Les claus de la soca andina de l'hantavirus: l'única que es transmet entre humans
L'hantavirus que ha infectat alguns passatgers del creuer de luxe MV Hondius, tres dels quals han mort, és de l'única soca que es pot transmetre entre els humans, la coneguda com a andina o Andes.
A més, forma part de les variants d'hantavirus que són endèmiques d'Amèrica, tant del Nord com del Sud, que produeixen una insuficiència cardiopulmonar molt greu que és mortal en gairebé la meitat dels casos.
Segons Noemí Sevilla, viròloga especialitzada en salut animal del CSIC, l'hantavirus és un virus ARN que té "una alta capacitat de mutació", i en el cas de la variant Andes, hi ha una mutació que el fa transmissible:
L'hantavirus Andes té una mutació en una glicoproteïna que fa que pugui transmetre's entre persones.
Calen hores d'estar molt a prop per infectar-se
Entrevistada per 3CatInfo, Sevilla ha explicat que aquesta transmissibilitat és "extremadament baixa", perquè els infectats no emeten molta quantitat de virus:
Has d'estar molt a prop de la persona i tenir-hi una relació molt íntima perquè es transmeti el virus.
Robert Güerri, cap de Medicina Interna de l'Hospital del Mar de Barcelona, afegeix en una entrevista a Catalunya Ràdio que la proximitat, a més, cal que sigui de llarga durada perquè es transmeti prou quantitat de virus per provocar la malaltia:
No és un contacte de nomes un minut, sinó que són hores d'estar amb una persona molt a prop i de forma molt contínua.
Així, fins i tot els que s'han infectat amb virus d'aquesta soca poden no transmetre'l a ningú si durant la malaltia no s'estan a prop de ningú a una distància prou curta i durant prou temps com per passar-li.
Segons explica Noemí Sevilla, tot això fa que hi hagi molt pocs casos de brots d'hantavirus Andes, i que l'últim del que hi ha notícia passés el 2019, fa 7 anys.
Recomanen l'aïllament dels possibles infectats
En tot cas, com que el risc zero no existeix, les persones del vaixell que se sap que estan infectades les poden portar a unitats d'aïllament hospitalari que garanteixen que el risc s'acosti força a zero.
Ho ha explicat Àlex Almuedo, del servei de Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, que ha dit que hi ha unitats d'aquest tipus a Canàries, a Madrid i a Barcelona:
Hauríem d'estar preparats per tractar qualsevol tipus de malaltia que necessiti aïllament.
Entrevistat per 3CatInfo, Almuedo ha precisat que els protocols de l'OMS recomanen l'existència d'aquestes unitats per poder fer-se càrrec de malalts amb qualsevol tipus de malaltia infecciosa, també les desconegudes.
Almuedo també considera que els casos en què els virus de la soca Andes es transmeten de persona a persona són "excepcionals", i que per això no s'ha arribat a estendre mai, i els brots que hi ha hagut són petits.
Període d'incubació molt llarg
El problema amb l'hantavirus és que té un període d'incubació sense símptomes que pot arribar a ser molt llarg, de fins a un mes i mig, i això hauria d'obligar a aïllar les persones sospitoses d'estar infectades durant moltes setmanes.
Noemí Sevilla diu que aquesta família de virus ens és força desconeguda a Europa, però que a Àsia i a Sud-Amèrica és molt coneguda, tant per la comunitat científica com per la població, que rep consells per evitar els contagis.
De tota manera, aquesta investigadora admet que, malgrat tot, encara s'han fet pocs estudis sobre aquests virus, i que caldria fer-ne força més per conèixer-lo millor, però no es fan:
Tots els virus que afecten al món desenvolupat s'estudien molt més que els que afecten al tercer món, desgraciadament.
Els rosegadors porten el virus, però no els afecta
Les variants americanes d'hantavirus només provoquen uns quants centenars d'infeccions cada any, moltes menys que les variants asiàtiques, però les conseqüències són molt més greus.
El motiu és que la insuficiència cardiopulmonar que causen acostuma a ser molt aguda, i acaba matant un percentatge molt alt dels malalts que s'han infectat, entre el 30% i el 50%.
La causa de la infecció és la inhalació d'aerosols provinents d'excrements, orina o saliva de rosegadors com rates, ratolins o talps, que són els portadors del virus però que a ells no els causa cap dany.
Les fases de la infecció i la malaltia
En el cas de la soca Andes, el virus es multiplica a les glàndules salivals i a l'epiteli dels pulmons dels infectats, i el contagi entre humans es produeix per la saliva i per les gotetes quan es tus o s'esternuda.
Segons els estudis disponibles, això passa en la fase inicial de la malaltia, quan els símptomes no es diferencien gairebé gens dels d'una grip: febre, calfreds, dolor muscular, mal de cap i malestar general.
La segona fase, la pròpia de la malaltia, es caracteritza per insuficiència respiratòria aguda, acumulació de líquid als pulmons i tensió sanguínia baixa, que és d'evolució ràpida i sovint acaba amb la mort del malalt.
Menys de 2.000 casos anuals a la UE
Els hantavirus es coneixen des de la dècada del 1950, es van aïllar per primera vegada 20 anys després, i tenen especial incidència a Àsia i a Amèrica, mentre a Europa és una malaltia amb poca incidència.
El 2023 es van notificar menys de 2.000 casos als països de la Unió Europea, i el 96% eren de la variant Puumala, que provoca febre i danys als ronyons, habitualment lleus, i la mortalitat no arriba a l'1%.
Els número de casos anuals està directament relacionat amb les oscil·lacions de les poblacions de rosegadors, i a Finlàndia i a Alemanya hi ha el 60% dels casos, seguits de lluny per Eslovènia, Eslovàquia, Suècia i Àustria.
Entre el 2019 i el 2023 Espanya no ha notificat cap cas autòcton, i el cas més documentat és del 2018 a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el d'una persona que va tornar del Nepal infectada amb la variant Puumala.
A Àsia l'OMS calcula que hi ha entre 10.000 i 100.000 infeccions anuals, sobretot a la Xina i a Corea del Sud, on la febre amb síndrome renal és un problema sanitari relativament important des de fa dècades.