Olalla Moreno descobreix un passat familiar de penúries a "Quanta guerra!": "Em pregunto quan va ser feliç la meva àvia"

A les famílies hi ha històries que passen de generació en generació amb total naturalitat. D'altres, però, arriben fragmentades: en una fotografia oblidada en un calaix, en records incomplets, en una frase deixada anar... 

A casa d'Olalla Moreno, la Guerra Civil Espanyola havia estat més aviat això: un silenci ple d'incògnites que mai no s'havia acabat de posar en paraules. El nou capítol de "Quanta guerra!", conduït per Eloi Vila, recorre la memòria familiar de l'actriu i obre una finestra al que van viure milers de famílies mineres asturianes marcades per la guerra, la repressió franquista i la postguerra. 

"Si va sobreviure a això..., què va haver de viure?", es pregunta davant els escenaris on va combatre el seu besavi.

Una infantesa marcada per la penúria 

La investigació arrenca a La Felguera, el poble on va néixer i créixer l'àvia Olga. Allà visiten la casa en què va viure, una llar petita i humil situada en una conca minera marcada per la precarietat. 

La infantesa de l'àvia va ser complicada, amb recursos escassos, sense aigua corrent i unes condicions de vida molt dures. Contemplar aquell espai auster obliga l'actriu a fer-se una pregunta inevitable: "Quan va poder ser feliç la meva àvia?"

Abans d'arribar la Guerra Civil, les famílies mineres asturianes patien unes condicions difícils, i el malestar social va desencadenar la Revolució de 1934. Els asturians es van alçar contra un govern que feia retrocedir els avenços aconseguits durant el context republicà. 

La repressió posterior va ser brutal. Es van començar a elaborar les famoses llistes negres d'obrers, que comportaven penes de presó, consells de guerra, impossibilitat de contractació, represàlies físiques i fins i tot execucions. 

Llavors l'àvia només tenia quatre anys, però aquell clima de violència, pobresa i por seria l'avantsala del conflicte que arribaria poc després. 

El besavi Tomás: sergent republicà i investigat per comunista 

A l'Arxiu Central de la Guerra Civil, a Salamanca, la investigació fa descobrir una peça clau del trencaclosques familiar: el nom del seu besavi, Tomás Morado Muñiz, consta en un registre militar. 

El besavi va ser sergent d'un batalló asturià republicà, i en aquest document, hi consta també la seva vinculació amb l'organització comunista de les Joventuts Socialistes Unificades i la participació dels seus dos germans en la guerra. 

Un dels moments més colpidors arriba quan el programa descobreix que els seus dos germans van morir a la guerra i que quatre tiets del besavi també van morir per la repressió franquista. Un d'ells, el tiet Manuel, va ser condemnat a mort i afusellat amb només 32 anys.

El besavi Tomás també va ser investigat pel règim franquista per haver estat militant comunista. La investigació permet conèixer que, un cop acabada la guerra, va ser empresonat i, posteriorment, enviat al protectorat espanyol del Marroc obligat a lluitar amb l'exèrcit franquista. 

La guerra vista des dels ulls d'una nena 

Quan esclata la Guerra Civil, l'àvia Olga encara és una criatura. Com tants altres infants, creix envoltada d'escenes esfereïdores, bombardejos, fam i por. 

Al programa, testimonis com l'Elvira recorden com corrien a amagar-se quan sonaven les sirenes o com mossegaven un tros de fusta per resistir les explosions. La guerra no només es combatia al front, també entrava dins les cases i travessava la infància. 

Molts nens i nenes asturians van haver de ser evacuats. Alguns van marxar fins a la Unió Soviètica i no van poder tornar fins que ja eren adults. A d'altres, com l'àvia Olga, els van enviar a indrets més propers per poder sobreviure al conflicte. 

El programa revela que l'àvia va viure un temps a Burgos amb la seva tieta Rosa, casada amb un militar franquista. Això fa pensar que és qui va ajudar el besavi Tomás perquè pogués sortir del camp de presoners i marxar al Marroc. 

Les dones, imprescindibles i invisibles 

Una de les reflexions més colpidores del capítol és la dificultat de reconstruir les vides de les dones durant la guerra. Dels homes hi ha registres militars i documents oficials, però de moltes dones, en canvi, gairebé no en queda rastre als arxius. 

Olalla pensa en la seva besàvia Pilar i en l'àvia Olga, i en tot el que devien sostenir durant aquells anys: cuidar la família, tirar endavant la casa, protegir els fills i resistir en silenci. "Les dones, què?", es pregunta. Un dubte senzill, però que resumeix una absència enorme dins la memòria històrica.