L'escalfament global accelera l'extinció de les plantes endèmiques d'alta muntanya a tot Europa
L'escalfament del planeta està acabant amb les plantes que viuen als cims de les muntanyes europees, on cada cop se'n veuen més d'espècies que fins ara només es trobaven en cotes més baixes. Un procés de suplantació que pot trigar dècades a extingir les plantes endèmiques dels cims, però que s'ha accelerat els últims 20 anys.
Ho demostra un estudi internacional amb participació catalana publicat a la revista Science, que ha analitzat durant aquest temps 62 cims de diverses regions com els Alps, els Pirineus o el Caucas.
L'estudi explica com la pujada dels termòmetres està canviant el paisatge i posant en risc la supervivència d'unes plantes adaptades al fred i a unes condicions que ara cada cop són més rares.
Per fer aquest treball s'han triat una seixantena de cims on pràcticament no puja ningú, i cada set anys, els científics que el firmen hi han pujat i han mostrejat les plantes que hi ha.
Han constatat que per cada 0,1 graus d'increment de temperatura puja un 1% les taxes d'extinció d'unes espècies acostumades a viure en condicions extremes que ja no troben.
L'altra cara de la moneda són les plantes de cotes més baixes que amb la pujada de temperatura es poden permetre viure més amunt i que estan canviant el paisatge dels cims.
Espècies que no saben competir
El professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB Pau Carnicero, un dels autors del treball, explica com es produeix aquest procés de substitució d'unes espècies per altres als cims més alts d'Europa: "Els arriben nous competidors que els compliquen l'obtenció d'aigua o l'obtenció de nutrients. Fins i tot poden competir pel sòl. O simplement poden quedar a l'ombra d'altres plantes més altes".
"I a més, aquestes espècies que estan adaptades a condicions més fredes pateixen els efectes directes de la temperatura, no estan adaptades a patir els pics de calor que estem tenint", remarca l'investigador.
En aquest procés sempre hi perden les espècies adaptades a la fredor dels cims, perquè no estan acostumades a competir.
La vegetació dels cims s'enriqueix, perquè els paisatges alpins ara són més fàcils de colonitzar, però el preu que es paga és l'extinció de les espècies pròpies dels ecosistemes d'alta muntanya.
Pau Carnicero explica com és que passa això: "Com que n'estan arribant moltes d'alçades més baixes, acostumades a competir fortament les unes amb les altres perquè venen d'hàbitats on les plantes creixen amuntegades, exclouen aquestes altres plantes que estan adaptades a unes condicions molt fredes, però no són bones competidores."
I això es tradueix en transformacions radicals del paisatge tant d'alta com de mitjana muntanya, apunta Carnicero: "L'aspecte visual ja està canviant radicalment."
"Abans, la vegetació típicament era molt esparsa, a prats pedregosos o tarteres, amb unes quantes plantes que eren capaces de sobreviure aquí. I el que s'està observant és que aquestes zones més altes estan passant d'aquesta mena de tarteres a uns prats més tancats i, en canvi, les zones més baixes van passant de prats més tancats cap a matollars."
Els Pirineus, els més afectats
Els Pirineus són, de totes les serralades europees estudiades, la que està patint més extincions de plantes d'alta muntanya.
Difícilment es pot fer res per revertir la pujada de temperatures que està extingint aquestes espècies, però sí que es poden prendre mesures per protegir-les abans que desapareguin: "Per qüestions climàtiques no hi podrem fer gaire, perquè si simplement va pujant la temperatura augmenta la sequera. Hi haurà poca cosa que puguem fer", reconeix l'investigador.
"Ara, si són en una zona on, a més, sabem que hi ha molta pressió de pastura, és una zona que és molt trepitjada... Aquí sí que llavors ens podríem plantejar algunes mesures que, com a mínim, no accelerin la desaparició d'aquesta espècie", apunta.
Abans d'extingir-se les espècies pateixen una caiguda de població, senyal que toca fer alguna cosa per protegir-les. Les plantes especialistes d'alta muntanya solen ser tolerants a l'estrès ambiental i tenen una vida llarga, recorda Carnicero.
Per això, la seva extinció local es pot produir molt després de l'inici dels canvis ambientals que l'han provocada.