Les matemàtiques plantegen un problema: la comunitat educativa apunta els motius del suspens a la selectivitat
Redacció
Les males notes generals obtingudes a l'examen de matemàtiques del científic de la selectivitat aquest 2026 han posat en alerta la comunitat educativa.
De mitjana, l'alumnat que s'hi va presentar ha tret un 4,18, una caiguda d'uns dos punts respecte a l'any anterior (6,12) i la mitjana més baixa d'una matèria de les PAU en deu anys.
"La nota és preocupant i molt baixa, per això cal que tota la comunitat educativa posi el focus a entendre què ha passat", exposa la professora de matemàtiques a l'Institut Manuel Blancafort de la Garriga i sotscoordinadora de selectivitat, Clara Mateo Campo.
En la mateixa línia s'expressa Enric Castellà, professor de matemàtiques a l'Institut Les Cinc Sénies de Mataró i que ha estat corrector. "Tenim un problema molt gros amb l'educació", alerta Castellà, que afirma que els resultats en l'examen de matemàtiques només són un "símptoma".
Malgrat que l'any passat la mitjana va superar el 6, fa dos anys tampoc no es va arribar al 5 i la gràfica dels darrers anys demostra una clara tendència a la baixa de la nota mitjana d'aquesta matèria a les PAU.
Aquest és el tercer any que la mitjana de totes les notes de l'alumnat suspèn aquest examen. El 2014 va ser el primer any que va passar i va ser amb la nota més baixa, un 4.
Amb tot, quins són els factors que expliquen aquesta tendència a la baixa en la puntuació en matemàtiques?
Un examen "difícil i llarg"?
L'alumnat que aquest any s'ha sotmès a les proves de selectivitat critica que l'examen de les matemàtiques ha estat "difícil i llarg".
Així ho explicava en declaracions a 3CatInfo Tomàs Torralbo, de l'Institut Torre del Palau de Terrassa, que té una de les millors notes d'aquesta selectivitat.
Tot i que Torralbo pot presumir d'haver tret ni més ni menys que un 10 a l'examen de matemàtiques d'enguany, assegura que "era molt llarg" per fer-lo amb 90 minuts.
Una teoria que no acaba de compartir el professorat. Clara Mateo ho descarta i assegura que "és un examen que es pot fer perfectament".
En aquest sentit, Mateo recorda que abans de la pandèmia els exàmens eren de cinc problemes i van passar als quatre actuals.
Això sí, els docents plantegen que "el model potser no s'adapta bé a l'alumnat actual".
Menys hores lectives de matemàtiques
Un altre factor que els docents creuen que pot haver influït en aquesta tendència d'acumular mals resultats a les proves de matemàtiques a les PAU és la reducció d'hores lectives destinades a aquesta matèria aplicada els darrers cursos.
Des de la reforma del sistema educatiu el 2022, l'alumnat de primer de batxillerat ha destinat una hora setmanal menys a aquesta assignatura, ha passat de les quatre habituals a tres.
A segon de batxillerat sí que s'han mantingut tot aquest temps les quatre hores setmanals destinades a matemàtiques.
De cara al curs que ve, es recuperaran les quatre hores de matemàtiques que es feien originalment a primer de batxillerat per igualar-les a les que es fan a segon.
A més, també es recorda que molts d'aquests estudiants "també han fet menys hores de matemàtiques a l'ESO" pel canvi del model lectiu al format de projectes que fa que sovint, així ho defensa Mateo, "no integri bé les matemàtiques".
Un nivell baix dels docents
Una altra casuística que es posa sobre la taula és la baixada de nivell del professorat per la falta de personal.
Mateo i Castellà coincideixen a dir que "falten docents especialitzats" i alerten que, sovint, les matemàtiques les ensenyen professors "amb bona voluntat" però que no són experts en la matèria.
Aquesta falta de docents, consideren, reflecteix "l'escenari complicat" pel qual passa la professió.
Mals resultats a les competències bàsiques i PISA
Finalment, els experts en la matèria alerten que la tendència no és nova i recorden que l'alumnat català ja va obtenir els pitjors resultats des que se'n tenen registres tant a les últimes proves de final d'etapa de primària, com a l'informe PISA.
Amb tot, els docents aprofiten per carregar contra un sistema educatiu que consideren que cal reforçar amb un augment de la inversió i dels recursos que s'hi destinen.
I reclamen que a Catalunya es passi de destinar en educació el poc més del 4% del seu Producte Interior Brut (PIB) actual al 6% que marca la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).