Predappio, viatge al bressol del dictador Mussolini i la normalització de la simbologia feixista
Hi ha un petit poble a l'Emília-Romanya italiana anomenat Predappio amb poc més de 6.000 habitants. Té un únic carrer principal, de poc menys d'un quilòmetre de llarg, i és possible travessar-lo de punta a punta en pocs minuts.
El seu urbanisme prové de l'any 1925 quan un desastre natural va destruir la població i es va aixecar un nou poble segons els cànons arquitectònics i la planificació urbana feixista. Per què? Aquí va néixer el dictador Benito Mussolini i el règim el va convertir en un símbol dels orígens humils del Duce. El règim hi organitzava viatges per a ciutadans italians com a part de la seva construcció simbòlica.
Aquí també s'hi van traslladar les seves despulles l'any 1957. Mussolini va ser executat per partisans italians i penjat cap per avall a la Piazzale Loreto, a Milà, el 1945.
Un parc temàtic amb tres dates clau
A primer cop d'ull, Predappio esdevé un parc temàtic de devoció a un dictador feixista. El nombre de visitants es multiplica en tres dates clau: els dies del naixement i la mort de Mussolini i l'aniversari de la Marxa sobre Roma, amb la qual va arribar al poder el 1922.
L'aniversari de la mort és el 28 d'abril, però els homenatges s'han avançat al diumenge anterior. A les 9 del matí, desenes de carabinieris custodien la plaça San Antonio amb un fort dispositiu policial, encara que la convocatòria de feixistes des d'aquest punt fins a la cripta, no és fins una hora després.
L'ambient és tranquil, com si fos una celebració qualsevol per commemorar un de tants fets històrics si no fos per les samarretes amb simbologia feixista i els estendards que encapçalen la desfilada. Poc més de cent cinquanta admiradors de Mussolini.
Alguns porten samarretes amb les lletres inscrites de la Divisió Prag, que es refereix a la 29th Waffen Grenadier Division of the SS (Italian No. 1), coneguda també com a Divisió Itàlia. Una unitat de les Waffen-SS formada principalment per voluntaris italians fidels al règim feixista després de la caiguda de Benito Mussolini el 1943.
També n'hi ha molts amb una samarreta amb les lletres FN que remet a Forza Nuova, un partit polític d'extrema dreta fundat el 1997, i amb una ideologia neofeixista i ultranacionalista.
La tomba més famosa de San Cassiano
Una de les netes del dictador demana que no es faci la salutació feixista ni en la desfilada ni a l'accés al cementiri. Aquí no veiem làpides que recordin els partisans morts lluitant contra el feixisme. Només simpatitzants del dictador que esperen per homenatjar-lo a la seva cripta. No ens permeten gravar-la i, avui, ni tan sols accedir a l'interior del cementiri. La policia diu que es tracta d'un acte privat.
En realitat, la tomba del dictador rep els honors d'un emperador romà. El dia abans ens han permès accedir com a visitants. Els objectes que hi ha darrere del sarcòfag són significatius: les botes que duia posades el dia de la mort i a la petita caixa de marbre hi ha una part del seu cervell. Sembla que els americans se'n van endur un tros als EUA, el van analitzar i no el van tornar fins al 1966.
El 2018, la cobertura mediàtica es va centrar principalment en una dona que duia una samarreta negra en la qual hi havia estampada la paraula "Auschwitzland", una clara al·lusió als camps d'extermini nazi. Estava impresa amb una tipografia d'estil The Walt Disney Company, amb una imatge de la plaça darrere de la qual es troba la casa natal de Mussolini en lloc del castell de Disney.
La dona que lluïa la samarreta era candidata potencial a l'alcaldia del municipi de Budrio i activista de Forza Nuova, un partit d'extrema dreta que havia obtingut menys de l'1% a les darreres eleccions generals italianes.
Contra aquesta i altres expressions neofeixistes, l'Estat italià hi podria actuar en contra però a la pràctica no ho fa. De fet, existeix la llei Scelba des de 1952, basada en una dotzena de disposicions de la Constitució italiana de 1947 que prohibeix la reconstitució del "dissolt Partit Feixista Italià".
La llei Scelba també prohibeix fer apologia d'aquest partit, així com les manifestacions públiques a favor seu. Tot i això, al llarg dels anys, diversos tribunals italians han dictat sentències que han restringit –o simplement han complicat– l'abast d'aplicació de la llei Scelba i del seu antecedent constitucional. Diversos experts alerten que es pot acabar normalitzant en aquest reportatge del "Telenotícies vespre":
Fer l'agost a costa de difondre la simbologia
El fenomen no és només polític i ideològic: el record del dictador també s'ha convertit en un negoci.
Al Viale Giacomo Matteotti –el carrer principal de Predappio–, batejat amb el nom del socialista assassinat per feixistes el 1924, hi ha botigues de souvenirs que espremen tant com poden la iconografia feixista.
Els comerciants ens permeten accedir a l'interior dels establiments. La visita a l'interior és impactant.
Venen bustos de Benito Mussolini i d'Adolf Hitler i tota una gamma de marxandatge: jocs de te, adhesius de silicona, encenedors, ampolles de vi amb el seu nom, el "Mein kampf" en italià o samarretes amb alguns dels eslògans dels seus seguidors. Ens ho han deixat veure, però ens han prohibit gravar-ho.
L'alcalde de Predappio, Giorgio Fresinetti (2009-2019), assegura que va intentar tancar aquestes botigues de souvenirs sense èxit. Diu que "la caserna dels carabinieris i les botigues de souvenirs que venen coses feixistes i nazis estan a 300 metres de distància".
