On pot arribar la investigació d'Espanya pel setge d'Israel a Gaza? Claus d'un cas atípic

L'anunci que la Fiscalia espanyola investigarà "els crims i violacions dels drets humans" d'Israel a Gaza ha despertat dubtes sobre l'abast i l'eficàcia que podrà arribar a tenir aquest nou front legal per al govern de Netanyahu.

L'estat espanyol va ser un dels pioners en dret modern a assumir i aplicar l'anomenat principi de justícia universal.

És a dir, jutjar fets específics, com ara els crims contra la humanitat, ocorreguts fora del seu territori i sense relació immediata amb el país. 

Però la llei que regula la justícia universal va quedar aigualida primer amb el govern de Zapatero, i després amb Mariano Rajoy.

Ara el desplegament de la justícia universal té nombroses limitacions a Espanya, encara que hi ha canals legals per col·laborar amb la justícia internacional.

Qui ho impulsa i qui se n'ocuparà?

La fiscal de drets humans, l'exministra Dolores Delgado, és una de les principals impulsores de la investigació. És qui l'ha anunciat, després que el fiscal general hagi acceptat la petició que va formular el 28 de juliol.

Ella mateixa prendrà part del procés en qualitat de "coinvestigadora", juntament amb Jesús Alonso i un grup de fiscals encarregat d'investigar la possible violació de drets humans i la comissió de crims de guerra i humanitat com el genocidi. 

Què vol dir investigar els crims de Gaza? 

Vol dir que aquest equip de fiscals analitzarà i valorarà dades que alerten de possibles crims contra la humanitat a Gaza. l hi donaran una qualificació jurídica. 

Treballaran amb informació que les forces de seguretat han anat rebent d'informants dins i fora de la Franja i també amb informes elaborats per altres entitats, com el de la comissió d'investigació de l'ONU que veu un genocidi sense reserves a Gaza comès pel govern israelià. 

Qui jutjarà els fets?

En comptes de jutjar a Madrid les persones que acabin encausades, els fiscals enviaran proves i valoracions als tribunals internacionals que, ara mateix, tenen causes en marxa sobre la situació a Gaza. 

Són dos: el Tribunal Internacional de Justícia, que jutja estats i investiga Israel per genocidi a instàncies de Sud-àfrica. I el Tribunal Penal Internacional, que jutja individus i que ha emès una ordre de detenció contra Benjamin Netanyahu sota càrrecs de crims de guerra i lesa humanitat per les atrocitats comeses a Gaza. 

Per què no es jutja directament a Madrid? 

La justícia universal faculta els països que l'han assumit a jutjar crims específics i d'especial gravetat, com els crims contra la humanitat ocorreguts fora del seu territori i sense relació immediata amb el país.

Però a Espanya, i després de les modificacions impulsades tant pel PSOE com pel PP, ara mateix és molt difícil veure accions judicials com s'havien impulsat anys enrere.

No es repetirà, doncs, un cas Pinochet, quan l'Audiència Nacional a Madrid en va demanar l'extradició sense aconseguir-ho.

Tampoc el cas Scilingo, en què el Tribunal Suprem espanyol va condemnar un oficial de la dictadura argentina que va col·laborar en els vols de la mort. La justícia s'haurà d'aplicar a la Haia.

Quins efectes pot tenir el moviment?

La iniciativa de la Fiscalia s'afegeix a altres iniciatives legals. En el cas de la Cort Internacional de Justícia, òrgan de l'ONU, podria acabar sentenciant que Israel ha comès genocidi.

Si Israel, després d'una hipotètica condemna, no complís la sentència, a Sud-àfrica --país impulsor de la demanda-- no li quedaria cap més sortida que demanar al Consell de Seguretat que la faci complir. I al Consell, manen els interessos... i els vetos.

En el cas de l'altra instància judicial, el Tribunal Penal Internacional, el TPI, cal tenir en compte que jutja individus i només afecta els països que s'hi han adherit. No és el cas d'Israel.

Netanyahu, doncs, pot esquivar una hipotètica condemna quedant-se a Israel, viatjant a països no signataris (com els Estats Units) o a països signataris que poden buscar escletxes per no detenir-lo.