Les nàiades tornen al Ter amb un programa de repoblació per evitar-ne l'extinció

Les nàiades, també conegudes com a musclos de riu, són una espècie fluvial que havia sigut molt habitual als rius catalans. Viuen en sediments d'aigües netes, i per això es consideren bioindicadores del bon estat ecològic dels rius. 

Actualment, però, estan en perill d'extinció. "Hi ha conques senceres on pràcticament han desaparegut, per exemple, a la del Besòs o a la del Llobregat, on en queden petitíssimes poblacions", indica el biòleg i president de La Sorellona, Quim Pou, que també apunta que, on encara n'hi ha poblacions és en alguns sectors de la conca de l'Ebre i sobretot en algunes conques gironines, especialment a la Muga, al Fluvià i al Ter.

Tot i així, les cinc espècies presents als rius gironins estan en perill d'extinció, algunes de forma imminent.

Les poblacions que ens en queden són poques i molt localitzades. El risc d'extinció és arran de moltes causes, des de la contaminació fluvial fins a les espècies invasores.

Per revertir aquesta situació, l'entitat La Sorellona està duent a terme un projecte de repoblació per estendre les poblacions de nàiades al riu Ter, establint-hi nous nuclis en trams adequats per a l'espècie. I per aconseguir-ho compten amb un gran aliat: els peixos autòctons, imprescindibles perquè les nàiades es puguin reproduir. 

Una estratègia de precisió quirúrgica

Per començar, cal reclutar els col·laboradors imprescindibles. Com explica el biòleg, l'estratègia de reproducció de les nàiades és molt específica i altament especialitzada. Les larves s'adhereixen a un peix i completen el seu cicle en un període variable de temps en funció de l'espècie de la nàiada. I un cop han completat aquest cicle de maduració, aquesta larva s'allibera del peix. 

L'estratègia del projecte és reproduir aquest procés natural. Per això, els tècnics de La Sorellona pentinen diversos trams del riu Ter per pescar peixos autòctons, especialment barbs i bagres. En paral·lel, també capturen exemplars de nàiades que mantenen temporalment als aquaris que tenen al seu local.

Aquí poden capturar amb una pipeta les larves que van alliberant. També comproven que estan vives i, per tant, són aptes per adherir-se a un peix. El procés finalitza quan s'ajunten els paràsits, les larves de nàiada, i els hostes, els peixos que els serviran de transport. 

Un cop els han pescat, s'aboquen les larves a la galleda on hi ha els barbs, i en qüestió de pocs minuts es produeix l'adhesió. "Les larves són molt actives, s'estan movent constantment, de manera que fàcilment troben un punt de contacte adient amb el peix, que solen ser les aletes i sobretot les brànquies", explica Quim Pou. 

Tan bon punt entren en contacte amb els peixos, les larves són molt eficients. Tenen unes adaptacions especials, uns garfis, que els permeten enganxar-se ràpidament a qualsevol peix.

Llavors, ja es poden alliberar els barbs i bagres en trams del Ter adequats per a la implantació de les nàiades. La larva es mantindrà enganxada al peix fins que maduri i es converteixi en un juvenil que es deixarà anar de l'hoste.  

A més, els tècnics també estan provant un altre mètode pioner que consisteix a alliberar els peixos en unes gàbies instal·lades al riu, on s'estaran un parell de setmanes. D'aquesta manera, els peixos no es mouran d'un lloc amb un hàbitat adequat per a les nàiades, explica Pou, que afegeix que es tracta de la manera d'assegurar que les nàiades juvenils s'implantin en un hàbitat adequat. "Si deixéssim simplement els peixos lliures al riu, la probabilitat que finalment les larves joves s'implantessin en un hàbitat adequat seria incerta", concreta. 

Ulls al riu!

La repoblació de nàiades forma part del projecte Ulls al riu!, centrat en la conservació de fauna fluvial amenaçada a la conca del Ter. El projecte, que compta amb la participació del Consorci del Ter i els Fons de Patrimoni Natural de la Generalitat, es desenvolupa en quatre espais de la conca del Ter: les riberes del Baix Ter, el riu Brugent, la Llémena i les rieres de Xuclà-Riudelleques. 

Altres actuacions previstes en aquest marc són l'eliminació d'espècies exòtiques i la recuperació de poblacions de peixos com l'espinós o la bavosa de riu.