Milers de persones participen al Pride Barcelona 2026 per reivindicar "totes les realitats"

La marxa ha recorregut el centre de la ciutat per reclamar "llibertat i igualtat de drets del col·lectiu LGTBQIA+" i hi han col·laborat 70 organitzacions i empreses i 500 voluntaris d'arreu del món

Redacció/Agències

Més de 140.00 persones segons la Guàrdia Urbana i 275.000 segons els organitzadors han participat aquest dissabte a la tarda en la desfilada de Barcelona del Pride 2026

Amb un to festiu i sota el lema "totes les realitats, un sol orgull", els participants han recorregut el centre de la ciutat per "celebrar la diversitat i lluitar per la llibertat, la igualtat i els drets de la comunitat LGBTQIA+", segons avançaven a la convocatòria de la marxa.

La marxa ha transcorregut en un ambient festiu i reivindicatiu (EFE/Alejandro García)

A la desfilada hi han participant una cinquantena de carrosses i una vintena de grups que han sortit de la plaça Universitat i han acabat al passeig Lluís Companys amb la lectura d'un manifest.

El Pride reclama "lluitar per la llibertat, la igualtat i els drets de la comunitat LGBTQIA+" (EPTV/Lorena Sopêna)
Un dels objectius de la marxa és "celebrar la diversitat", segons els organitzadors (EPTV/Lorena Sopêna)

La festa, que va començar dimecres, 15 de juliol, amb un pregó i actuacions musicals, continua fins a la matinada d'aquest diumenge amb concerts en dos escenaris. Un, al passeig Lluís Companys, amb concerts d'artistes com Leire Martínez, Zahara, Beth o Roser, amb La Terremoto de Alcorcón i Sharonne com a presentadores. I l'altre, a la plaça Universitat, amb les actuacions de Kate Ryan, Ouineta, Martin o Megane Mercury, entre d'altres.

La manifestació ha recorregut el centre de Barcelona (EPTV/Lorena Sopêna)
Barcelona ha presentat candidatura per acollir el Pride mundial el 2030 (EPTV/Lorena Sopêna)

Plantar cara als discursos homòfobs

El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha denunciat que els drets del col·lectiu LGTBIQ+ "estan amenaçats per la ultradreta" i ha condemnat l'agressió que va patir una parella aquest dijous durant els actes a la plaça Universitat.

Hi han participant una cinquantena de carrosses (EPTV/Lorena Sopêna)

Suport al WorldPride el 2030

Entre els assistents a la manifestació també hi havia el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, els consellers de Presidència i Igualtat, Albert Dalmau i Eva Menor, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha defensat la candidatura de Barcelona per acollir el WorldPride el 2030 com a "punt de trobada de tot el món" i, especialment, dels que veuen amenaçats els seus drets. 

A la marxa hi havia participants i voluntaris de diversos països del món (EFE/Alejandro García)

Collboni també ha recordat que Barcelona va acollir "la primera gran manifestació a favor de la llibertat" del col·lectiu, el 26 de juny del 1977. 

El passat 27 de juny, la vigília del Dia Mundial de l'Orgull LGTBIQ+ –una jornada dedicada a lluitar pels drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queer i per eradicar l'LGTBI-fòbia– es va fer una marxa al centre de la ciutat per recordar que feia justament 50 anys que de la primera manifestació per l'alliberament sexual i de gènere a Barcelona. La manifestació va reivindicar anar "més enllà del matrimoni" LGTBI i es va desmarcar de la Pride.

Jaume Collboni també ha destacat que a la marxa d'aquest dissabte han participat més de 70 organitzacions i empreses i 500 voluntaris de diversos llocs del món "que han vingut a Barcelona buscant llibertat i seguretat" i retornen així aquest acolliment.

El Pride va començar dimecres i acaba aquesta matinada, amb concerts en dos escenaris (ACN/Enric Sitjà/Bernat Vilaró)
Pancarta per la pau i l'empatia durant la marxa de Barcelona (EPTV/Lorena Sopêna)

El ministre Ernest Urtasun ha dit que surten al carrer per viure "completament en llibertat, sense por" i ha agraït la presència a Barcelona de la copresidenta del grup Verds/ALE al Parlament Europeu, Terry Reintke. Urtasun ha recordat que tots dos van ser l'any passat a la marxa que es va fer a Budapest malgrat la prohibició de l'aleshores president Viktor Orbán.