Mapa de la guerra híbrida a Europa: sis mesos d'ingerències amb segell rus
Un home bielorús és detingut per fer fotos en fàbriques de drons a França; a Finnmark, Noruega, un taxista perd de cop i volta el senyal GPS enmig del no res; mentrestant, a Vílnius, Lituània, unes corones de flors funeràries apareixen davant d'una fàbrica d'armament i a Białystok, Polònia, tres ciutadans comunitaris són detinguts acusats de preparar actes de sabotatge per encàrrec d'un ciutadà rus.
A prop de Kaliningrad, un helicòpter rus entra en l'espai aeri polonès durant 42 segons i a Tallinn, es declara un incendi a la fàbrica de Milrem Robotics, part de la indústria militar estoniana.
Són només sis dels més de cinquanta exemples d'actes de guerra híbrida que un grup de periodistes de verificació de 17 mitjans públics europeus coordinats per l'Eurovision News Spotlight, entre els quals hi ha 3CatInfo Verifica, han pogut documentar amb fonts obertes en els darrers sis mesos a tot Europa.
Els incidents que s'inclouen en aquest mapa han succeït entre l'1 d'abril i el 15 d'octubre d'aquest any. Només s'hi inclouen els que han estat descrits públicament com a "atacs de guerra híbrida" i vinculats amb Rússia per responsables de seguretat, representants governamentals o informacions periodístiques.
S'han tingut en compte només els incidents amb efectes físics (cinètics), és a dir que exclou ciberatacs o campanyes de desinformació i influència política.
La guerra híbrida apuja el ritme
Com han advertit diversos serveis secrets europeus, els atacs de guerra híbrida amb Rússia com a sospitosa habitual s'han multiplicat en els darrers mesos.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va afegir a aquesta alerta en el seu discurs de l'estat de la Unió el 16 de setembre:
No ens hem de fer il·lusions sobre el que està passant: les amenaces híbrides que afronta Europa són cada vegada menys híbrides i cada vegada menys amenaces.
La doctora Teija Tiilikainen, directora del Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides (Hybrid CoE), explica a Eurovision News Spotlight que els instruments utilitzats per dur a terme aquesta forma de guerra també estan canviant.
"Les operacions adopten formes cada cop més cinètiques i fins i tot s'hi empren mitjans militars. Podem dir que la zona grisa entre la pau i la guerra —i l'espai per a activitats hostils per sota del llindar d'un atac armat— s'eixampla", explica.
El director de l'Institut Internacional per la Pau d'Estocolm (SIPRI), Karim Haggag, coincideix amb aquesta anàlisi en declaracions a 3Cat:
Tots els indicadors apunten a un increment en els incidents de guerra híbrida i això diu moltes coses sobre com els conflictes internacionals són cada vegada més complexos.
Segons Haggag, aquest nou paisatge mostra una "erosió en els límits en l'ús de la força, una tendència a convertir en armes les interdependències econòmiques, el comerç, l'intercanvi d'informació, la dependència de minerals crítics, en cadenes de subministraments o els fluxos migratoris".
Aquestes circumstàncies, afegeix Haggag, podrien acostar el moment en què un incident de guerra híbrida desemboqui en un conflicte armat obert entre estats.
Per Tiilikainen, però, aquestes accions tenen més l'objectiu de desgastar la cohesió a dins i entre els membres de l'OTAN i la Unió Europea i posar a prova la seva resposta i no queda clar quin és el seu límit.
"Podem suposar que, si una operació d'amenaça híbrida o un atac de guerra híbrida causés víctimes, hi hauria molta pressió per adoptar contramesures més contundents."
Tot i això, apunta que, ara per ara, els membres de la UE i de l'OTAN no han definit llindars de tolerància clars de manera deliberada i opten per una "ambigüitat estratègica" com a "bona forma de dissuasió davant d'estats hostils."
Incidents molt diversos i dispersos
El mapa d'incidents que acompanya aquest article és una estimació molt conservadora de tots els que es poden haver produït, ja que no inclou fets que ben segur coneixen els organismes militars i d'intel·ligència, però que no s'han comunicat públicament ni anunciat oficialment.
Consultada per 3CatInfo Verifica, l'oficina de premsa de l'OTAN va confirmar que "no hi ha cap registre públic o no classificat que puguem compartir sobre aquest assumpte".
El Servei Exterior de la Unió Europea, que monitoritza aquesta mena d'incidents, tampoc va voler compartir la informació que recull sobre aquest tema.
La llista parcial que podem publicar, tot i així, inclou violacions de l'espai aeri, intents de sabotatge, la instrumentalització de la migració o l'ús dels anomenats agents "d'un sol ús", persones sense formació en espionatge o intel·ligència a qui Rússia paga per provocar incendis puntuals o fer fotos a infraestructures estratègiques.
Tot i així, al mapa també s'hi poden trobar incidents més semblants als d'una guerra convencional com és el cas d'un míssil Kh-101 fabricat a Rússia que va caure al juliol en una zona residencial prop de Lublin, a Polònia, i va deixar un cràter de deu metres de diàmetre i cinc de profunditat.
Guerra híbrida per definir
A hores d'ara encara no existeix una definició consensuada del que és la guerra híbrida o les amenaces híbrides, però des del Centre Europeu d'Excel·lència per a la Lluita contra les Amenaces Híbrides (Hybrid CoE) apunta que són:
Accions dutes a terme per actors estatals o no estatals amb l'objectiu de soscavar o perjudicar un objectiu mitjançant la combinació de mitjans militars i no militars, tant oberts com encoberts.
En aquesta definició, el Hybrid CoE apunta tres categories: la "influència híbrida", que inclou instruments menys coercitius, com les operacions d'informació o la ingerència electoral; les "operacions d'amenaça híbrida", que inclouen els atacs contra infraestructures crítiques o les operacions cibernètiques i, finalment, al punt més alt de l'escala, la "guerra híbrida" en si mateixa, que engloba "incidents cinètics" i, fins i tot, l'ús d'instruments militars amb finalitats polítiques i estratègiques.
En aquest sentit, diversos atacs amb drons a vaixells mercants al mar Negre les darreres setmanes, en zones econòmiques exclusives de països de l'OTAN com Romania o Bulgària, s'inscriurien en el nivell més alt d'aquestes provocacions.
A hores d'ara encara no hi ha un balanç tancat de víctimes d'aquests incidents però, com a mínim, hi ha una vintena de mariners morts o desapareguts.
Davant de tots aquests incidents, Rússia nega sempre qualsevol responsabilitat i contraataca, assegurant que són els països europeus qui fomenten la guerra híbrida contra Rússia a través d'Ucraïna.
En definitiva, els incidents de guerra híbrida es multipliquen especialment a l'est d'Europa i obliguen els països afectats, la Unió Europea i l'OTAN a estar atents i mesurar cada nova passa. Fins on està disposada a arribar Rússia i fins on volen anar els països europeus és la pregunta que flota en un ambient que, a poc a poc, es va caldejant.
Aquest article ha estat possible gràcies a la coordinació per part de l'equip de verificació i OSINT d'Eurovision News Spotlight i la col·laboració de periodistes de 17 redaccions de mitjans públics europeus: France Télévisions, NRK (Noruega), ORF (Àustria), Radio France, TVP (Polònia), Vot Tak (Polònia), ZDF (Alemanya), LRT (Lituània), LSM (Letònia), SRF (Suïssa), VRT (Bèlgica), BR (Alemanya), 3Cat (Catalunya), SVT (Suècia), RTVE (Espanya), France 24, Yle (Finlàndia), DR (Dinamarca) i la Unió Europea de Radiodifusió (EBU).