Les motacions de "pescaclics", segons Màrius Serra

Ja fa setmanes que Quim Monzó practica a Twitter un nou gènere d'espòiler que encara no té nom: la desactivació de clickbaits. Els clickbaits (hams de clics) són missatges de titular sensacionalista pensats per generar expectatives i suscitar clics.

El clic és, ja, una unitat de mesura que cotitza en el món de la publicitat. Per exemple, Monzó cita un tuit de la revista "Hola" que diu "¿Con qué artista quiere colaborar Ed Sheeran?" i hi afegeix la resposta que fa innecessari el clic que busca la revista: "No cal que cliqueu l'enllaç: vol col·laborar amb Drake." En català l'Optimot i altres prescriptors lingüístics proposen esquivar l'anglicisme clickbaits i dir-ne pescaclics. Una solució comprensible que llisca la mar de bé.

Doncs bé, se'm va acudir demanar com en podríem dir de l'activitat a què darrerament s'ha lliurat Monzó a Twitter. Per facilitar-ne la comprensió, en vaig reproduir l'exemple d'Ed Sheeran. En pocs dies hi ha hagut més de 80 respostes, entre les quals les inspirades en pescaclics són, probablement, les més raonables. La meva preferida és rebentaclics, però just al darrere hi poso tres variants molt similars: esguerraclics, petaclics i salvaclics (inspirada per l'etiqueta #savetheclick). D'entre les propostes més imaginatives n'hi ha una de molt sonora d'evidents ressons garrotxins: pocqueteclic. Sigui com sigui, si Monzó persisteix en el seu servei públic de rebentaclics, #elclicarsacabarà