Niño-Becerra alerta sobre el futur dels ni-ni-ni-ni: "Serà complicat"
Del ni-ni al ni-ni-ni-ni. El concepte pot sonar gairebé com una exageració, però Santiago Niño-Becerra el situa com un dels símptomes més incòmodes del moment actual: joves que no treballen, no estudien, no busquen feina i tampoc crien fills.
L'economista n'ha parlat a "El matí de Catalunya Ràdio", en una conversa sobre l'augment dels expedients de regulació a Catalunya i el futur del mercat laboral. Però abans d'entrar en els EROs, Niño-Becerra s'ha aturat en aquest fenomen, que considera especialment preocupant.
"És terrible", ha dit, després de recordar que el concepte ja havia aparegut fa uns anys, però que pràcticament ha desaparegut del debat públic per la càrrega negativa que arrossega.
Un concepte incòmode que torna amb més força
El terme ni-ni-ni-ni fa referència als joves que queden fora de quatre espais alhora: no treballen, no estudien, no busquen feina i no tenen fills.
Per a Niño-Becerra, el fenomen no es pot llegir només en clau econòmica. També hi veu una dimensió social profunda:
Els sociòlegs tenen molt a dir, sobretot per què apareixen aquestes persones
La pregunta de fons és què passa amb una generació que queda desconnectada del mercat laboral just en el moment en què hauria de començar a construir el seu futur professional. "Si no treballen, serà complicat, el futur de la generació actual", ha advertit.
El problema no és només l'atur
Niño-Becerra ha volgut posar el focus en un indicador que, segons ell, sovint queda fora del debat: la taxa d'activitat. Aquesta taxa mesura quantes persones en edat de treballar diuen que volen fer-ho, tant si tenen feina com si no.
Segons l'economista, Espanya té una de les taxes d'activitat més baixes d'Europa. Per això defensa que el problema no és només l'atur, sinó també la quantitat de persones que directament queden fora del circuit laboral.
En el cas dels joves, aquesta desconnexió pot tenir conseqüències encara més greus, perquè arriba abans que hagin pogut acumular experiència i trobar una primera porta d'entrada al món laboral.
La primera feina, cada vegada més difícil
Un dels punts més delicats de l'anàlisi de Niño-Becerra és l'entrada dels joves al mercat laboral. Tradicionalment, els primers llocs de feina han servit per aprendre, agafar rodatge i començar a acumular experiència.
Són tasques sovint més senzilles, vinculades a l'aprenentatge, la gestió de dades o processos inicials dins d'una empresa. I aquí és on entra en joc la intel·ligència artificial.
Segons l'economista, moltes d'aquestes feines són precisament les que la IA pot assumir amb més facilitat. "Cada vegada serà més difícil que el jovent obtingui una primera feina", ha avisat.
La IA canvia les regles del joc
Niño-Becerra també ha estat contundent amb una idea que durant molt temps s'ha repetit: que la intel·ligència artificial no substituiria llocs de treball. "Era mentida", ha afirmat.
L'economista considera que l'impacte de la IA no només es notarà en acomiadaments, sinó també en una menor contractació. És a dir, no només hi haurà feines que desapareguin, sinó llocs que directament ja no s'arribaran a crear.
Més que una etiqueta cridanera, el concepte dels "nininini" implica una pregunta de fons: què passa quan una part dels joves queda fora del sistema abans, fins i tot, d'haver-hi pogut entrar del tot.