Els carabinieris ho veuen perfectament. Això ja et diu la resposta: no és delicte.
De l'esquerra a la dreta
Els últims 70 anys, Predappio ha estat governat per l'esquerra. Socialistes i comunistes s'han alternat en el poder. Una hegemonia que es va estroncar l'any 2019. Roberto Canali, membre d'una llista cívica secundada per la Lliga i Força Itàlia, va obtenir el 60% dels vots.
Canali assegura que no és un nostàlgic del feixisme, però sempre ha dit que no prohibirà les manifestacions d'homenatge a Mussolini.
Durant l'inici del seu mandat, va rebutjar pagar una beca –com solia fer el consistori– perquè un estudiant participés en un viatge educatiu a Auschwitz. El viatge formava part del projecte educatiu anomenat Tren de la Memòria sobre l'Holocaust.
Canali deia que no estava en contra de visitar Auschwitz, però considerava que aquests viatges mostren la història parcialment. Afirmava que s'havien d'incloure altres fets històrics, com els gulags. Finament, diverses associacions van pagar el viatge però l'episodi va generar una forta polèmica política i social a Itàlia.
La Villa Caprese o Villa Mussolini, una casa dels horrors
L'últim alcalde de centreesquerra, Giorgio Fresinetti (2009-2019) va impulsar la idea de convertir l'antic Palau del Fascio, abandonat, en un museu del feixisme per combatre'l des del coneixement, segons diu, però va topar amb una forta oposició i el projecte està en un calaix.
Per Fresinetti, les institucions haurien d'explicar la història perquè "si tu no l'expliques, l'explicaran uns altres".
Per la seva banda, el president dels partisans a Bolonya, Miro Gori, assegura que "el feixisme muta com un camaleó però sempre s'ha d'anar amb compte… per això hem de tenir sempre la guàrdia alta".
El feixisme no ha mort mai, sempre és perillós, canvia de cara.
Però la memòria del lloc no es limita a la cripta ni als homenatges.
A pocs quilòmetres, la Villa Mussolini, antiga residència del dictador Benito Mussolini, s'ha convertit en un altre focus d'atracció.
L'espai, privatitzat, forma part d'un circuit de memòria que continua alimentant una mirada nostàlgica del passat feixista. Els turistes acaben visitant espais gestionats per feixistes declarats que expliquen i retorcen els fets a la seva manera sense contrastar amb fets històrics.
En Domenico i l'Adele són ara dos ancians que van comprar la propietat l'any 2000 per l'amistat que els unia amb un dels fills del dictador i n'han fet un altar. Vam trucar fa uns dies per demanar autorització per gravar i fer entrevistes i avui ja ens esperen.
L'edifici era la casa del matrimoni Mussolini amb els seus cinc fills. L'Adele ens acompanya per totes les habitacions remarcant que era la primera família italiana, una família del poble que va patir molt, assegura, perquè van perdre un dels fills, el Bruno, quan pilotava un bombarder durant una prova d'aterratge l'agost de 1941.
No s'està d'elogiar reiteradament la dona de Mussolini, Rachele, afirmant que era una dona del poble, austera, sense matisos. Fins i tot explica l'anècdota que anava a les assemblees d'incògnit per saber els problemes de la gent, tot i que se sap que hi anava a fer d'espia, com recorda periodista especialitzada en l'estudi dels moviments d'extrema dreta Alba Sidera.
Quan hi accedim, coneixem una parella jove, l'Stephan i la Melissa. Ell és camioner, ella treballa com a ajudant de cuina en un restaurant amb una estrella Michelin. No superen els 30 anys.
Ella s'ha clavat al top un pin amb una àguila i una esvàstica, símbol del poder nazi del Tercer Reich. Ell ens ensenya orgullós el darrere de la cama un tatuatge del Duce i l'àguila com a símbol de la República Socialista Italiana.
L'escena passa al pis superior destinat al centre d'estudis, on Adele explica que gràcies a les donacions han adquirit la taula que feia servir Mussolini amb els seus ministres a la República de Saló.
Alba Sidera i Jordi Borràs, experts en extrema dreta, van visitar aquest mateix lloc fa uns anys i ho van explicar als seus llibres respectius: "Feixisme persistent" (Saldonar, 2019) i "Tots els colors del negre" (Ara, 2022). La seva és una lectura obligatòria per entendre com alguns italians se senten hereus dels postulats feixistes.
El cost d'informar a Itàlia
El periodista de la Reppublica, Paolo Berizze, especialitzat en neofeixisme durant 25 anys, treballa amb protecció policial perquè ha estat amenaçat.
Les amenaces han capgirat completament la meva feina, la meva vida privada i la meva manera de treballar.
"No puc fer la majoria de coses que feia des que estic sota protecció policial. A les fonts periodístiques no els agrada parlar amb un home acompanyat per policies. És una manera de continuar fent la feina però també és una gàbia física i psicològica", explica Berizze.
Acaba de publicar un llibre titulat "Il libro segreto di CasaPound" (2025), sobre un grup italià d'ultradreta que no renuncia a la violència per assolir els seus objectius.
La qüestió de fins a quin punt aquest passat continua sent història o bé ressona en el present és, però, molt més complexa i el temps dirà si es concreta i de quina manera. Com diu Miro Gori, "el feixisme sempre va mutant com un camaleó i s'ha d'estar en guàrdia".
