Llengües d'or i papirs amb textos màgics: unes tombes donen noves dades dels ritus funeraris d'Egipte
La missió arqueològica de la Universitat de Barcelona (UB) i l'Institut del Pròxim Orient Antic (IPOA), dirigida per les egiptòlogues Maite Mascort i Esther Pons Mellado, ha fet noves i interessants troballes al jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, al costat de l'actual Al-Bahnasa, a uns 190 quilòmetres al sud del Caire, que aporten noves dades sobre els ritus funeraris de les èpoques romana i ptolemaica a Egipte.
L'excavació s'ha fet a tres sectors: el cementiri alt, situat en un turó, d'època romana (segles I i II dc); la necròpolis nord, d'època ptolemaica (entre els segles IV i I aC), i a les restes de l'església basilical de Sant Ciríac, d'època cristiana (segle V dC), del monestir fortificat a l'oest de la muralla d'Oxirrinc.
Segons han explicar les arqueòlogues a 3CatInfo, s'han fet importants troballes que reflecteixen el sincretisme --assimilació i barreja religiosa-- que hi havia entre les creences de les tres cultures egípcia, hel·lenística i romana, que van coincidir a Oxirrinc entre els segles VII aC i VII dC.
Llengües d'or i papirs amb textos màgics
A la missió del 2024 es van descobrir per primer cop una gran quantitat de llengües d'or a les mòmies romanes del cementiri alt. Ara se n'han trobat dues més i una altra de coure.
"L'or representa la carn dels déus", explica Mascort, i a més a més és un metall incorruptible, molt utilitzat pels faraons, però mai com una llengua a la boca del mort".
Es pot interpretar com "un element de protecció", hi afegeix Pons, però també responen a l'estatus econòmic del difunt, ja que se n'han trobat dues de coure.
Se n'han trobat una trentena, gairebé totes a Oxirrinc, tret d'una en una altra excavació, i és un element que només s'ha trobat a les mòmies romanes, diuen les egiptòlogues. També s'han trobat ungles d'or i una mòmia amb les ungles pintades de daurat, a banda de les decoracions amb pans d'or, més habituals dels costums funeraris de l'antic Egipte.
El cementiri romà d'Oxirrinc ha revelat un altre element fins ara desconegut en els enterraments d'Egipte, tot i que exclusiu del romans: papirs amb textos màgics ficats entre les benes de la mòmia.
Mòmies romanes, textos grecs i déus i símbols egipcis
Els grecs, a l'època ptolemaica, i després els romans, quan van arribar a Egipte van assimilar --barrejant-les amb les pròpies-- les tradicions religioses del país, creences i ritus.
Així, els romans van adoptar la momificació, igual que van fer els grecs que van viure a Egipte, i no ho feien en altres territoris.
Van incorporar una part del costums rituals, com ara les llengües d'or, i, segons ha descobert ara la missió de la UB, papirs amb textos màgics de protecció i per ajudar el difunt a passar al més enllà
N'han trobat en una desena de mòmies. "Alguns estan doblegats i, tot i ser romans, estan escrits en grec i porten un segell de llim, en què hi ha marcada una empremta digital, o bé una creu o jeroglífics de déus egipcis, i n'hi ha tres que porten el símbol de la vida eterna", explica Pons, conservadora en cap del Departament d'Antiguitats Egípcies i del Pròxim Orient del Museu Arqueològic Nacional del Ministeri de Cultura.
Estan escrits en papirs reciclats, que, ens expliquen les egiptòlogues, també es feien servir per donar més consistència en el procés de momificació, o per fer els cartronatges decorats que cobrien les mòmies.
Oxirrinc es coneix com la ciutat dels papirs, ja que a finals del segle XIX i principis del XX, els britànics hi van trobar uns 500.000 papirs.
Una curiositat important és que un d'aquesta papirs reciclats amb textos màgics és un papir en grec, del segon llibre de la Ilíada, d'Homer, concretament l'anomenat "Índex dels vaixells", que enumera els participants grecs a la campanya contra Troia.
També és curiosa la barreja que es veu a la decoració del cartonatge de les mòmies romanes. El difunt apareix dibuixat amb una toga a l'estil romà, però amb diademes amb símbols egipcis, com ara la flor de lotus, el disc solar o la serp. Un fet que reflecteix "el sincretisme que hi havia entre les cultures egípcia i romana", i abans amb la grega, explica Pons.
A l'època ptolemaica Oxirrinc va acollir saïtes, perses i una important població hel·lenística, arribats amb la conquesta d'Alexandre el Gran, ens situa Mascort.
La decoració i la representació dels difunts amb colors intensos i màscares de pa d'or demostra que els ptolemaics volien recuperar la majestuositat dels enterraments dels antics faraons.
Dues olles amb cadàvers incinerats i un cap de gat salvatge
La tradició funerària de grecs i romans era la de la incineració, però aviat van adoptar la momificació egípcia i també la seva simbologia. Això es detecta en les poques incineracions que s'ha trobat i que respondrien a les èpoques de transició.
La missió ha trobat dues olles que contenen restes d'incineracions humanes.
Eren en una part del cementiri ptolemaic, dins de pous a terra. Són especialment interessants perquè contenen dos cossos, el d'un adult i el d'un preadult o infant --un fet únic fins ara, diu Esther Pons-- i, en tots dos casos, "a sobre hi ha el cap d'un animal que sembla un gat salvatge", ens revela l'arqueòloga. "S'havien trobat olles amb restes d'un sol cos, però mai dos, i tampoc amb el cap d'un animal."
Ara, fins a l'any que ve, que comenci la pròxima missió, totes les troballes s'aniran analitzant i estudiant. Per això en aquesta feina fan falta arqueòlegs, epigrafistes, antropòlegs i restauradors, ens diu Maite Mascort.
En aquest cas també compten amb un arqueobiòleg, que estudia les plantes i llavors per investigar, a més de la mort, la vida a la ciutat d'Oxirrinc.
Trenta anys d'excavacions al jaciment d'Oxirrinc
Des de fa més de 30 anys la Universitat de Barcelona ha excavat en diverses missions el jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, un dels jaciments més importants d'Egipte de l'època grecoromana, durant les últimes dinasties ptolemaiques.
Durant aquests anys s'han fet múltiples descobriment de gran importància sobre els ritus funeraris, com ara nombrosos sarcòfags amb mòmies romanes i un hipogeu --tomba excavada a la roca o al subsol-- ricament decorat i amb unes 300 mòmies d'època ptolemaica.
Les ruïnes d'Oxirrinc, descobertes i identificades per Vivant Denon, un dels estudiosos francesos que van acompanyar Napoleó Bonaparte a la seva campanya d'Egipte (1799-1802), van ser de les primeres que es van explorar. Primer, pels francesos, i a partir del 1897 pels britànics Bernard P. Grenfell i Arthur S. Hunt, atrets per la notícia de la gran quantitat de papirs que s'hi trobaven.
Fins a finals dels anys 30 del segle XX, hi van treballar diverses missions britàniques i italianes. Les excavacions clandestines i els saquejos van fer intervenir les autoritats egípcies, que van iniciar les excavacions oficials en la que és una gran necròpolis amb tombes de les èpoques saïta, grecoromana i cristiana.
El Servei d'Antiguitats Egipci, davant l'abast de les descobertes, va triar la Universitat de Barcelona com a col·laborador europeu per continuar els treballs, que des del 1992 va entrar a formar part del projecte i des del 2019 dirigeixen Mascort i Pons.