L'enderroc de l'edifici Venus: "És l'expropiació més gran que s'ha fet mai en un sol edifici"

A finals d'aquesta primavera ha començat amb comptagotes el reallotjament dels primers veïns afectats per l'enderroc del bloc Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs. 23 anys després de l'aprovació del Pla de Transformació Social i Urbanística de la Mina, l'any 2002.

A l'edifici hi viuen 244 famílies que s'han de reallotjar. Si es compleix el pla del govern, l'enderroc està previst per a finals del 2028.

"La Mina és com és perquè és el gran oblidat de Barcelona. Tenim aquest lloc que pot servir per a moltes coses: per amagar la realitat social que no ens agrada", així defineix el barri de la Mina l'antropòleg social José Mansilla. I això podria explicar per què l'enderroc fa més de 20 anys que s'ha d'executar.

El Juan i la Dolores són veïns de l'edifici Venus. Fa un any que els van assignar un pis de segona mà al carrer Mart, a 5 minuts d'on viuen. Però el seu cas va quedar aturat per qüestions tècniques i no ha estat fins fa dues setmanes que van poder firmar el canvi de pis i fer el trasllat.

Durant un any els han anat donant allargues. "Abans de Nadal, res. Abans de no sé què, res. I així esperant, esperant, fins que va arribar el dia. Bé, encara no ha arribat el dia. Jo fins que no signi i em donin la meva clau no ha arribat el dia", explica incrèdula la Dolores, anant cap al notari.

És un dels testimonis que recull el reportatge "Fugir de Venus" del "30 minuts", que fa un retrat del bloc, dels seus veïns i també del barri de la Mina.

Els motius de l'enderroc

L'enderroc de l'edifici Venus està previst al pla de transformació del barri de la Mina de l'any 2002. Aquest pla desafecta la resta d'edificis de la Mina Nova que, segons el pla urbanístic del 1992, també havien d'anar a terra.

Només manté l'enderroc del bloc del carrer Venus, però no per problemes estructurals. "Les conclusions de l'estudi tècnic dels edificis deien que els pisos de la Mina estaven molt ben construïts, que l'estructura era molt sòlida", explica Sebastià Jornet, arquitecte i director del Pla de Transformació Urbanística de la Mina.  

"Hi hauria un terratrèmol a l'àrea metropolitana i caurien el 70% dels edificis, però els blocs de la Mina quedarien en peu"

El problema de l'edifici Venus és un altre. La concentració de marginalitat i narcotràfic i, alhora, també hi viuen famílies treballadores, honrades i honestes.

 

El pla de reallotjament

De les 244 famílies que viuen al bloc Venus, només 105 tenen dret a reallotjament. Menys de la meitat. Són les que poden acreditar ser propietàries o titulars d'un lloguer i que hi viuen de manera continuada des del 2001. Aquestes famílies poden escollir entre cobrar una indemnització i marxar o ser reallotjades a un altre pis que els proporciona l'administració.

És el cas de la Maria Amaya, que anirà a viure a un pis de segona mà que ha comprat el Consorci de la Mina, situat a dos minuts del bloc Venus. Espera el moment del trasllat amb candeletes.

"Tant de bo Déu m'ho donés aviat per marxar d'aquí ja. Allà és un descans, són paisanes, m'hi entenc bé".

La compra de pisos de segona mà és l'aposta principal de l'administració per al reallotjament dels veïns que no volen cobrar la indemnització. Ja n'ha comprat 37 i tenen previst adquirir-ne una cinquantena més durant aquest any 2025.

El que va més de pressa és el pagament de les indemnitzacions als veïns que són propietaris d'un pis al bloc. Els que prefereixen cobrar els 100.000 euros i marxar a viure a un altre lloc pel seu compte.

23 famílies ja l'han cobrat, i durant aquest any es preveu que se n'hi acullin una quarantena més.

Però hi ha molts veïns que no poden acreditar ser propietaris o llogaters titulars del pis on viuen. Se'ls van traspassar de manera informal, signant contractes entre particulars, sense passar pel notari.

Són casos complexos que alenteixen tot el procés de reallotjament dels veïns del bloc. Per a aquests casos, està previst buscar-los pisos de lloguer social, perquè totes les famílies del bloc es consideren vulnerables.

Demanda pels anys d'abandonament

Motivats per la inacció dels diferents governs per tirar endavant l'enderroc de Venus, l'any 2019, una quarantena de veïns liderats per la Paqui Jiménez van posar una demanda contra el Consorci de la Mina per dany patrimonial.

Reclamen 10.000 euros per cada any de retard de l'enderroc des del 2010, quan es va fer un primer intent fallit d'expropiació. La suma ja arriba als 150.000 euros.

Però per acollir-se al pla d'expropiació el Consorci de la Mina els exigeix la retirada de la demanda. Alguns veïns, com la Rosalía Malagón, asseguren que no pensen desistir: "Això és un xantatge. Si enderroquen l'edifici, seré dins de casa perquè jo no retiraré la demanda".

"He patit molt aquí. Encara que hagi de sortir amb les cames al davant."

Una situació que podria arribar a bloquejar l'enderroc de l'edifici, segons l'alcaldessa de Sant Adrià i vicepresidenta del Consorci de la Mina, Filo Cañete: "Només que una persona digui no surto d'aquí i perquè des d'un vessant judicial a mi em donin la raó que no he de sortir d'aquí, no podrem enderrocar el bloc. Quedarà perpetu".

"Hem d'arribar a un acord i que tothom surti convençut que ha obtingut la millor oferta que l'administració pot oferir."

"Quan parlem de l'enderroc de Venus, si hi ha una paraula que hauríem de destacar és recuperar la dignitat de les famílies", conclou el regidor de la Mina Paco Vargas, nascut al barri i veí també del barri.