Núcleo Nacional: com desactivar la normalització de l'odi
Vaig conèixer Núcleo Nacional el 13 de juny del 2026. Era una de les primeres concentracions que feien a Barcelona, just davant de la Delegació del Govern espanyol. Una de les primeres coses que em va cridar l'atenció va ser el perímetre que van fer a l'entorn dels concentrats. Un grup d'homes que semblaven formar part de la seguretat de l'organització, gairebé amb precisió militar, encerclaven els pocs centenars de militants.
Homes uniformats de negre amb actitud rígida, rostre mig amagat i cara de pocs amics, la majoria amb passamuntanyes i tots amb samarretes amb la simbologia pròpia de l'organització que recorda l'esvàstica hitleriana.
La imatge no era un detall superflu, sinó que permetia explicar el missatge que després veuríem traduït amplificat a les xarxes socials. Allà, però, la majoria dels militants eren de poques paraules, quan intentaves parlar-hi, et remetien al gabinet de premsa i només el portaveu escollit estava autoritzat a prendre el micròfon.
Alguns militants em van dir que venien del Maresme, del Bages i, entre ells, hi havia alguns dirigents que s'havien traslladat des de Madrid per donar suport a la concentració.
Es van limitar a llegir un manifest i llançar algunes consignes, majoritàriament, racistes, supremacistes i en contra del govern socialista.
Cap d'ells va voler fer declaracions als mitjans de comunicació, però, en conjunt, desprenien ordre, disciplina, un cert sentit de pertinença i, sobretot, un desig de distanciar-se d'entitats convencionals.
Em va semblar que aquella iconografia, al peu de la Delegació del Govern, evocava un imaginari nazi nostàlgica i que molts se sentien fascinats per aquella parafernàlia que, amb els eslògans que cridaven, suscitaven odi i menyspreu cap a col·lectius que consideraven inferiors.
Una vegada a la redacció i analitzant els continguts digitals, cadascun dels vídeos penjats formaven part d'una mena de narrativa de combat. Imatges i consignes d'alt contingut ideològic que volien impactar i generar cohesió. No només volien convèncer, sinó crear una comunitat d'afiliats. D'aquí la importància de la seva estructura digital.
Han passat pocs mesos perquè aquella organització neonazi hagi acabat investigada i clausurada cautelarment després que el jutjat d'instrucció número 1 de Gijón n'hagi dictat una interlocutòria de suspensió d'activitat, clausura de locals, bloqueig de contingut digital a xarxes i dels comptes bancaris de la catorzena d'investigats vinculats a Núcleo Nacional.
Què diu la investigació
Una de les estratègies d'aquesta organització ha estat presentar-se com una comunitat amb una identitat compartida i un sentiment de pertinença arrelat als principis del nacionalsocialisme i a Adolf Hitler.
Aquella roba negra uniformada i intimidant, els símbols codificats, la proliferació de vídeos a la xarxa i una retòrica que sembla tenir l'única veritat i trencar amb l'ordre establert del "règim del 78", tal com defineixen la democràcia.
Més enllà de la propaganda, un dels fets més inquietants de la investigació de la policia espanyola ha estat la presumpta vinculació amb l'organització White Boys, un grup juvenil neonazi asturià que va esdevenir presumptament un espai de captació de nous militants per a Núcleo Nacional. La majoria, joves de 14 a 19 anys, que podrien ser un centenar.
Els missatges intervinguts per la policia descriuen una activitat que no es limitava a compartir consignes racistes o a exhibir simbologia nazi.
Segons les informacions publicades sobre la causa, els membres vinculats a l'organització neonazi haurien organitzat batudes contra persones pel seu origen migrant, la seva orientació sexual o la seva religió musulmana o jueva. En aquest sentit, també haurien planificat accions contra mesquites, sinagogues i centres de menors no acompanyats.
En aquests processos de radicalització, l'edat dels principiants és rellevant, però també ho és el mecanisme de captació. En aquest sentit, el grup aporta a l'individu –moltes vegades, menors d'edat– el sentiment de pertinença i el reconeixement de formar-ne part.
El món sol presentar-se com una dicotomia: un nosaltres que cal protegir enfront d'uns altres que són els responsables de tots els mals.
David Saavedra, que va formar part d'un grup neonazi quan era jove i que avui s'ha convertit en un divulgador sobre els mecanismes de radicalització a l'entitat que ell mateix ha fundat, Abriendo Bretxa, explica aquesta entrada al moviment des de l'experiència pròpia: "Solen ser nois molt joves. Jo recordo que el meu sentit crític brillava per la seva absència.
Si molts ho repetien, molava, però era racista, misògin... era ser nazi.
Una experiència que mostra com els joves poden acabar normalitzant els discursos d'oci.
Una investigació oberta
L'operació policial de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional del 6 de novembre va culminar amb la detenció de catorze individus en set províncies (Valladolid, Burgos, Madrid, Alacant, Guadalajara, Ponteverdra, Astúries) i diversos escorcolls.
La policia espanyola va localitzar més d'una vintena d'armes de foc, munició i nombroses armes prohibides, entre les quals hi havia armes blanques, Taser i defenses extensibles.
En el domicili d'una de les ideòlogues del grup, Isabel Peralta, es van localitzar més d'una desena d'armes llargues.
Se'ls acusa de delictes d'incitació a l'odi, associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes. A l'espera que s'acabi la instrucció i el judici, permeten esbossar la dimensió de la investigació.
Una setmana després, la jutgessa de Gijón va ordenar la suspensió cautelar de l'activitat de l'organització, el tancament de les seves seus i el bloqueig de continguts a les xarxes socials i dels comptes bancaris.
La decisió és una mesura judicial provisional, no una dissolució definitiva de l'entitat ni una condemna dels investigats. Però situa l'organització en un terreny que va molt més enllà de l'activitat d'un grup marginal: el de la possible articulació d'una estructura organitzada per difondre l'odi i promoure la violència.
La investigació de la policia també planteja la possibilitat d'un aixecament militar a través d'algunes de les converses intervingudes. Per això, una de les preocupacions dels cossos policials és que els discursos d'odi es converteixin en accions violentes.
Alguns dels mateixos individus de Núcleo Nacional han explicat a les xarxes socials que haurien viatjat a la brigada Azov d'Ucraïna a finals d'estiu, una informació que l'ambaixada ucraïnesa ha desmentit en un comunicat. De fet, la investigació ha concretat contactes amb una vintena d'organitzacions de 14 països que pot ser vista pels cossos d'informació com una consolidació d'aquests grups.
Un fenomen nou amb referents antics
L'organització neonazi beu d'una llarga tradició en què els seus seguidors s'han sentit fascinats per les idees del feixisme alemany i italià, una influència que s'està reorganitzant en forma d'organitzacions i partits polítics tant a l'Estat espanyol com la resta d'Europa.
En el passat, Blood and Honour i Hammerskin representaven organitzacions del neonazisme articulades al voltant de la música, l'activisme de carrer i la violència. En aquests dos casos, la justícia espanyola les va dissoldre.
Tot i que estem en un altre context, la normalització d'alguns codis simbòlics de l'imaginari nazi està assolint una gran força a les xarxes socials que també hem vist al carrer. Per això, no ens podem preguntar només com s'atura una organització neonazi sinó, sobretot, com desactivar la normalització de l'odi.