Llibertaris, ultres sota l'ombra de Trump: "Som aquí per lluitar contra l'Estat dels collons"
De tradició liberal i amb pocs habitants. Complia els dos requisits. Fa 20 anys, l'estat de New Hampshire, als Estats Units, va ser el lloc triat pels teòrics de l'ultraliberalisme per posar en marxa el Free State Project: avui ja són entre 30.000 i 40.000 els seguidors d'aquesta ideologia, que s'hi han instal·lat per anar dinamitant les institucions del país des de dins i deixar els serveis públics amb la pell i l'os.
La presidenta d'aquest moviment llibertari, Carla Gericke, sintetitza el seu objectiu en el reportatge dirigit per Raphaël Tresanini i que emet el programa "30 minuts".
Som aquí per lluitar contra l'Estat dels collons.
I ho fan, dia a dia. Sense treva. No deixen que els funcionaris d'Hisenda inspeccionin els seus negocis; s'oposen als controls policials a les carreteres; es neguen a ensenyar les llicències d'armes, o planten cara i insulten els jutges.
Una dissidència ultra en estat pur.
L'escola, a casa
New Hampshire destina 4.500 dòlars anuals per nen i nena escolaritzat a casa, l'opció majoritària de les famílies llibertàries. Gairebé una quarta part dels alumnes s'eduquen sense anar a cap escola, alguns amb el suport d'una mena de tutor, un autor de pòdcasts que ha creat cursos online amb tot inclòs.
L'objectiu d'aquestes famílies és pujar els fills d'acord amb la seva ideologia i protegir-los del que consideren "adoctrinament", com explica un d'aquests pares al reportatge: "A les escoles s'ensenyen coses que no vull que ensenyin als meus fills. Parlo de temes com el gènere i com el canvi climàtic".
La xifra d'escolaritzats a casa augmenta cada any i això amenaça el pressupost destinat al sistema educatiu.
Armes casolanes que preocupen l'FBI
Entre els pioners d'aquest moviment hi ha dos intel·lectuals que viuen en una casa aïllada al mig del bosc, amb pou propi, panells solars i internet que prové d'Starlink, la xarxa d'Elon Musk.
La parella es diuen Jody i Ian Underwood. Ella, exprofessora universitària, i ell, un antic executiu de la NASA. L'Ian té clar quins són els principis que guien tot bon llibertari: "Tenir armes i tenir formació són les dues eines principals per tenir l'Estat a ratlla".
De fet, aquest col·lectiu es declara pacifista, però l'administració federal no se'n refia i els considera una amenaça per a la seguretat interior.
Els llibertaris, com explica el reportatge, han trobat la manera d'esquivar que la policia els confisqui les armes: se les fabriquen ells mateixos, de plàstic, amb impressores 3D.
Això és possible perquè s'aprofiten d'una escletxa legal que els permet obviar el control de l'FBI. Als Estats Units, és il·legal vendre una arma muntada, sí, però no diu res de comercialitzar-la per peces que, després, els seus clients es poden muntar a casa.
Idil·li per conveniència amb Trump
Als membres del Free State Project cada vegada els atrau més la idea de la secessió. No amaguen que els agradaria sortir dels Estats Units, tot i que viuen una lluna de mel amb el president Donald Trump.
El 2024, el candidat republicà es va ensumar que els resultats podien ser molt ajustats i que els vots dels llibertaris li podien ser molt útils.
Per això, es va comprometre a treure de la presó Ross Ulbricht, ídol d'aquests col·lectius, un informàtic que va ser condemnat per posar en marxa una mena d'eBay il·legal, on es podien comprar amb bitcoins drogues o pistoles.
Quan va tornar a la Casa Blanca, Trump el va indultar.
Al cercle més proper al poder als Estats Units hi ha apòstols destacats de l'ultraindividualisme, com Peter Thiel, assessor del vicepresident J.D. Vance, o Robert Kennedy Jr.
Una altra cara coneguda és el magnat Elon Musk, que està construint la seva pròpia utopia a la seu d'Space X, en una zona desèrtica prop de la frontera amb Mèxic, expulsant-ne sense miraments els descendents de les tribus que hi havien viscut sempre i amb un alt cost mediambiental.
Pròspera, l'illa sense llei
A la costa d'Hondures hi ha una illa amb un règim especial, on els amants d'aquesta ideologia proven de viure sense posar límits a la seva llibertat. És un projecte de 500 milions de dòlars, finançat per fons de pensions americans.
En aquesta zona franca, hi floreixen laboratoris i clíniques que experimenten amb la tecnologia i el cos humà.
Pròspera, que és com es diu aquest territori, atrau gent d'arreu del món. Uns s'instal·len una targeta de pagament sota la pell, d'altres, imants a les puntes dels dits.
Joves investigadors extremistes experimenten amb el transhumanisme, l'ús de la tecnologia per millorar les capacitats físiques i mentals de l'ésser humà. Per exemple, fent implants per crear cíborgs sexuals. Tot plegat, sense les regulacions dels organismes sanitaris que ofereixen garanties als pacients.
Una distopia que va prenent forma.