Llegir en família i 7 hores d'estonià a la setmana: així obté Estònia bons resultats en comprensió lectora
Estònia és un referent mundial en comprensió lectora. En l'informe PISA, els alumnes estonians de 15 anys han obtingut els segons millors resultats d'Europa, només darrere d'Irlanda, i els cinquens del rànquing mundial, malgrat la baixada generalitzada en aquesta matèria respecte a l'edició anterior.
Darrere d'aquest èxit hi ha el paper central que ocupa la lectura a l'escola, en totes les matèries i etapes educatives, i també una cultura lectora molt arrelada, amb una forta implicació de les famílies.
Lectura en família
"Per a les famílies estonianes és molt important que els nens sàpiguen llegir abans de començar l'escola." Ens ho explica la Nelle Mariste, que és mestra de llengua i literatura estonianes a l'escola Rahumäe Põhikool de Tallinn.
Els primers passos els fan a casa amb els pares i els avis, que s'ocupen que els nens aprenguin a llegir.
Per la Marga Gaanimäe-Tõnaste, que és mare de tres fills en un altre centre de la capital, aquesta no va ser una tasca difícil: "Els meus fills volien llegir. Jo llegia amb ells; no va ser difícil. I quan van començar l'escola tots tres ja sabien llegir", explica.
Ho confirmen també les dades de PISA: mentre que a la majoria de països el suport familiar en l'aprenentatge ha disminuït, a Estònia s'ha mantingut estable.
La societat estoniana té una cultura lectora molt arrelada.
Si retrocedim en la història i la literatura del segle XIX, a Estònia sabia llegir més del 90% de la població, xifra que era molt més alta en comparació amb els països veïns.
Ho explica Kai Koort, directora de projectes Education Estonia del Ministeri d'Educació i Recerca. Aquest fet posa de relleu la importància que històricament ha tingut l'educació al seu país.
Després de l'ocupació soviètica, quan van aconseguir la independència el 1991, una de les prioritats del país va ser construir un sistema educatiu fort començant de zero.
A l'escola bressol fins als sis anys
Les llars d'infants estonianes acullen alumnes des de l'any i mig fins als sis anys. No és una etapa obligatòria, però l'escolarització a les escoles bressol és molt generalitzada. Aquí és on es comença a treballar la lectoescriptura. Ho fan amb contes, llapis i paper, però també amb suports digitals. A Estònia, la digitalització està molt instaurada: des de l'any 1996 hi ha ordinadors a les escoles.
Kristina Mägi, directora de la llar d'infants Kohila Kindergarten Sipsik, ens explica que treballen els continguts de manera molt integrada. "Quan fem activitat tradicional de seure tots al voltant de la taula, no estan motivats i no s'ho fan seu. Quan ho fem de manera integrada, estan motivats, volen aprendre i així aprenen més."
Tenen un llapis i escriuen el que veuen. Després lletregen. Tot és molt visual. Aprenen estonià, matemàtiques... tot integrat en activitats de manera molt natural. Aprenen de manera molt fàcil.
Gairebé tots els infants de l'escola bressol saben llegir quan acaben l'etapa al centre.
Un terç d'hores lectives d'estonià
Quan els alumnes estonians arriben a l'escola, als set anys, l'aprenentatge de la llengua s'intensifica. Aquí s'hi estaran fins als setze, quan faran el pas a l'institut. Durant la primària fan set hores de classe d'estonià a la setmana –això és un terç de les hores lectives–. A Catalunya, es fan entre tres hores i mitja i cinc hores i mitja de català setmanals a la primària.
No només treballen la comprensió lectora a la classe de llengua. La Nelle Mariste, que és mestra de llengua i literatura estonianes a l'escola Rahumäe Põhikool de Tallinn, ens explica que el text és el centre de l'aprenentatge de les matèries.
Les nostres matèries estan basades en textos. Treballem amb el text. Llegim textos, responem preguntes, ens fem preguntes... Això ho fem a estonià, però també a naturals, a història.
El currículum diu que entre primer i tercer –és a dir, entre els set i els nou anys– els alumnes han de llegir deu llibres de ficció. Són deures que fan a casa. Fins als deu anys, quan es considera que tenen ben assolida la seva llengua pròpia, no comencen a estudiar cap llengua estrangera, principalment l'anglès. Als dotze anys, quan fan cinquè, llengua i literatura se separen, i comencen a fer classes específiques.
A l'escola de la Nelle, on tenen un projecte basat en les arts, algunes classes de literatura les fan amb professors de teatre. A sisè, quan tenen tretze anys, comencen la segona llengua estrangera. A la seva escola poden triar entre rus o francès.
A les classes hi ha llibres a l'abast de tothom. També han començat el projecte titulat "Llegir importa", on els mestres expliquen com els va marcar alguna lectura de quan eren petits.
Mariste explica que "tot comença llegint; llegint en veu alta o individualment", i que també fan tasques com buscar informació, respondre preguntes, fer exercicis... "La gramàtica no és fàcil. Hi ha classes només centrades en la gramàtica", afegeix.
El currículum els marca els objectius que s'han d'aconseguir al final de cada etapa, és a dir, a tercer (primària), sisè (nivell intermedi) i novè (secundària inferior). Els tres primers cursos no hi ha exàmens, però sí que hi ha el retorn i el seguiment del mestre. A quart, quan tenen deu anys, tots els alumnes han de fer el test nacional d'estonià. Els següents exàmens els faran a setè, amb catorze anys, i a novè, quan acaben l'escola bàsica amb setze anys.
La llengua, un sentiment de país
Kidri Merma, mare d'una alumna d'una llar d'infants de Tallinn, explica: "És molt important preservar l'estonià perquè som un país petit." En el mateix sentit, Mariste assegura: "Mentre nosaltres parlem la nostra pròpia llengua, la nostra educació, la nostra nació continua viva". "Ho tenim molt clar", conclou.
A Estònia hi ha un fort sentiment nacional. Són un país d'un milió tres-centes mil persones i tenen molt clar que si ells abandonen la seva llengua, desapareixerà.
També Kai Koort destaca l'orgull per la llengua que sent el poble estonià: "L'estonià té el seu propi arbre lingüístic. No està connectada amb cap altra llengua, només amb el finlandès i l'hongarès. Quan la sents, sona molt diferent d'altres llengües."
És l'única llengua oficial. Tot i això, un terç de la població té el rus com a llengua familiar, fruit del seu passat soviètic, un passat que encara perviu en algunes escoles.
Doble línia: escoles estonianes i escoles russes
A Estònia hi ha unes 500 escoles, a la gran majoria l'estonià és la llengua vehicular. En algunes zones, però, encara és evident el passat soviètic.
"Durant l'ocupació soviètica vam crear aquest sistema dual: escoles en estonià i escoles en rus. Estem fent la transició perquè les escoles en rus passin a l'estonià. Hi ha unes 70 escoles que estan fent aquest canvi, i algunes llars d'infants. Algunes escoles són reticents a fer el canvi i estem treballant per motivar-les", explica Koort.
Universitat gratuïta si s'estudia en estonià
Que la llengua és una prioritat de país ho demostren polítiques com la gratuïtat dels estudis universitaris si es cursen en estonià.
La llei d'universitats de l'any 2019 recull que si es cursa un grau universitari a temps complet en estonià i s'aproven el mínim de crèdits exigits, la matrícula és gratuïta. El mateix s'aplica en el cas dels màsters. Així, la llengua vehicular a la universitat és majoritàriament l'estonià. A la Universitat de Tallinn, el 85% dels estudiants trien aquesta llengua.