
L'Europol alerta d'un canvi en els robatoris a museus europeus: menys planificats i més violents
Redacció/Agències
L'Europol alerta d'una onada de robatoris als museus europeus, menys especialitzats i més violents.
Si fins ara estaven acostumats als lladres que estudien com emportar-se el botí amb total discreció i sense enfrontaments, l'agència de coordinació policial europea adverteix que hi ha una nova generació d'atracadors de museus amb l'ús de la força.
Les investigacions mostren ara grups de lladres que rebenten portes i vitrines a cops de mall, amb destrals o palanques i que, fins i tot, recorren a l'ús d'explosius i d'armes de foc per intimidar vigilants i visitants.
Aquests delinqüents, més agressius, busquen or, joies, pedres precioses i antiguitats per vendre'ls al mercat negre.
Tot això apareix en un informe publicat aquest dilluns, que assenyala que els robatoris als museus han experimentat "un gir cap a mètodes violents", i que considera que aquest canvi de tendència "pot indicar la implicació de noves xarxes criminals".
Assalts com el del Louvre
En els últims anys, aquest tipus d'assalts s'han repetit en diverses instal·lacions del continent. Per exemple, l'atracament del gener del 2025 al museu d'art i història d'Assen, als Països Baixos. En aquella ocasió, els lladres van fer explotar la porta de matinada i es van endur un casc d'or i altres tresors de l'antic regne de Dàcia.
O el de l'octubre d'aquell mateix any al museu del Louvre, a París. Els atracadors van amenaçar el personal de seguretat i van destrossar les vitrines de la galeria d'Apol·lo abans de sostreure vuit joies, entre les quals una tiara, un collaret de safirs i arracades de la reina Maria Amèlia i de la reina Hortènsia, i una agulla amb 2.438 diamants de l'emperadriu Eugènia, valorades en conjunt en uns 88 milions d'euros.
Or, plata... i antiguitats xineses
Segons l'Europol, aquests nous lladres tenen especial interès en els metalls i les pedres precioses, des de palletes d'or i monedes, fins a objectes ornamentals o joies.
Pel que fa a l'or i la plata, els delinqüents els poden fondre. Això facilita la seva introducció al mercat negre i, de retruc, dificulta a la policia identificar-ne l'origen. I pel que fa a les pedres precioses, es poden separar de les joies i es poden vendre individualment.
A més, han detectat un interès creixent dels lladres per les antiguitats xineses, com plats de porcellana i gerros de les dinasties Ming i Qing, cada cop més demandats als mercats d'art.
El perfil dels nous atracadors
Si fins ara hi havia grups organitzats amb un bon coneixement del mercat i que es dedicaven a fer robatoris amb la major discreció possible, l'Europol ha observat un nou model d'atracaments: delinqüents amb antecedents en altres àmbits, sovint reclutats per donar un únic cop.
L'agència també treballa amb la hipòtesi que alguns d'aquests delinqüents procedents d'altres sectors criminals hagin descobert que els museus són una oportunitat que consideren de baix risc i alt benefici. De fet, l'Europol subratlla que aquests lladres es fixen ara en les peces d'alguns museus, més que no pas en les de joieria, perquè els mecanismes de seguretat els semblen menys estrictes.