DILLUNS, A LES 19.00
L'òpera "Pelléas et Mélisande" de Claude Debussy, des del Gran Teatre del Liceu, en directe a Catalunya Música
La sumptuosa i enigmàtica òpera de Claude Debussy pren vida gràcies a un gran repartiment encapçalat per Stanislas de Barbeyrac (Pelléas), Julie Fuchs (Mélisande) i Simon Keenlyside (Golaud), sota la batuta de Josep Pons. Una lectura inquietant plena d'enigmes, simbolismes i una atmosfera fantàstica signada per Àlex Ollé, que recupera la seva pròpia producció original del 2015 estrenada a Dresden per oferir-la al públic del Liceu en aquest període on és l'artista resident i assessor teatral del coliseu de la Rambla. Un cant sense paraules, una orquestració sumptuosa, una història d'amor inspirada en el mite de Tristany i Isolda i una atmosfera poètica: tots aquests elements fan de "Pelléas et Mélisande" una obra encisadora.
El 30 d'abril del 1902 es va estrenar el drama líric en cinc actes i quinze escenes "Pelléas et Mélisande" a l'Opéra Comique de París. Per al compositor francès, que aleshores tenia 40 anys, va suposar la culminació a molts anys de feina. És l'única òpera que va acabar després de diversos intents infructuosos. L'any 1893, Claude Debussy va descobrir l'obra simbolista "Pelléas et Mélisande" del dramaturg belga Maurice Maeterlinck. L'obra presentava "un llenguatge evocador amb una sensibilitat que podria trobar la seva extensió en la música i en l'ambientació orquestral". Tot encaixava en la renovació estilística de l'òpera que tant buscava Debussy. Un drama líric en el qual els personatges cantessin de manera natural.
Després de dos anys intensos de composició, Debussy va completar la partitura el 1895, tot i que, fins arribar a la seva estrena, l'obra va patir moltes modificacions. Debussy buscava un llenguatge com més proper millor a la declamació, amb escales de tons i modes pentatònics, motius associats a un personatge o a una situació. Aquest estil innovador va tenir moltes dificultats per trobar el favor de les institucions musicals de l'època. Només André Messager, director de l'Opéra Comique de París, va acceptar el repte.
L'estrena va ser un fracàs absolut que va acabar amb un sorollós escàndol. Ben aviat, però, es va reconèixer la importància d'aquesta obra cabdal que, segons André Messager, va canviar totalment el rumb de la música francesa.
La transmissió d'aquesta òpera estarà disponible durant un mes al web de Catalunya Música.