L'ONU denuncia que la política d'habitatge europea exclou cada cop més immigrants
El discurs que corria fa uns anys que serveis públics com la sanitat o l'educació estaven saturats per culpa dels immigrants s'ha estès ara també a l'habitatge. Però sense base empírica perquè la immigració no té res a veure amb la pujada de preus, segons la majoria d'indicadors.
El relator especial d'habitatge de l'ONU, Koldo Casla, ha denunciat "un gir nativista" a favor dels nascuts al país en llocs com Bèlgica, Irlanda, França i el Regne Unit, on, directament, "s'estan fent polítiques per excloure els immigrants de les prestacions d'habitatge", i se'ls imposen requisits específics "molt difícils de complir".
Casla ha enviat cartes als governs d'aquests països i també a l'espanyol pels acords de govern entre el PP i VOX i el seu principi de "prioritat nacional".
Un principi, diu Casla, que "dona a entendre que tindran prioritat aquells que han nascut a Espanya, tot i que encara s'ha de concretar en què es materialitza això".
És aquest llenguatge que transmet discriminació i prejudicis i presenta les persones estrangeres com les responsables que l'habitatge sigui inaccessible i inassequible.
A França, la líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, també ha convertit l'habitatge en el nou cavall de batalla per a les pròximes presidencials. Proposa donar prioritat als francesos a l'accés a l'habitatge i reservar les ajudes també per a ells.
"Forma part d'aquest discurs repugnant, destinat a crear divisió entre la societat, i en què s'assenyala la població estrangera com l'enemic dins les nostres fronteres", denuncia Casla.
"No hem de tenir por d'intervenir el mercat privat"
Segurament, el cas més diferent que hem vist aquests últims dies és el de Berlín, on l'esquerra de Die Linke ha guanyat les municipals amb un programa centrat en "propostes radicals" per millorar l'accés a l'habitatge.
Sobre això, Casla admet que "hem de parlar amb atreviment de com regulem el mercat privat". "Intervenir-lo no és una intromissió inacceptable al dret de la propietat privada", sentencia.
I en aquest sentit, ha aplaudit la política d'habitatge de la Generalitat. Ha volgut destacar que Catalunya és el primer territori de l'estat "que s'ha atrevit a intervenir el mercat" i ha subscrit la dinàmica d'anar avaluant prova i error per detectar quines mesures funcionen i quines no, "sense por".
Casla, però, és conscient del fre que suposa tota la jurisprudència del Tribunal Constitucional a qualsevol reforma parlamentària relacionada amb l'habitatge.
Lamenta que "els últims anys, l'alt tribunal n'ha fet una interpretació maximalista" i pensa que "seria més coherent sentenciar sobre la base del marc global dels drets humans, que reconeix el dret a la propietat i també el dret a l'habitatge".