L'economia que ve segons el Banc d'Espanya: boom del consum a cop de crèdit i alça salarial

L'any s'acaba i les diferents institucions econòmiques comencen a fer les seves previsions sobre com es comportarà l'economia durant l'any 2026 i tots els elements que hi conflueixen: si hi haurà més feina i més inversió, i si augmentarà el preu del cistell de la compra. 

I en el cas del Banc d'Espanya, la conclusió és clara i sense embuts: Espanya creixerà més del que ells mateixos preveien fa uns mesos, fins al 2,9%, i ho farà impulsat per un motor: el consum privat. Ho diu el seu informe sobre previsions de l'economia, publicat avui.

La tesi és que l'alça dels salaris farà que les famílies tinguin més diners a disposició per gastar. Ara bé, aquest increment salarial havia rebut la mossegada de la inflació en els darrers anys, fins i tot fent que es perdés poder adquisitiu en alguns casos malgrat tenir un salari més alt.

No és el que els economistes del Banc d'Espanya pensen que passarà. Basant-se en els 150 convenis més importants signats aquest any o l'alça del sou dels funcionaris, creuen que l'augment salarial serà superior a l'alça dels preus.

De fet, l'escenari principal que projecten és que l'augment dels sous no afectarà significativament els preus dels productes, perquè, diuen, els empresaris ho absorbiran amb els seus marges empresarials, més folgats. 

També hi ha un element amb el qual compten: la taxa d'estalvi, que ara per ara és de les més elevades dels darrers anys (un 11%) i creuen que disminuirà ajudant a alimentar el consum.

Consum privat per la migració i el crèdit al consum 

El Banc d'Espanya augura un boom del consum privat i el situa en el 2,8%, quan fins ara només creia que seria d'un 2%. 

Aquest increment se sustentarà per una màniga pressupostària més àmplia (l'anomenada renda disponible) per part de les famílies a causa de les alces salarials, com la dels funcionaris, però també a causa del bon comportament de l'ocupació en el món del treball o l'arribada de persones immigrades.

Aquests dos últims elements estan relacionats entre si i fan de motor del consum, que a la vegada també mantindrà el pols del mercat laboral.

Però aquest increment de les compres no només vindrà per l'alça salarial: també l'impulsarà l'augment del crèdit al consum. L'informe del Banc d'Espanya observa com el volum de noves operacions ha augmentat molt més de pressa que la mateixa despesa del consum privat, situant-se per sobre dels nivells d'abans de la pandèmia. 

Un dels elements de risc que planteja el Banc d'Espanya i que pot modificar l'escenari que preveuen és una pressió més elevada per part dels preus de l'habitatge, com és el lloguer, fet que disminuiria la renda disponible de les famílies i que afectaria el consum.

De fet, el 2026 serà l'any en què molts dels contractes de lloguer signats durant la pandèmia en unes condicions per sota de preus de mercat finalitzen. 

Mercat laboral actiu, però a la baixa 

L'impuls del consum beneficiarà les xifres d'ocupació. Per tant, el mercat laboral seguirà a l'alça, però, segons les previsions, li costarà mantenir la força que ha tingut fins ara. La taxa d'atur, ara situada en el 10,6%, aniria descendint fins al 10% l'any que ve i el 9,6 el 2027. Són xifres millors que les previsions de fa uns mesos, però que no evita que es vagi desaccelerant.

Per situar aquesta pèrdua de velocitat, l'augment de creació d'ocupació, que aquest any ha crescut un 2,7%, el 2026 serà del 2%, i el 2027, de l'1,4%.

La nota negativa: les exportacions

Dins l'optimisme de les previsions macroeconòmiques hi ha una nota negativa i són les exportacions. Tot i que els aranzels no són tan alts com es preveia inicialment, especialment a Europa, les projeccions pel que fa a demanda externa es tenyeixen de vermell a causa de la guerra aranzelària.

L'informe explica com la incertesa està afectant els encàrrecs a empreses i, sobretot, la incògnita que aquestes barreres siguin més altes en el futur. 

Millors previsions del "nou" Banc d'Espanya

L'arribada directament des del Palau de la Moncloa de l'exministre José Luis Escrivá com a nou governador del Banc d'Espanya va provocar un terrabastall a la institució. No tant pels seus mèrits, sobradament demostrats, com pel fet de venir directament del govern espanyol. 

Aquestes han estat les primeres projeccions del nou economista en cap d'aquesta nova etapa, David López Salido, que ha incorporat nous mètodes, com el fet d'adjuntar un epíleg amb "judicis" i escenaris alternatius al central incorporant riscos.

L'increment dels sous dels funcionaris o el descens dels preus de l'energia és el que ha motivat, segons López Salido, "ser una mica més optimistes amb el creixement, sobretot, per la demanda interna".

La demanda interna també farà que la inflació sigui una mica més elevada del que preveien al setembre, tres dècimes més en concret, situant-la en el 2,1% l'any que ve (aquest any ha tancat amb un 2,7%).

Pel que fa al dèficit, el que es gasta de més en relació amb el que s'ingressa, el Banc d'Espanya creu que se situarà en el 2,1% el 2026 i s'ajustarà als objectius marcats per Brussel·les, però que el 2027 no passarà el mateix. 

L'informe avisa que el dèficit repuntarà fins al 2,5% i sortirà de la ratlla que marca la Comissió i que, per tant, tocaria fer ajustos o retallades de despesa pública.