"N'entra un, en surt un": França i el Regne Unit tanquen un acord sobre l'intercanvi de migrants

França i el Regne Unit han tancat aquest dijous un controvertit acord de migració en el marc de la visita oficial que el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, fa aquests dies a Londres. 

Conegut als mitjans com l'acord "n'entra un, en surt un", permet al Regne Unit detenir i retornar a França els migrants que travessin el canal de la Mànega a bord de petites embarcacions. 

A canvi, per cadascun d'aquests migrants, França enviarà al Regne Unit una persona que hagi sol·licitat asil, per la via legal, al país anglòfon. Ara bé, hauran de tenir vincles comprovats amb la Gran Bretanya i, en cap cas, podran haver intentat entrar il·legalment al país anteriorment.

En xifres, segons la premsa britànica, només durant la prova pilot, el pacte podria suposar retornar 50 immigrants a la setmana a França. Es tracta, però, de migrants que, majoritàriament, un cop enviats al país gal, no podrien sol·licitar-hi asil. 

Això és perquè segons el Reglament de Dublín III, els migrants que arriben al continent han de fer la sol·licitud d'asil al primer país que han trepitjat. D'aquesta manera es traslladaria el gruix de les demandes a Espanya, Grècia i Itàlia, els estats on es produeixen més arribades. 

En aquest sentit, Macron ha justificat el pacte bilateral per la falta de control sobre les fronteres europees, alhora que ha posat en qüestió els acords de la Unió Europea en matèria de migració:

"Necessitem resoldre això amb els països d'entrada inicial. França no es pot convertir en el receptacle de gent que ha estat rebutjada a tot arreu. Hem de refer els nostres acords. Per això cal la cooperació d'Espanya, d'Itàlia i de Grècia."

Per la seva banda, durant la compareixença de premsa en què han presentat l'acord, el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, ha afirmat que la voluntat de tots dos països és frenar la "crisi global" de la immigració irregular i les màfies que participen en el tràfic de persones:

"Estem decidits a posar fi a aquest vil comerç. No hi ha una fórmula màgica, però amb l'esforç conjunt, noves tàctiques i més determinació, podem, finalment, capgirar la situació."

Segons les dades publicades pel govern britànic, més de 21.000 persones han arribat en petites embarcacions al país des de principis d'any, una xifra rècord i que suposa un 56% més que el 2024. 

Starmer, la popularitat del qual s'està desplomant en els darrers mesos, necessita reduir les xifres de migrants que arriben pel canal de la Mànega per sobreviure políticament i per intentar frenar l'ascens del partit d'extrema dreta Reform UK, liderat per Nigel Farage.

 

Acord per coordinar l'ús de les armes nuclears

L'acord sobre migració no és l'únic que s'ha tancat aquest dijous. França i el Regne Unit també han presentat el que han anomenat la declaració de Northwood. Un pacte que Stamer ha qualificat d'"històric" i que comportarà que els dos països coordinin l'ús de les seves armes nuclears en cas de ser atacats:

"És realment històric. Sé que hi ha molta atenció a l'acord migratori que hem subscrit, però el nuclear és igual d'important, perquè som les dues nacions nuclears a Europa."

Macron ha remarcat l'"entorn marcadament més amenaçador" que dibuixa la geopolítica actual i ha assegurat que cap dels dos països pot imaginar un escenari en què una agressió contra Europa no provoqui una reacció conjunta del Regne Unit i França:

"Per primera vegada, coordinarem la nostra dissuasió nuclear. Des d'avui, els nostres adversaris sabran que qualsevol amenaça extrema al continent comportaria una resposta de les nostres dues nacions."

Pel que fa a la política internacional, Stamer i Macron també han copresidit la cimera de la Coalició dels Disposats, formada pels països que donen suport a Ucraïna després de l'alto el foc i a la qual, aquest dijous, han assistit per primera vegada els Estats Units.

En aquesta reunió s'ha pactat establir una seu de la Coalició a París, que es traslladarà a Londres en el període d'un any. A més d'aquesta caserna "operativa multinacional", que "supervisarà tots els preparatius tàctics", quan arribi el moment de desplegar les unitats internacionals en territori ucraïnès s'establirà "una cèl·lula de coordinació" a Kíiv, dirigida per un militar britànic.

Entre les seves funcions, l'MFU contribuirà a "regenerar les forces terrestres" ucraïneses, proporcionant "experts en logística, armament i capacitació" i treballarà per assegurar el territori ucraïnès i garantir la seguretat del transport per mar i aire.