L'atur a Catalunya es resisteix a baixar a nivells europeus: les causes d'una situació estructural
Catalunya torna a tenir una taxa d'atur extremadament alta en el context europeu. En el fons, es tracta d'un atur estructural que, tot i el creixement de l'economia que hi ha hagut, es resisteix a baixar més i rebota amb qualsevol entrebanc.
Segons Josep Ginesta, secretari general de la patronal Pimec: "Hi ha un desajustament entre l'oferta i la demanda. El mercat demana uns llocs de treball que no es poden cobrir, i no es tracta només de les feines de menys valor."
Sindicats i empresaris coincideixen que, per fer-hi front, caldria adequar l'FP i la formació contínua dels treballadors a les necessitats reals de l'economia. Però, per arribar a un atur comparable al dels països europeus més avantatjats, creuen que caldria anar més enllà, amb canvis en el model productiu i el funcionament de l'administració, a més de més coordinació entre tots els agents implicats.
El Pacte Nacional per la Indústria que han consensuat la Generalitat, sindicats i patronals –i que encara no s'ha presentat públicament– pot ajudar a fer aquesta transició.
Un atur estructural amb causes diverses
En els últims anys, l'atur a Catalunya havia baixat progressivament fins a situar-se al voltant del 8% de la població activa, el nivell més baix des de la crisi del 2008, però aquest primer trimestre s'ha disparat més enllà del 10%, com no es veia des de fa tres anys.
De fet, fins i tot en els millors moments, "l'atur estructural és elevat". "Fora de les puntes d'ocupació de l'estiu i Nadal, ens quedem clavats entre el 8% i el 9% i d'aquí no baixem", assegura Òscar Riu, el secretari de política sindical de la UGT.
Josep Ginesta considera: "No ens el podem permetre l'alt atur estructural que tenim, perquè genera prestacions. Als empresaris els costa molt trobar gent en les feines de més valor afegit, mentre que hi ha persones aturades."
Pel responsable del mercat de treball de CCOO, Albert Ferrer, en l'origen d'aquest atur hi ha la cultura de la temporalitat que s'ha consolidat des de fa dècades: "Moltes empreses tenen necessitats estructurals que no cobreixen amb contractes fixos. I encara els costa canviar."
El secretari general de Pimec creu que per reduir aquest atur estructural també caldria exigir als parats que s'impliquin més activament a l'hora de buscar feina. Considera que "aquí pots donar-te d'alta en les prestacions d'atur telemàticament i que mai més et diguin res". Proposa que hi hagi un sistema de seguiment: "Reps prestacions perquè, accidentalment, no tens feina. No per estar a casa, sinó per buscar una nova feina."
El perill que la taxa d'atur es torni a disparar
Però no es tracta de cap maledicció bíblica. A Catalunya no sempre hi ha hagut una taxa d'atur elevada: a finals dels anys 90 i també el 2006 es va arribar a nivells del 6,5%. El que sí que és endèmic en l'economia catalana, com en l'espanyola, és l'alta volatilitat de l'ocupació, amb forts alts i baixos depenent de la conjuntura econòmica.
En aquells anys de gran creixement econòmic i del boom de la construcció, l'atur es va reduir molt, però amb la crisi financera i l'esclat de la bombolla immobiliària es va enfilar fins a un rècord del 24% el 2013.
Tot i que els nivells actuals d'atur no tenen res a veure amb els de fa vint anys, el fet és que en els últims trimestres ja hi començava a haver una desacceleració del ritme de creació d'ocupació, un increment dels parats més joves i una frenada en l'afiliació a la Seguretat Social.
A més, hi continua havent una entrada elevada de població activa al mercat de treball, que pressiona les xifres de parats a l'alça. Els sindicats l'atribueixen no només a la immigració, sinó també que hi ha gent que, veient que hi ha feina, decideixen reincorporar-s'hi.
Per al responsable de treball de CCOO, la desacceleració era lògica: "Veníem de taxes molt altes i la creació d'ocupació ha estat molt forta, però no pot créixer a aquest ritme de manera indefinida." No obstant això, ara podríem estar, fins i tot, davant d'un canvi sobtat de tendència.
