Més onades de calor i més fenòmens extrems: la deriva climàtica a Catalunya fa dècades que es cou

Les alertes vermelles per calor, però també per diversos fenòmens meteorològics extrems, s'han fet un lloc en el nostre dia a dia. 

Tot just acabem de posar el peu a l'estiu, i a Catalunya i gran part d'Europa ja som en plena onada de calor. És la primera, però els experts avancen que no serà l'última.

El reguitzell d'alertes fa la guitza especialment a qui no pot viure en una casa en condicions, alhora que ens fa mirar cara a cara l'emergència climàtica i les seves conseqüències: fenòmens climatològics que, des de fa dècades, no només són cada cop més intensos, sinó que es presenten amb més freqüència.

Ho explica el darrer Butlletí Anual d'Indicadors Climàtics del Meteocat, que, ras i curt, ens porta a concloure que anem pel pedregar: més calor, més sequeres, més fenòmens extrems. I l'evidència que l'acció global per fer front a l'emergència climàtica és, per ara, del tot insuficient. 

Les alteracions en el clima s'han accentuat en els darrers anys, però la ciència ens diu que fa anys que truquen a la porta. Les dades de les darreres dècades deixen clar que la deriva climàtica no ha començat ara.

En termes climàtics, anem de rècord en rècord

El 2025 va ser el quart any consecutiu de temperatura rècord a Catalunya, igualant el valor del 2024 i una mica per sota dels anys 2022 i 2023. 

Aquell any ha quedat ben present en la memòria de molts figuerencs. El 18 de juliol de 2023, Figueres assolia un rècord que encara dura, i veurem fins quan. Van arribar als 45,4 ºC. 

El podi de les temperatures més infernals a Catalunya és íntegrament alt-empordanès, perquè a Navata i al Pantà de Darnius-Boadella van fer plata i bronze amb 45,1 °C. 

Van desbancar Alcarràs, on el 2019 el mercuri s'havia enfilat fins als 43,8 °C. I enguany, encara al juny, ja hi ha una àmplia llista de municipis on el termòmetre ha superat els 41°C.

Més enllà dels extrems en dies puntuals, els indicadors climàtics que ha recollit el Meteocat també conclouen que la temperatura mitjana puja i molt. L'any passat va ser el quart any consecutiu en què la temperatura mitjana anual va augmentar més de 2 graus a Catalunya. 

Catalunya s'escalfa més ràpidament que el conjunt del planeta. L'escalfament global ha arribat a 1,37 graus el 2025 i podria superar el límit fixat per l'Acord de París en només quatre anys.

Posar la lupa encara més enrere ens permet veure que, a mitjans del segle passat, l'evolució dels termòmetres ja donava motius de preocupació.

L'estiu, l'època de l'any en què creix més l'escalfament

La temperatura mitjana anual a Catalunya des de 1950 ha augmentat a un ritme de 0,27 graus per decenni, un increment que s'accentua a l'estiu, amb un augment de 0,40 graus cada dècada.

A escala global, el 2025 se situa entre els més càlids mai registrats, i pràcticament a tot Europa es va observar una temperatura superior a la mitjana. En moltes zones del nord del continent va ser el primer o segon any més càlid que s'ha mesurat mai.

Els extrems, sobretot els càlids, es fan més extrems

Sempre s'ha dormit així de malament als estius? Més enllà dels canvis que en algunes cases han aportat els ventiladors i els aires condicionats, hi ha una dada irrefutable: les nits a Catalunya cada cop són més caloroses.

A la franja litoral hi ha actualment 39 nits tropicals més a l'any que fa 76 anys. Ens anem familiaritzant amb el concepte nit tropical, quan la temperatura no baixa dels 20 °C

Però el ventall terminològic va més enllà, i ha reservat l'expressió nit tòrrida per a quan no es baixa de 25 °C. 

I, encara més enllà, hi ha les nits roents, quan conciliar el son només està a l'abast dels que poden suportar termòmetres de 30 °C més. Per ara només s'hi han trobat a Portbou, a l'Alt Empordà, tres vegades, a causa de la tramuntana reescalfada.

El mateix passa amb els dies de calor, que han augmentat arreu del país respecte del 1950. Ara ja són 43 més a l'any a la meitat sud i 34 més al nord.

La pluja i el vent minven des del 1950

Tampoc tranquil·litzen altres indicadors del butlletí del Meteocat com el de la pluja. Des de 1950, cada cop tenim més sequeres, més intenses i amb més durada, i la precipitació es redueix un 1,8% cada dècada. 

Des de mitjans del segle passat, la pluja a l'estiu ha disminuït al votant d'un 33%. I cal tenir-ho ben present per recordar que, encara que ara tinguem els pantans ben plens, calen mesures per combatre la sequera. 

I el vent? Doncs, en contra del que podria semblar, en fa menys, fins al punt que venim de l'any menys ventós des del 1998. I això malgrat que el 2025 vam tenir 3 episodis de vent molt fort i 3 esclafits. 

Catalunya és cada cop menys ventosa. I tenir menys vent, lluny de beneficiar-nos, ens afecta. Minva la capacitat de generar energia eòlica i, amb menys vent, els contaminants de l'aire no es dispersen tant i la pol·lució ens afecta més la salut.

Que el vent sigui cada cop més escàs a Catalunya no convida a la calma, perquè el canvi va associat a la crisi climàtica. L'escalfament provoca més anticiclons i el mar més calent redueix la brisa. 

El mar, dos graus per sobre de fa 50 anys

I és que el mar, efectivament, fa anys que puja de temperatura, com també avisa el butlletí del Meteocat, que agafa de referència l'Estartit. 

Allà, la temperatura mitjana anual de la superfície del mar ha augmentat 0,36 graus per dècada des del 1974: un augment de gairebé 2 graus en mig segle. I un mar més calent té efectes en fenòmens cada vegada més extrems.

I què fem davant tantes evidències demolidores? Els científics alerten de manera insistent que la descarbonització, que s'ha encallat a Catalunya, és urgent en aquesta dècada si es vol evitar un escenari d'escalfament més greu.