L'Hospital de Bellvitge coordina un assaig clínic per millorar el tractament de la miastènia greu
Redacció
L'Hospital de Bellvitge i el seu Institut d'Investigació Biomèdica han coordinat un assaig clínic internacional per trobar una nova opció de tractament –i millorar-lo– per als pacients de miastènia greu, una malaltia autoimmune crònica que afecta la comunicació entre els nervis i els músculs i provoca pèrdua de força.
L'objectiu de l'assaig, publicat a JAMA Neurology, és que el tractament tingui menys efectes secundaris i sigui més fàcil d'administrar.
L'estudi ha inclòs 260 pacients de 113 centres de 20 països. I, com que es tracta d'una malaltia minoritària, la col·laboració internacional és especialment important perquè permet reunir prou pacients per obtenir resultats sòlids.
El tractament analitzat en qüestió és el Gefurulimab, encara en fase experimental. Segons els impulsors, l'estudi mostra que les persones tractades han millorat més que les que han rebut placebo.
De fet, la millora de les activitats quotidianes s'ha començat a observar durant la primera setmana. I la millora clínica de la força muscular, a partir de la quarta.
I han constatat que les millores s'han mantingut durant els sis mesos de l'estudi.
La miastènia no té cura
La miastènia no té cura, però sí que hi ha tractaments per millorar-ne els símptomes.
Román Campillo havia estat esportista d'elit. Però ara la miastènia greu li debilita els músculs i li complica el dia a dia:
Qualsevol cosa que faig, al cap d'una estona no la puc fer, com ara caminar o ajustar qualsevol cosa amb un tornavís.
El neuròleg de la Unitat Neuromuscular Hospital Bellvitge Carlos Casasnovas explica que els símptomes dels que tenen la malaltia afecten la qualitat de vida dels pacients:
La gran majoria tenen problemes oculars, hi veuen doble, els cauen les parpelles, se'ls tanquen els ulls, poden tenir problemes per empassar. Fa que no puguin desenvolupar una vida professional o social normal.
Un nou tractament molt més fàcil d'administrar
Els fàrmacs per combatre els símptomes modulen el sistema immunitari i els que s'apliquen actualment poden tenir molts efectes secundaris, o requerir tractaments endovenosos que s'han de posar a l'hospital.
El Roman cada sis-set setmanes havia d'anar a l'hospital: "M'estava una setmana amb un tractament, que era de set hores, amb immunoglobulines. Perdia tota la setmana."
Ell és un dels que ha participat en l'assaig clínic coordinat per l'Hospital de Bellvitge. El nou tractament, en fase experimental, és molt més fàcil d'administrar.
La Carme, la dona del Roman, ha après a administrar-lo per poder-ho fer des de casa.
El neuròleg Carlos Casasnovas ho explica: "Ajudaria a seguir tractant de forma molt dirigida el sistema immune. Com que és subcutani, es podria administrar com si fos la insulina en un diabètic."
D'aquesta manera, assegura el Roman que viu la malaltia en primera persona, "la millora és molt gran".
Precisament, La Marató d'aquest any estarà dedicada a impulsar la recerca en malalties neuromusculars.