L'amnistia, la llei que va agitar l'inici de mandat de Pedro Sánchez i en marcarà la recta final
La nit abans de l'última investidura de Pedro Sánchez, un diputat socialista per Valladolid –l'encara gairebé desconegut Óscar Puente– caminava pels voltants del Congrés, camí del seu hotel.
"Avui tots els diputats del PSOE dormim a Madrid, no fos cas que demà algú no hi arribi", explicava Puente, que habitualment es desplaçava cada dia de Valladolid a Madrid en AVE, en poc més d'una hora.
En aquell inici del nou mandat de Pedro Sánchez, res no es podia deixar a l'atzar. Tot apuntava que la legislatura seria una partida d'escacs permanent en què caldria estudiar cada moviment, per petit que fos. I el temps ha demostrat que aquella prudència estava plenament justificada.
L'amnistia va ser un dels grans dossiers que el president espanyol va haver d'afrontar a l'inici d'aquest mandat i l'amnistia en marcarà ara la recta final, tot i que els focus estiguin ara mateix posats en els diversos fronts judicials que té oberts Pedro Sánchez. Sempre, la prudència.
El PSOE: el desgast de l'amnistia, descomptat
El PSOE va pagar un cost polític important per haver tirat endavant la llei d'amnistia –forçat pels seus socis–, una iniciativa que va tenir veus crítiques dins del mateix partit i que va servir al PP i Vox per agitar un moviment –en diferents fronts– contra Pedro Sánchez.
Fronts que es van activar amb el "qui pugui fer alguna cosa, que la faci" que va pronunciar l'expresident José María Aznar i que molts han volgut veure al darrere de moviments com ara el setge –i la condemna– al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, que va defensar l'aplicació de l'amnistia davant les reticències de molts dels seus col·legues.
Però el PSOE sembla que ja ha descomptat l'efecte electoral de l'amnistia i, a l'espera de l'impacte de l'evolució de les causes judicials que l'esquitxen, el CIS d'aquesta mateixa setmana va situar el partit de Pedro Sánchez com el més votat i recuperant posicions respecte al mes passat, en plena efervescència d'investigacions i la condemna a l'exministre Ábalos.
Aquest dijous, l'aval de la justícia europea a l'amnistia ha estat un baló d'oxigen dels que feia temps que no arribaven als despatxos de La Moncloa. La "normalització institucional, política i social" –que va donar nom a la llei d'amnistia– ha donat els seus fruits, als ulls del govern de Pedro Sánchez, i ha servit per confrontar amb l'estratègia del caos del PP.
Junts: l'esperat efecte del retorn de Puigdemont
La dilació en el temps a l'aplicació de l'amnistia ha tingut com a conseqüència que l'escó de Carles Puigdemont al Parlament continua buit, gairebé dos anys després de l'inici de la legislatura a Catalunya.
L'absència de l'expresident –tot i la seva aparició fugaç a Barcelona l'agost del 2024– ha dificultat la visibilització de la feina del primer partit de l'oposició, el que més directament ha de fiscalitzar la feina del govern de Salvador Illa.
Mentrestant, el suport electoral ha anat a la baixa. Fins al punt que l'última enquesta del CEO ha estat de molt mal pair a les files de Junts: en quarta posició, darrere d'Aliança Catalana i amb la meitat d'escons.
Enmig d'aquest panorama, un cop d'efecte per tornar a mobilitzar l'electorat i capgirar les enquestes seria la tornada –aquest cop amnistiat– de l'expresident Puigdemont a Catalunya.
L'aval d'Europa obre aquesta via, però l'última paraula per tancar un cercle de nou anys de lideratge des de la distància –amb els inconvenients que això ha tingut en el dia a dia del partit– la tindrà la justícia espanyola.
I, mentrestant, Junts ha girat els focus cap a Madrid i ha convertit el Congrés dels Diputats en el seu principal camp de batalla, tensant la corda amb el PSOE i fent perdre votacions a la majoria de govern, i situant Miriam Nogueras com una de les cares més visibles del partit.
L'esperança de Junqueras: que s'aixequi la inhabilitació
Molt diferent ha estat el camí d'ERC en aquest temps en què la justícia espanyola s'ha negat a aplicar l'amnistia als líders independentistes.
Els republicans han reelegit Oriol Junqueras com a president del partit i les enquestes avalen aquesta opció. ERC torna a créixer als sondejos, en què el seu suport al govern de Salvador Illa ha actuat com a revulsiu.
Però que Oriol Junqueras faci realitat la seva voluntat de presentar-se com a candidat a president de la Generalitat a les pròximes eleccions catalanes –que tocarien el 2028– encara està pendent de l'aplicació de la llei d'amnistia que Europa acaba d'avalar.
Junqueras continua inhabilitat fins al 2031 i, com en el cas de Puigdemont, els pròxims moviments del Constitucional i –molt especialment– del Suprem poden acabar determinant el seu futur polític. Aquest seria un altre cercle que es tancaria si el líder d'ERC pot acabar presentant-se a les eleccions.
"Ja no hi ha excuses", ha reblat Junqueras quan aquest dijous ha volgut reivindicar l'amnistia com una "victòria democràtica", encara que sigui, ha afegit, "incompleta".
El PP deixa de posar el focus en l'amnistia
En política mana sobretot el calendari. I ara el temps podria acabar corrent massa a poc a poc per al PP. La justícia espanyola hi haurà de dir la seva sobre l'aplicació de l'amnistia aquesta tardor.
Però si la decisió s'allarga, podria acabar-se produint el 2027, quan acabarà la legislatura i es convocaran les eleccions al Congrés amb la incògnita de quines majories es poden acabar conformant i quin efecte poden tenir sobre l'amnistia.
Un escenari de reversió de l'amnistia als líders independentistes seria una patata calenta per al PP que l'allunyaria de cap possible acord amb Junts o el PNB i el deixaria en mans de l'extrema dreta de Vox.
Una aliança que lligaria de mans i peus Alberto Núñez Feijóo i que ja s'ha vist en algunes comunitats autònomes que ha tingut conseqüències nefastes per als populars.