Medinyà podria ser independent gràcies a la llei de memòria democràtica

Sant Julià de Ramis i Medinyà estan separats per tres quilòmetres de carretera, una muntanya i un sentiment de pertinença. 

A Sant Julià tenen clar que Medinyà és un altre poble, i a Medinyà saben que els seus veïns no els posaran cap problema per independitzar-se. 

Malgrat tot, fa més de quatre dècades que ho intenten i encara no ho han aconseguit. Ara, se'ls torna a obrir una finestra d'esperança.

Annexió per decret

Medinyà va perdre la independència el 1972 després que un decret franquista l'annexionés amb Sant Julià. Era una mesura que formava part de la política del règim de fusionar pobles petits per reduir despeses i centralitzar l'administració. 

Medinyà no es va conformar amb la decisió i ha estat dècades reclamant tornar a ser un municipi independent. La vegada que va arribar més lluny va ser el 2015. El Parlament va aprovar, amb 118 vots a favor i només 8 en contra (els de Ciutadans), la proposició de llei que recuperava l'autonomia municipal. 

Va ser una fita molt celebrada i es va constituir una comissió gestora per governar el poble fins a les següents eleccions municipals del 2019. Però el Partit Popular va recórrer la segregació davant el Tribunal Constitucional al·legant que, segons la normativa, un municipi ha de tenir més de 5.000 habitants per poder segregar-se. 

El setembre del 2017, la sentència va acabar amb les aspiracions de Medinyà. Més tard, l'aplicació del 155 no deixava cap marge per recórrer: després de poc més de dos anys, Medinyà deixava de ser municipi.

Va ser una galleda d'aigua freda. Es dissolia la comissió gestora que va estar al capdavant del municipi el poc temps que va durar la independència. Semblava el final del procés, però ara s'ha obert una nova via. 

Una nova oportunitat

És a través de la llei de memòria democràtica que s'obre una nova oportunitat. Si es considera Medinyà víctima del franquisme, se li pot restituir l'estatus de municipi. Arnau Casademont, regidor de Medinyà a l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, ho explica:

Sempre hem defensat que no creem un municipi nou, sinó que en restituïm un que ja havia existit. Aquí és on té sentit la llei de memòria, perquè els dos pobles es van annexionar el 1972, encara en dictadura. Per això Medinyà es pot considerar víctima del franquisme. 

Així ho exposa la disposició addicional 23a de la llei: "Es restitueix per segregació el municipi històric de Medinyà, annexionat per les autoritats franquistes al municipi de Sant Julià de Ramis. Aquesta restitució es fonamenta en la concurrència de condicions excepcionals en l'aplicació dels requisits establerts legalment per a la creació de municipis, derivades de la necessitat de revertir i reparar els efectes jurídics del franquisme". 

I també autoritza el govern "per dictar les disposicions necessàries per executar la segregació, especialment pel que fa a la denominació, la capitalitat i l'adscripció supramunicipal, la determinació de la superfície, la successió i divisió de béns, drets, obligacions i serveis, i recursos humans, i la determinació dels òrgans transitoris de govern". 

Per tant, si la llei segueix la tramitació fins a ser aprovada i no s'hi presenten recursos, Medinyà podrà ser independent.

Una lluita de dècades

Medinyà té 850 habitants i disposa de la majoria de serveis que té un municipi independent: escola, dispensari mèdic, comerços (farmàcia, fleca, botiga de queviures...), entitats i fins i tot l'edifici de l'Ajuntament.  

A més, té un nucli molt compacte que ha fet que la seva identitat s'hagi mantingut forta i consolidada al llarg dels anys. Miquel Felip, que va viure l'annexió de Medinyà a Sant Julià, creu que la independència és "una cosa de llei natural, que caurà un dia o un altre", ja que ell sempre ha vist com els dos pobles funcionaven cadascun pel seu compte. Va formar part dels primers moviments que, als anys 90, van començar a reclamar la segregació. 

També hi ha estat molt implicat Sixte Galià, que és del parer que amb perseverança la independència s'acabarà aconseguint. Pensa que es tracta d'una reivindicació que ve d'anys i a la qual s'han sumat molts medinyanencs que no havien nascut quan el seu poble es va annexionar. Això demostra que el sentiment és ben viu. 

Galià afegeix, a més, que la segregació no és voluntat únicament de Medinyà, sinó que Sant Julià també hi està a favor. 

No permetre la independència seria anar contra la voluntat no d'un, sinó de dos pobles

Per la seva part, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Sayols, espera que la segregació sigui una realitat "com més aviat millor". Assegura que al consistori hi ha unanimitat i que es farà tot el possible per aconseguir-ho. Recorda, a més, que els últims anys sempre s'ha treballat en la mateixa línia i s'han aprovat diverses mocions reclamant la segregació.

Si Medinyà aconsegueix finalment la fita, serà el 222è municipi de les comarques gironines i el 948è de Catalunya.