. O potser, com diu Andy Wigmore, director de la campanya de comunicació de Nigel Farage pel Brexit, es tractava de vendre el producte: 

Era una campanya electoral. Gran part del que se sent en una campanya electoral és soroll de fons. No comunica res, no arriba. La gent no entén la majoria de coses i els és igual. Però hi haurà una cosa o dues... que els agradaran." 

Dimissió de quatre primers ministres 

L'engany no va quedar del tot impune. Quatre primers ministres conservadors, David Cameron, Theresa May, Boris Johnson i Liz Truss van ser víctimes del Brexit. Potser la més sonada va ser la dimissió de Boris Johnson, un mandatari excèntric i provocador a qui els escàndols van obligar a plegar. El seu pare, que es va fer francès quan el Brexit va ser una realitat, i la seva germana, periodista i molt crítica amb el Brexit, tenen un paper important en el documental. 

La política britànica, com la de bona part dels països europeus, ha basculat cap al populisme. Els discursos antiimmigració i d'exaltació de la grandesa britànica s'han fet un lloc important. En parla una altra de les veus del documental, el politòleg Tim Bale:

Trobo summament perillós que alguns polítics –que en principi no són extremistes– parlin d'aquesta manera. Fan bascular el centre de gravetat del sistema polític cap a la dreta. Som una societat multicultural i multiètnica, i aquesta mena de discursos poden provocar que s'accentuï la polarització de la societat i, fins i tot, que hi hagi gent –encara que siguin individus aïllats– que cometin actes violents.

Refer el vincle?

Rachel Johnson, periodista i germana de Boris Johnson, exposa una possibilitat que alguns comencen a apuntar tímidament: refer el vincle amb la Unió Europea. Una idea que encara s'ha de dir en veu baixa: 

Nosaltres diem: 'Vam prendre una decisió i ara no ens podem fer enrere. Si no, quedarem com un país estúpid.' Però és que ara ja semblem un  país estúpid.

El "60 minuts" emetrà "Lament pel Brexit" diumenge, 7 de juny, a les 23.05 pel canal 33. També estarà disponible a la plataforma 3Cat.