Vinyes a 1.365 metres per fer front al canvi climàtic: Estamariu comença a fer vi d'alta muntanya
La vinya és un cultiu resistent i adaptat al clima mediterrani, però també rep les conseqüències del canvi climàtic. La sequera, la calor i les plagues n'afecten el procés de maduració i fan baixar la producció, a més d'alterar el gust del raïm i, per tant, del vi.
Una de les solucions són les vinyes d'altitud, que busquen menys calor, més humitat i un procés de maduració del fruit més llarg que garanteixi un bon resultat.
És el cas d'Estamariu, a l'Alt Urgell. Aquesta setmana s'ha acabat la verema en una de les vinyes més altes de la península Ibèrica, a 1.365 metres. Han recollit uns 1.500 quilos de raïm, dels quals sortiran un miler d'ampolles de vi.
Una verema avançada per la calor
"El canvi climàtic ens afecta molt menys, no patim tant la calor ni la sequera", apunta David Planes, vicepresident de la Fundació Planes Corts, que impulsa el projecte. "A més, és un territori amb aigua i es pot regar amb facilitat", afegeix.
El viticultor biodinàmic Joan Pagès s'ha encarregat de seguir l'evolució dels ceps. "Les temperatures diürnes no són tan altes i al vespre baixen més, i això permet una maduració més rodona i que no pugi tant el sucre del fruit", assenyala.
Tot i això, la calor d'aquest estiu ha afectat el cultiu i ha fet avançar la verema fins a tres setmanes. "La maduració del raïm ha anat molt més ràpid del que esperàvem", assenyala Planes, "però és qüestió d'estar-hi a sobre i l'hem collit quan l'enòleg ha considerat que calia."
A banda de la calor i la sequera, però, també cal comptar amb els fenòmens extrems, cada cop més freqüents: "Aquí hem de tenir més cura amb el temps: les gelades de primavera, les pedregades a l'estiu... això ens fa anar una mica de corcoll", assenyala el viticultor Joan Pagès. "Es treballa diferent que en altres zones com el Penedès; n'estem aprenent moltes coses", diu.
Vins més suaus i amb èxit entre els joves
Tot i que les dues varietats, un vi blanc i un de negre, es començaran a comercialitzar l'any que ve, la primera verema, l'any passat, ja va donar com a resultat les primeres ampolles d'un vi que bategen com a Kadino, el nom medieval de la serra del Cadí.
L'altitud també afecta les característiques del vi. Els cicles de maduració i l'acumulació més lenta de sucres fan que els vins siguin més frescos i amb menys alcohol. "Són vins molt aromàtics, amb un punt d'acidesa més elevat i menys grau", apunta Planes.
Això va d'acord amb la tendència actual: "Als joves no els agraden tant els vins més durs, els que beu la gent més gran, i aquest és un vi més agradable de beure."
Quan el posem a la taula de casa, se'n va tot cap a la banda del jovent perquè els encanta.
Recuperar la vinya per fixar població al territori
Més enllà del canvi climàtic, l'aposta per fer vi a Estamariu també passa per la recuperació d'un conreu històric. "Hi ha escrits del 1600 i 1700 que ja parlen del vi d'aquesta zona", apunta Planes, però des de principis del segle XX no se'n feia. Per això treballen també per recuperar varietats autòctones de la zona.
I, més enllà d'això, també volen servir d'exemple per arrelar gent al territori. "Si ens funciona, volem ser exemple per a altres agricultors de la comarca que s'hi vulguin sumar", assenyala, i s'ofereix a donar-los suport i a compartir els coneixements necessaris.
Aquesta voluntat de vincular el vi al territori fa que les mil ampolles de vi es venguin només a l'Alt Urgell. "Ja tenim diferents restaurants i alguna botiga que el tindran: serà poca producció i serà fàcil de col·locar", diu David Planes.
Volem que la comarca se senti orgullosa dels seus productes: ningú els defendrà com la seva gent.
Un projecte de futur
La vinya que es fa servir per a aquests vins encara és molt jove i la Fundació apunta que tot just està començant la primera fase, que durarà uns cinc o sis anys. Per ara, el vi s'elabora a Manresa, al celler del Molí del Coll Baix.
Més endavant, però, el projecte és fer un celler propi a Estamariu, i també ampliar les vinyes a altres punts del municipi. "Hem plantat una altra hectàrea més avall, a uns mil metres, amb varietats amb cicles més llargs, per intentar fer un vi escumós", apunta Planes.
En un futur, també experimentaran a més altitud: "Volem provar si podem plantar vinya a 1.500 metres, a veure si ens surt bé."
