Mòbil als 11 anys: Unicef alerta que els joves cada cop viuen més connectats a les pantalles
Un estudi d'Unicef torna a confirmar una tendència que ja fa anys que és imparable: la infància i l'adolescència viuen més connectades que mai a les pantalles. És la investigació més gran que s'ha fet d'aquest tema: més d'11.000 entrevistes a estudiants d'entre 10 i 20 anys a Catalunya, i 93.000 a tot Espanya.
Un 39,8% dels alumnes de cinquè i sisè de primària tenen mòbil i un 73,7% té, almenys, un compte obert en una xarxa social. Un ús que s'incrementa en l'adolescència, on gairebé la meitat penja contingut personal, com a mínim, un cop al mes.
L'edat mitjana d'accés al mòbil és als 11 anys, i a segon d'ESO ja pràcticament tots en tenen un.
L'estudi també analitza el consum de pornografia i conclou que l'edat mitjana del primer accés és als 11 anys, coincidint amb l'edat en què ja tenen mòbil.
Pel que fa als videojocs, un 19,8% hi juga gairebé cada dia i un 53,6% ho fa almenys una vegada a la setmana. Entre els alumnes de cinquè i sisè, aquesta xifra s'enfila fins al 84,3%, especialment en el cas dels nois.
Conseqüències en el rendiment acadèmic i el benestar emocional
Segons l'informe, també augmenten, amb els anys, els que acaben enganxats a les xarxes. Un 8,5% de l'alumnat de batxillerat té angoixa quan no està connectat, i això té conseqüències en el rendiment acadèmic, les relacions amb l'entorn i el benestar emocional.
El director científic de l'informe, Antonio Rial, explica que "la taxa de depressió, ansietat, somatització i risc suïcida pot ser 3 o 4 cops més alt en xavals que es construeixen a través de la pantalla".
L'ús problemàtic de les xarxes socials s'associa a una pitjor qualitat de vida, i s'hi veuen afectades totes les dimensions, però especialment el benestar psicològic.

El temps invertit en les pantalles s'incrementa especialment entre les noies. "No només parteixen d'una situació de pitjor benestar emocional sinó que són més intensives a les xarxes", diu el responsable d'Educació i Drets digitals d'UNICEF Espanya, Nacho Guadix:
Afecta la imatge corporal, trastorns d'alimentació, construcció de l'autoestima...
L'informe també es fixa en el paper de les famílies. La falta de límits i un mal exemple per part dels adults duplica les conductes de risc dels menors.
Karina Gibert, catedràtica i cofundadora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (UPC), considera que no cal prohibir les pantalles:
S'ha de desenvolupar l'entorn en què puguem ensenyar a mirar a través de les pantalles amb criteri i solvència.
Més de la meitat dels joves senten, en algun moment, la necessitat de desconnectar de l'entorn digital, i demanen més acompanyament dels adults i unes polítiques públiques que els ajudin a fer-ho.








