Les exportacions de cru de l'Orient Mitjà es recuperen contra tot pronòstic i burlen el bloqueig d'Ormuz
Aquest setembre les exportacions de l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU), l'Iraq, Oman, Qatar i Kuwait han arribat als 16,3 milions de barrils de cru per dia (bpd). Això representa gairebé el 80% dels nivells previs a l'inici del conflicte al febrer, quan la regió exportava al voltant de 19,5 milions de barrils diaris.
La xifra és de la plataforma de monitoratge energètic Kpler i és semblant a l'anàlisi d'altres plataformes que també assenyalen un fort repunt.
El motor principal d'aquesta recuperació ha estat l'Aràbia Saudita. El principal exportador mundial de cru ha passat d'enviar a l'estranger 2,4 milions de barrils a l'agost a prop de 5,4 milions al setembre. Des del seu port de Ras Tanura, al golf Pèrsic, les sortides han augmentat considerablement fins als 3,2 milions de barrils, tres vegades més que a l'agost.
Un fort augment dels saudites, en part també forçat per pal·liar el bombardeig que va deixar fora de joc l'oleoducte saudita Est-Oest que a Riad li servia per evitar Ormuz i treure petroli cap al mar Roig.
Aquesta ruta, a més, està parcialment tallada pel control que han aconseguit els rebels houthis del Iemen, enemics dels saudites, de l'estret de Bab el-Màndeb, la sortida del mar Roig.
Però, tot i això, l'Aràbia Saudita està aconseguint compensar les pèrdues del mar Roig redoblant les exportacions per Ormuz.
Per la seva banda, l'Iraq ha arribat als 2,4 milions de barrils diaris, quan fa tres mesos gairebé no exportava res, i els Emirats Àrabs han doblat respecte al febrer les exportacions de cru per la terminal de Fujayra, al golf d'Oman.
Com s'explica l'augment d'exportacions de petroli
Segons Kpler, al voltant de 10 milions de barrils han travessat l'estret d'Ormuz de mitjana cada dia durant el setembre. Una altra plataforma d'anàlisi, TankerTrackers.com, redueix la xifra a 7,4 milions, la meitat que abans de la guerra però sis vegades més que al maig.
Durant el setembre, la confrontació entre l'Iran i els Estats Units ha baixat d'intensitat i, malgrat la retòrica, hi ha hagut molts menys atacs iranians a vaixells que s'atrevien a creuar Ormuz.
Això ha fet que més embarcacions hagin provat sort i hagin travessat l'estret, la majoria amb els sistemes automàtics d'identificació apagats perquè a l'Iran li costi més descobrir-los.
El corredor que assegura l'operació naval desplegada per la marina dels EUA també dona més seguretat als armadors, que van perdent la por. Segons el cap del Comandament Central nord-americà (CENTCOM), l'almirall Brad Cooper, la protecció naval ha permès restablir el dinamisme del trànsit marítim d'Ormuz.
Al mateix temps, també s'ha incrementat molt les transferències vaixell a vaixell (STS) a alta mar. Amb aquestes transferències, petrolers més petits –i, per tant, més difícils de detectar– surten d'incògnit del golf Pèrsic i quan arriben al golf d'Oman, a alta mar i ja lluny dels drons i míssils iranians, traspassen la càrrega a un vaixell més gran que viatja cap a l'Àsia.
Segons Kpler, al setembre al golf d'Oman es van transferir 2,3 milions de barrils, mentre que abans de la guerra no se'n va transferia cap.
L'Iran perd capacitat de pressió i es queda sense ingressos
Mentre els seus veïns troben vies per donar sortida a la producció, l'Iran es troba en una posició cada cop més vulnerable. Des que els Estats Units van restablir el bloqueig naval als ports iranians al juliol, Teheran pràcticament no ha pogut exportar cru a través d'Ormuz.
Les reserves de petroli que la República Islàmica tenia emmagatzemades en vaixells fora de la zona de bloqueig s'estan exhaurint ràpidament. Aquestes reserves, destinades principalment a la Xina, han passat de 29 milions de barrils a principis de setembre a uns 15 milions, segons Kpler.
Es calcula que aquests barrils s'acabaran a mitjans d'octubre i tallaran de soca-rel una font d'ingressos vital per a una economia fortament castigada per les sancions i el cost de la guerra.
Aquesta pèrdua d'influència sobre el comerç energètic mundial afebleix la posició negociadora de Teheran davant de Washington.
Divendres el president dels Estats Units, Donald Trump, va rebutjar una proposta de treva presentada per l'Iran que preveia l'obertura iraniana d'Ormuz i l'aixecament del bloqueig i sancions nord-americanes en set dies.
Trump creu que la tàctica de màxima pressió econòmica que està exercint sobre l'Iran dona resultats i la prova és l'última oferta negociadora, que la Casa Blanca considera insuficient.
L'analista Sanam Vakil, directora del programa del Pròxim Orient a Chatham House, adverteix que el desgast de l'estratègia iraniana podria ser perillós: "Si l'Iran veu que perd el control sobre Ormuz, augmenta el risc que busqui altres formes d'escalada militar per sortir d'aquest atzucac".
És a dir, el règim probablement no tolerarà gaire temps més que tota la regió pugui exportar petroli i ell no. Si no hi ha avanços en les negociacions, els experts creuen que el règim optarà per tornar a la guerra.
L'amenaça de la Guàrdia Revolucionària iraniana i de les milícies aliades a la regió continua sent molt alta. Els analistes recorden que Teheran manté la capacitat d'atacar infraestructures clau a terra ferma, com ara refineries o terminals de càrrega als països del Golf.
Riscos persistents per a la seguretat i els preus
En l'àmbit econòmic, l'augment de l'oferta de l'Orient Mitjà ha permès compensar el tap dels houthis a l'estret de Bab el-Màndeb i frenar l'escalada lliure dels preus del petroli de mitjans de mes, però el mercat continua tens i el petroli al voltant dels 105 dòlars el barril Brent.
La producció global encara se situa per sota de la demanda real i els elevats costos del transport marítim i les assegurances fan que el preu dels carburants per als consumidors finals es mantingui elevat a tot el món.
Fins que no hi hagi una resolució definitiva del conflicte i es garanteixi la seguretat total a la regió, els experts alerten que la volatilitat continuarà dominant el mercat energètic internacional.