Mónica Naranjo: "A casa necessito silenci, animals i tranquil·litat"

Fa gairebé tres dècades que Mónica Naranjo és una de les artistes catalanes més reconeixibles i internacionals. La cantant de Figueres, que va conquerir primer el mercat llatinoamericà abans de convertir-se en un fenomen global, celebra ara 30 anys de trajectòria amb una nova gira i visita "Col·lapse" per parlar de música, disciplina i d'una necessitat que ha après a satisfer amb el temps: viure amb més silenci.
 

El refugi inesperat d'una estrella

La imatge d'una artista associada a grans escenaris, potència vocal i espectacle contrasta amb una realitat que ella mateixa explica ara amb naturalitat: el que més necessita per viure i per preparar-se abans dels concerts és el silenci absolut.

La cantant explica que abans dels concerts necessita aïllar-se. El dia abans i el mateix dia del concert busca silenci, solitud i concentració absoluta.

No tinc rituals però necessito molt silenci. El dia abans i el dia de concert he d'estar molt sola i molt concentrada.

Aquest canvi també ha transformat la seva manera de viure. Assegura que abans no era així, però que ha après a ser una persona més tranquil·la i que això li ha permès gaudir més de la vida.

A casa seva, la companyia la troba en els animals. Gossos i gats que, diu, s'han convertit en el seu refugi emocional.

Una carrera de somnis i disciplina

Mónica Naranjo atribueix gran part del seu recorregut a una idea que la seva mare repetia constantment a casa: que els somnis es poden aconseguir, però cal treballar-los.

Arribaràs on vulguis, però has de treballar i visualitzar el que vols.

Aquella filosofia la va portar a marxar molt jove a Mèxic, sola, amb jornades maratonianes, poques hores de son i lluny de la família. També la va portar a complir objectius que semblaven impossibles.

Un dels grans somnis era conèixer i cantar amb Luciano Pavarotti. I ho va aconseguir quan tenia poc més de vint anys. També va poder treballar amb Mina, una de les artistes que més l'han inspirada.

Quan vaig cantar amb Pavarotti em recorria una energia que no podré explicar mai.

La cantant defensa que la disciplina continua sent imprescindible i assegura que, tot i la duresa del camí, tornaria a triar exactament la mateixa vida.

Una cançó destinada a quedar-se

Aquest any, Mónica Naranjo celebra tres dècades de carrera amb una gira especial que passarà per Catalunya amb concerts a Sant Feliu de Guíxols i Tarragona. Explica que el més difícil de preparar un espectacle així és triar repertori.

Les cançons imprescindibles, diu, es detecten fàcilment: són aquelles que el públic canta tan fort que gairebé tapa la seva veu.

Però si hagués d'escollir una sola peça perquè continués viva d'aquí a cent anys, no dubta.

La cançó que m'agradaria que sobrevisqués és 'Sobreviviré'.

Descriu amb ironia aquesta tria, ja que es tracta d'una cançó que no es seva, sinó una versió del tema "Fiume Azzurro", compost per Enrico Riccardi i que ella va descobrir de jove en un disc de Mina:

La vaig descobrir amb 14 anys al disc de la Mina. I vaig dir: quina cançó, quins arranjaments, quina meravella".

Una elecció simbòlica per a una artista que, després de 30 anys de carrera, continua omplint escenaris, però que ha trobat en el silenci el lloc on descansar.