Les primeres bombes químiques utilitzades contra població civil es van fabricar a Flix i Badalona
Els llibres d'història recullen els bombardejos d'Espanya al nord del Marroc fa cent anys, durant la dictadura de Primo de Rivera, però no expliquen que va ser un dels primers atacs amb armes químiques contra població civil des de l'aire.
El que tampoc expliquen és que alguns dels productes que es van utilitzar, com ara la iperita –més coneguda com a gas mostassa– es van fabricar a Catalunya.
L'atac amb armes químiques va ser la reacció de l'exèrcit espanyol després de la derrota coneguda com el desastre d'Annual, l'any 1921. Més de 10.000 soldats espanyols van perdre la vida a causa d'un plantejament equivocat dels seus comandaments.
La xifra de civils morts pels bombardejos amb gas mostassa al Rif encara no s'ha pogut determinar. A més de les víctimes mortals, les armes químiques també van contaminar l'aigua i els conreus de la zona afectada.
Producció a Flix
El codirector del documental "Operació Iperita", Toni Orensanz, explica que l'Electroquímica de Flix, empresa de titularitat alemanya que feia clor, va ser un dels principals centres de producció del gas mostassa.
Flix ho tenia tot: la connexió amb Alemanya i la base per produir ràpidament.
Flix era l'única empresa de l'Estat que fabricava clor, un producte molt important per fabricar aquest tipus d'armes químiques. A la població de la Ribera d'Ebre van arribar tècnics alemanys que coneixien els processos de fabricació.
Cal recordar que el govern d'Alemanya va ser el primer a utilitzar-les durant la Primera Guerra Mundial. En aquell cas, però, els objectius van ser militars.
Orensanz explica que "tant en arxius d'Alemanya com de França, hem pogut recollir la preocupació que Flix es convertís en una indústria de guerra química d'avui per a demà".
A banda de Flix, l'empresa química Cros de Badalona també va tenir un paper destacat en la fabricació d'armament químic. És significatiu sobretot el material que va fabricar i es va utilitzar durant el desembarcament d'Alhucemas, l'any 1925.
Casos de càncer
La codirectora del documental, Joana Zapata, explica que l'ús de gas mostassa durant la Guerra del Rif també és un capítol molt desconegut al Marroc. Els moviments de memòria històrica al país nord-africà encara són molt recents. Tot i així, reclamen el reconeixement dels fets i un exercici de reparació.
A banda dels morts que hi va haver, diverses entitats relacionen els bombardejos de fa cent anys amb els nombrosos casos de càncer que hi va haver posteriorment a tota la zona del Rif.
Des del Marroc critiquen que Espanya no ha reconegut oficialment els fets. Tampoc ho ha fet el Marroc, però. Segons Orensanz "això té a veure amb el fet que els morts són berbers d'una població molt concreta".
El documental "Operació Iperita. La trama civil de la guerra química" és una producció de TAC12 amb coproducció de 3Cat, RTVE i la Xarxa i ha obert la 21a edició del Festival Memorimage de Reus.
Aquest treball també ha guanyat el Premi a la millor producció de les comarques tarragonines del festival FIC-CAT, i el Premi del Públic de Memòria Històrica del Cerdanya Film Festival.