De fet, si l'actual crisi del petroli provoca un deteriorament de l'activitat econòmica, tothom coincideix que l'ocupació també se'n ressentirà. Segons Ferrer, "des dels vuitanta, s'ha apostat per un model productiu amb massa pes del sector immobiliari, el comerç i el turisme". "Quan les coses van bé es crea molta ocupació, però, quan no, també se'n destrueix molta", afegeix. També hi contribueix, afirma, que "el teixit productiu a Catalunya estigui format, sobretot, per pimes, que tenen més dificultat per aguantar en èpoques de crisi".
Malgrat tot, pel secretari de política sindical de la UGT, Òscar Riu, un dels problemes és que "les empreses tenen beneficis rècord, però no s'estan traslladant prou als salaris". La inflació ja està minant el poder adquisitiu de les famílies i, si consumeixen menys, l'economia se'n ressent.
Des de CCOO també denuncien que, en altres ocasions, els empresaris han aprofitat les crisis per augmentar els seus marges i exigeixen que "els treballadors no ho tornin a pagar".
Més atur i precarietat que la mitjana europea
La mitjana de desocupació a la zona euro ha estat estable en els últims temps, al voltant del 6,5%, un nivell similar al que tenen Itàlia o França. I, tot i la bonança econòmica dels últims anys, Catalunya ja té actualment una taxa més de tres punts superior i dobla la de països amb plena ocupació, com Alemanya, els Països Baixos i Txèquia.
Uns estats on se situa per sota del 4%, malgrat que des de fa temps tinguin l'economia estancada o amb creixements baixos. A l'altre extrem, les taxes més altes d'Europa són a Finlàndia i Espanya, que es mouen al voltant del 10%.
El nivell d'atur a Catalunya torna a assemblar-se a l'espanyol, com també és similar al d'alguns països escandinaus amb greus problemes estructurals en l'economia, encara que per altres raons. Suècia, per exemple, té problemes d'integració de treballadors immigrants per les barreres lingüístiques i la discriminació, mentre que Finlàndia està en procés de reconversió tecnològica després de la caiguda de Nokia.
Si ens comparem amb països més dinàmics, els experts coincideixen que les mancances en l'estructura econòmica ens penalitzen. Anem curts d'indústria d'alt valor afegit i d'inversió en R+D, tenim una productivitat i uns salaris inferiors i un mercat laboral amb massa temporalitat i amb massa dependència, encara, de sectors molt cíclics com el turisme o els serveis molt lligats al consum.
Per assemblar-nos una mica més en nivells d'atur a Alemanya, o fins i tot a Polònia, per exemple, patronals i sindicats coincideixen que ens calen canvis en el model productiu, per bé que aprofitant els nostres punts forts. Fer que la indústria, la tecnologia i la logística amb vocació exportadora, però també els serveis d'alt valor afegit, prenguin encara més protagonisme en detriment del turisme massiu.
El Pacte Nacional per la Indústria com a full de ruta
Aquesta iniciativa, que el govern ha posat en marxa amb la participació d'agents socials, econòmics i experts, també pot ser una eina per millorar el mercat de treball. És un conjunt de 166 mesures per enfortir la productivitat, la reindustrialització i la millora de la competitivitat de la indústria catalana, amb especial èmfasi en la formació i la innovació tecnològica, el sòl industrial, les infraestructures i les càrregues administratives. En el punt de mira hi ha la transició cap a la digitalització i l'economia verda.
No és una llista tancada, sinó que s'hi poden anar incorporant mesures depenent de com evolucioni la conjuntura. La Generalitat hi pensa invertir 4.400 milions d'euros en els pròxims cinc anys.
El director d'economia de la patronal Foment del Treball, Salvador Guillermo, ho resumeix així: "Es tracta de trobar la solució i no només els culpables. És un mínim denominador entre les parts que hi han participat."
En les negociacions també hi ha intervingut la responsable de transicions justes i territori de CCOO, Cristina Rodríguez: "Volíem que deixés de ser només una llista de propostes. Hem de tenir una estratègia industrial i saber quins objectius tenim i quines activitats cal potenciar per crear llocs de treball de qualitat."
