Més de 450 pobles sense banc tenen caixer mòbil: "Necessitem els mateixos serveis que les ciutats"
Un estudi de l'Autoritat Catalana de la Competència alerta del risc d'exclusió financera dels veïns dels municipis que no tenen bancs. Entre les solucions per resoldre el problema, si més no en part, apunta a les oficines bancàries mòbils. La Generalitat ja les ha posades en marxa i, en la majoria de casos, amb èxit.
Segons dades del Banc d'Espanya, a Catalunya, de municipis sense oficina bancària, n'hi ha 503, més de la meitat del total. Un 80% no n'ha tingut mai i un 20% l'ha perduda.
L'informe de l'Autoritat Catalana de la Competència indica que, durant els últims anys, la fusió de bancs ha provocat una reducció d'entitats financeres i, en conseqüència, un elevat nombre de tancaments d'oficines bancàries. Concretament, entre el 2008 i el 2024 a Catalunya se n'han tancat 6.038, cosa que suposa una reducció del 74%.
Els més perjudicats han estat els municipis petits, sovint de zones rurals, que només tenien un banc disponible i s'han quedat sense.
Camarasa i Castelló de Farfanya, casos oposats
Hi ha casos com Camarasa, a la Noguera, que s'han salvat d'una tendència generalitzada als pobles petits. Amb els seus 800 habitants, mantè una oficina de la Caixa que obre cada dimecres en horari de matí.
Fins fa cinc anys, funcionava de dilluns a divendres, però s'hi va reduir el servei i hauria pogut ser pitjor, segons Elisabet Lizaso, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Camarasa.
Hi va haver el rumor que l'oficina tancava, veïns i ajuntaments de la zona es van unir per evitar-ho i finalment l'oficina es va quedar un dia a la setmana.
Veïns com l'Antonio Pedrol saben que el cas de Camarasa és poc comú a Catalunya: "Tenim un bon servei que altres pobles, malauradament, no tenen."
En canvi, dins la mateixa comarca de la Noguera hi trobem el cas de Castelló de Farfanya, que sí que pateix el matreix que molts pobles de l'àmbit rural: no tenir cap banc.
En va tenir un fins als anys 90, que va tancar. L'alcalde, Omar Noumri Coca, el reivindica com "un servei essencial més":
Els municipis rurals necessitem els mateixos serveis que les ciutats, sobretot perquè la gent no marxi del poble.
Una solució que no ha funcionat a tot arreu
Per resoldre el problema que suposa per als veïns d'un municipi no tenir banc, l'Autoritat Catalana de la Competència apunta la necessitat d'evitar la concentració d'entitats bancàries, especialment a les zones on això ja n'hi ha hagut moltes i, per als pobles més afectats per la falta de bancs, proposa portar-hi oficines bancàries mòbils.
És una mesura que, després que ho reclamessin els municipis com una eina més per lluitar contra el despoblament, la Generalitat va començar a implantar fa un any i mig, fins a arribar a 461 localitats.
Dues entitats financeres, CaixaBank i Caixa Enginyers, hi porten una oficina mòbil instal·lada en un autocar que visita els municipis una o dues vegades al mes, segons el poble.
El govern fa un bon balanç d'un servei que es mantindrà perquè el blinda l'Estatut del Món Rural. Inclou un caixer automàtic i un espai d'oficina amb un empleat del banc, que permet fer qualsevol tipus de tràmit.
El servei està orientat, sobretot, a la gent gran, amb problemes per fer gestions bancàries per internet i amb dificultats per desplaçar-se a d'altres municipis amb bancs, segons ho confirma una veïna de Castelló de Farfanya, la Teresa Teixidó: "Anava a treure diners a Balaguer i m'hi portava en cotxe el meu marit, però ja té 90 anys. Per tant, per a mi les oficines mòbils són perfectes!"
Sigui com sigui, les oficines mòbils no han funcionat a Clariana de Cardener, Granyanella, Pratdip, Sant Miquel de Campmajor i la Baronia de Rialb, que ja les han descartades pel poc ús que se'n feia.
Segons Maria Dolors Caelles, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de la Baronia de Rialb, a la Noguera, ningú feia servir el banc mòbil:
No té sentit que la gent tregui diners del banc al poble si no els pot gastar aquí perquè no hi ha botigues. Ja ho fan tot quan van a Ponts.