Mesures al pantà de Foix per evitar inundacions: renovar desguassos i mantenir-lo al 80%

El pantà de Foix està en el punt de mira després que al juliol es desbordés a causa d'un episodi excepcional de pluges. El sobreeiximent va inundar baixos i soterranis a Cubelles i va haver-hi crítiques dels alcaldes de la zona.

Aquest embassament té gairebé cent anys d'història. Des de pràcticament el primer dia, els desguassos de la part baixa estan obstruïts, i això impedeix que l'aigua del pantà es pugui evacuar de forma ràpida. De fet, només hi ha un desguàs operatiu, situat a la part mitjana, que té un cabal limitat. 

Si el pantà supera el 100% de la seva capacitat, l'aigua sobreïx cap a un canal que deriva l'aigua fins al riu. És el que va passar al juliol. El cas és que aquest cabal de sortida no es pot regular i, per tant, pot causar inundacions riu avall. 

L'ACA pren mesures per evitar nous desbordaments

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) vol evitar que el pantà de Foix es desbordi de nou, i per això ha pres una mesura immediata: mantenir l'embassament al 80% de la seva capacitat. 

Durant els últims mesos era habitual que fregués el 100%. D'aquesta manera, en cas d'un episodi important de pluges, el pantà té més capacitat de retenció de l'aigua i, per tant, es redueix el risc de desbordament.

A mitjà termini, l'ACA vol canviar les comportes dels desguassos de fons, com explica el director de l'organisme, Josep Lluís Armenter:

"El pantà de Foix té uns desguassos de fons impracticables. Iniciem gestions per redactar el projecte d'aquesta obra, de gran envergadura i molt necessària per donar més seguretat davant episodis com el del juliol."

Això permetrà multiplicar per 10 el flux de sortida de l'aigua.

Augmentar el cabal ecològic del riu Foix

Un altre dels compromisos de l'ACA se centrarà en actuacions en el tram final del riu Foix, al pas per Cubelles, amb l'objectiu de reduir els riscos d'inundació. S'habilitaran motes que evitin danys. 

D'altra banda, l'ACA també vol incrementar el cabal ecològic del riu, que actualment se situa entorn dels 35 litres per segon. Per a Jaume Marsé, de l'Agrupació per a la Protecció del Medi Natural del Garraf, cal "reparar el dany causat per aquesta presa durant cent anys".

Oriol Millán, membre d'ARBA Litoral, l'entitat que custodia 40 hectàrees del riu Foix, diu que el procés per restaurar el riu serà molt lent:

"Potser sempre tindrem un riu amb parts seques, però el més important és que tornin a colonitzar-lo espècies autòctones que fa anys que han desaparegut".

L'aigua del pantà només té usos agrícoles

El pantà de Foix té més de cent anys d'història. Es va construir en el context de la greu crisi de la fil·loxera i va permetre que en aquesta zona es passés de la vinya als camps de regadiu. 

Avui dia continua sent així, ja que l'aigua --provinent majoritàriament de la depuradora de Vilafranca del Penedès-- no té prou qualitat per a l'abastament de la població. 

Actualment, uns 600 pagesos de la zona reben l'aigua del pantà, segons explica Remei Gimeno, presidenta de la Comunitat de Regants del pantà de Foix. "Que diguin que som quatre pagesos que només ens aprofitem d'aquest pantà és una ofensa als pagesos", es queixa. 

En Jaume Torrents, pagès de Vilanova i la Geltrú, recorda que si encara és possible plantar i regar és gràcies "al llegat dels nostres avis". De fet, Xavier Santamans, gerent de la Comunitat de Regants, afirma que "s'ha regat de forma ininterrompuda des de temps de la República."