Per Òscar Riu, de la UGT, "ens cal una transició de model productiu; potenciar la indústria, no només perquè crea més ocupació, més estable i amb salaris més alts, sinó perquè al voltant també genera serveis de qualitat". Per la UGT, una de les prioritats és facilitar la instal·lació d'empreses industrials als polígons i evitar que els ocupin les activitats logístiques, que generen menys ocupació i amb sous més baixos. "Els polígons –afirma Rodríguez des de CCOO– ja no són només fabricació, són centres tecnològics, serveis especialitzats... S'ha de crear una xarxa, anar cap a un model més estructural."
Els sindicats creuen, a més, que s'han de col·locar les persones al centre dels canvis. La responsable de Comissions Obreres posa l'accent a potenciar la mobilitat sostenible i el transport col·lectiu als polígons, així com la promoció d'habitatge en els entorns industrials.
Els empresaris prioritzen que s'agiliti l'administració i es redueixi la burocràcia, i que el pacte serveixi per facilitar el creixement de les empreses, millorar el teixit productiu, reduir costos i potenciar la innovació. "En el fons, es tracta d'una eina perquè la indústria pugui prosperar", assegura Ginesta. "No només això, sinó que darrere de la competitivitat hi hagi infraestructures, sobirania energètica, capacitat d'ajudar la inversió industrial. Que no hi hagi pals a les rodes."
La formació dels treballadors, una de les claus d'adaptar-se al canvi de model
Es tracta d'un autèntic coll d'ampolla per avançar cap a un nou model econòmic. Caldria millorar radicalment la formació contínua dels empleats i la formació professional dual, que combina formació acadèmica i treball tutelat a les empreses.
En l'FP dual ja s'hi ha avançat, però encara s'és lluny del model alemany o suís. De moment, encara hi participen poques empreses, no n'hi han entrat gaires de petites i mitjanes, i la qualitat i l'estabilitat dels contractes és baixa en general.
Cristina Rodríguez, de CCOO: "No es troben perfils professionals de qualsevol tipus: hostaleria, pastissers, manteniment... Què estem fent malament? Cal adaptar-se a les necessitats de formació de cada territori." Un punt en el qual coincideixen sindicats i patronals.
"Com menys formació, més atur estructural hi ha. Aquí l'abandonament prematur dels estudis és més elevat que en altres països europeus", assegura Salvador Guillermo de Foment del Treball. I, per Ginesta, "és la imatge del rellotge de sorra": "En la piràmide del sistema educatiu hi ha molts universitaris i gent sense formació i poca FP. A Alemanya és al revés, perquè és el que més demanen les empreses."
Les patronals exigeixen que se simplifiquin els tràmits perquè en l'FP dual hi participin més les pimes i alinear la formació professional amb les necessitats reals de les empreses. Des dels sindicats, Cristina Rodríguez també creu que "redissenyar l'FP és molt important": "No es pot educar com fa 20 anys i s'ha de fer formació en el que es necessita a cada territori."
Rodríguez demana que la Generalitat doti de més mitjans el Servei d'Ocupació de Catalunya per potenciar les polítiques actives de recol·locació dels parats. "Si les empreses haguessin d'informar obligatòriament de les vacants, el SOC podria intermediar més", afegeix Albert Ferrer.
Ens trobem en un període de gran transformació tecnològica i econòmica i el responsable d'Economia de Foment adverteix: "Quan hi ha canvis estructurals de l'economia, algunes regions progressen i d'altres s'ensorren."
Per Salvador Guillermo, en aquest moment "els canvis són disruptius, el procés s'accelera tant que no pots perdre temps". També s'ha de "fer entendre a molts treballadors que potser ja no trobaran feina en el sector d'on venien. Reorientar-los i formar-los per donar-los ocupabilitat i acreditant-ne la formació", afegeix Ginesta des de Pimec.
Però, per respondre a aquests canvis, Cristina Rodríguez reclama més implicació de les empreses. Creu necessari traslladar l'experiència del que s'ha fet a les terres de Lleida, on tots els agents socials i econòmics treballen coordinats: "Hem de fer-ho plegats o no ens en sortirem."
