Les notes de tall a la universitat, en augment: com han canviat en cada grau des del 2010

La nota per accedir als graus universitaris fa anys que puja en la majoria d'estudis, però també hi ha casos on, en caure la demanda, la nota de tall ha baixat

Fa catorze anys que el doble grau de Matemàtiques i Física de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) encapçala el rànquing dels estudis universitaris on cal una nota més alta per accedir. Rep entre 50 i 100 sol·licituds per només 20 places i això fa que, durant anys, la nota d'admissió mínima no hagi baixat del 13 sobre 14

Entre les carreres amb la nota de tall més alta l'acompanyen tot sovint l'altre grau del mateix tipus, que s'imparteix a la UB, els graus de Medicina a les diferents universitats i algunes branques de l'enginyeria, com la biomèdica, l'aeroespacial o la física

Recentment, també destaca en aquesta llista el doble grau d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, amb una nota de tall disparada durant els últims anys.

Alguns d'aquests graus estan entre els que reben any rere any més sol·licituds en comparació amb les places que ofereixen. 

Diverses carreres de Medicina i Odontologia arriben a tenir més de 6 i 8 peticions de matrícula per cada plaça disponible.

Però més enllà de les carreres de més difícil accés, com han evolucionat les notes de tall per accedir a la resta de graus de les universitats catalanes des del 2010?

Les carreres que es posen de moda

Des del 2010 la nota d'accés a la universitat es calcula sobre 14 punts amb una mitjana que prové de les notes del Batxillerat o Cicle Formatiu de Grau Superior i la selectivitat. Des d'aleshores, el món laboral ha canviat molt, i també ho han fet les carreres on és més difícil entrar. 

En aquell moment, si un alumne volia cursar graus com Matemàtiques, Física, Estadística o Informàtica podia fer-ho traient un 5 o un 6 i en algunes facultats sobraven places. Quinze anys més tard, en canvi, la nota d'accés s'ha disparat i és, en molts casos, superior al 12.

En un món immers en les dades massives i la intel·ligència artificial, els perfils que surten d'aquestes carreres estan molt demandats a la indústria.

També hi ha carreres de nova creació durant l'última dècada que amb pocs anys han vist com es disparava la nota per entrar-hi. 

Destaquen sobretot els estudis que combinen dos graus, que normalment ofereixen poques places, i els que ja inclouen en el pla acadèmic el màster que s'haurà de cursar en acabar, com en el cas de l'enginyeria civil.

Les que perden pistonada

En conjunt, les notes de les PAU van augmentar durant els últims anys i van registrar el màxim els anys 2021 i 2022. 

Com que la nota de tall de les carreres és la nota d'accés de l'últim alumne que hi entra, si les notes de la selectivitat pugen, és més probable que les notes d'accés als graus també ho facin. I així ha passat en la majoria d'estudis.

Tot i això, també hi ha una sèrie de graus on la nota de tall ha baixat els últims anys, a l'inrevés de la tendència general. 

Hi trobem carreres com els estudis orientals i d'altres relacionats amb llengües estrangeres o el disseny de videojocs. També en destaquen moltes de l'àmbit de la comunicació i el cinema

En aquest grup de carreres on la demanda ha caigut destaca el grau en Periodisme a la UPF, que va arribar a ser el 5è estudi amb la nota més alta fa quinze anys i ara ocupa la posició 114. 

Les que sempre queden igual

Dins d'aquest ball de xifres hi ha una vintena de carreres on la nota mai ha canviat. Des del 2010, amb només un 5 de nota de tall s'hi pot accedir. Es tracta, en general, de graus que reben menys sol·licituds que places que ofereixen. 

Hi trobem, per exemple, graus de Filosofia, Història, Geografia, Humanitats o Turisme.

En el següent cercador es pot veure l'evolució de la nota de tall de tots els graus en oferta l'últim curs i la variació des del 2010 o des del curs en què es van iniciar. A més, també es complementa amb la ràtio de sol·licituds per plaça que va rebre cada grau al procés de preinscripció del 2025.