Or sota les torres, l'autocop i un míssil al Pentagon: les grans teories de la conspiració sobre l'11S
Des de molt aviat després dels atemptats contra les Torres Bessones de l'11 de setembre del 2001, l'especulació sobre qui n'havien estat els autors va disparar la imaginació de milers de persones arreu del món.
Ara, 25 anys després, algunes teories esbojarrades han quedat com a anècdota, però d'altres segueixen fent que alguns arrufin les celles sobre el que va passar a Washington i Nova York aquell matí de setembre.
Les teories de la conspiració són mecanismes que busquem els humans quan una situació complexa se'ns presenta al davant. El nostre cervell està preparat per buscar patrons reconeixibles i unir punts per elaborar un relat que ens expliqui ràpidament la realitat.
En situacions com aquella, amb tants efectes i derivades, és més tranquil·litzador i satisfactori lligar algunes dades reals i fer una inferència no justificada fins a una conclusió clara que no pas molestar-se a buscar les dades concretes que millor expliquen els fets.
És a dir que, basant-se en fets certs, les teories conspiratives fan un salt lògic que les porta a conclusions del tot irreals.
Repassem algunes de les principals teories conspiratives que proposen un relat alternatiu dels fets.
Un tresor sota les torres
Una de les teories més pintoresques és la que assegura que els atacs a les torres del World Trade Center (WTC) van ser una immensa cortina de fum per robar l'or que s'hi amagava a sota.
En concret, la teoria conspirativa assegurava que sota les torres hi havia amagats 10.000 milions de dòlars en or i que l'atac era la distracció per poder-los robar.
La teoria parteix del fet que, efectivament, un banc anomenat ScotiaMocatta tenia cambres cuirassades sota el WTC i que hi guardava unes 380.000 unces d'or i prop de 30 milions d'unces de plata.
A més, el banc Morgan Stanley també hi tenia una caixa forta amb documentació sobre bons i accions per valor d'uns 2.700 milions de dòlars.
El cert, però, és que el valor d'aquestes unces d'or i plata era d'entre 200 i 375 milions de dòlars i que es van recuperar durant les tasques de desenrunament. El novembre del 2001, diversos comunicats anunciaven que s'havien recuperat i reintroduït en el mercat de metalls preciosos.
Pel que fa als actius financers, el seu valor no es fonamentava en els papers que guardava Morgan Stanley a la caixa forta i que s'havien perdut, sinó en servidors del banc que va assegurar als clients que el valor del que posseïen no havia quedat afectat per l'atac.
Els jueus al World Trade Center
Com en tot gran esdeveniment històric ple d'incògnites, els atacs de l'11S també contenen la seva teoria antisemita particular que apunta als jueus.
En aquest cas, la tesi assegura que 4.000 jueus no van anar a treballar aquell matí i, per tant, van sobreviure als atacs i que això va ser gràcies al fet que el Mossad els havia avisat.
La xifra dels 4.000 jueus és una xifra real que va donar el Ministeri d'Afers Estrangers israelià, però es referia a un recompte de tots els ciutadans israelians que podrien ser a Manhattan (fent turisme, treballant...) aquell 11 de setembre.
En casos d'emergències, els estats es mouen per tenir localitzades possibles víctimes nacionals al lloc dels fets i d'això tractava aquesta xifra.
Aquesta teoria és del tot falsa i particularment dolorosa per a la comunitat jueva, perquè la realitat és que entre les víctimes mortals hi ha uns 400 jueus amb noms i cognoms acreditats.
Per sostenir encara una mica més aquesta falsa teoria que Israel tenia coneixement dels atacs abans que passessin també es menciona l'empresa de missatgeria israeliana Odigo.
Dos empleats d'aquesta empresa van rebre dues hores abans dels atacs un missatge amenaçador d'un remitent que no coneixien. Després dels atacs, van sospitar que hi podrien estar vinculats i els van posar a disposició de les autoritats.
Els missatges, però, eren vagues i en cap cas mencionaven el World Trade Center o altres objectius dels terroristes i es va descartar que fossin rellevants.
La teoria de l'explosió a les torres
En molts dels vídeos del moment de l'ensorrament de les Torres Bessones s'hi veu com de dins dels pisos inferiors en van sortint explosions de pols que poden recordar a les que es produeixen a la base dels edificis quan es fan voladures controlades.
D'aquí va néixer la sospita que les torres no havien caigut per l'efecte dels impactes dels avions, sinó perquè hi havia càrregues explosives als fonaments.
Aquests núvols de pols, però, no són més que l'expansió de l'aire de dins de les torres mentre els pisos superiors s'anaven ensorrant de dalt a baix en un efecte dòmino.
Que les torres s'esfondressin i no aguantessin també va suscitar tota mena d'especulacions.
Algunes veus van recordar que l'acer de què estava feta l'estructura de les torres es fon a 1.500 graus i el querosè que duien els avions, quan crema, només arriba a 1.000 graus. Però els experts sostenen que, si bé és cert que l'acer es fon a 1.500 graus, a 800 ja s'estova i amb això ja n'hi va haver prou per comprometre tota l'estructura de les torres.
El pes dels pisos superiors esclafant els pisos on hi va haver l'impacte va fer la resta.
Anàlisis de l'anomenat Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST, una agència del govern federal) van arribar a la conclusió que les torres s'havien ensorrat per l'estovament de les bigues d'acer i el pes dels pisos superiors sobre la zona de l'impacte, que va acabar esclafant les plantes inferiors.
El NIST va fer simulacions digitals i explicacions del fenomen que són d'accés directe per al públic.
Amb els anys, s'han fet altres recreacions de l'esfondrament amb les dades del NIST i més qualitat gràfica, com ara aquesta.
L'avió invisible del Pentàgon
Els atacs d'aquell 11 de setembre no només van afectar Nova York. Un dels avions, el vol 93 de United Airlines, va ser estavellat pels mateixos passatgers quan volava sobre Pennsilvània i un altre avió va impactar al Pentàgon.
Aquest últim avió, el del Pentàgon, aixeca moltes suspicàcies perquè, per una banda, a les fotos que es van fer de l'impacte no s'hi veuen restes reconeixibles de l'avió i, en segon lloc, hi ha molt poques imatges de càmeres de seguretat, en un indret on n'hi hauria d'haver moltes.
Com es veu a la foto superior, és cert que no s'hi veuen restes evidents d'un impacte d'avió. Aquesta mena d'imatges van aixecar les especulacions que el que havia impactat contra la seu del Departament de Defensa dels Estats Units havia estat un míssil.
Pel que fa a les càmeres de seguretat, que havien de ser moltes en un punt tan sensible, tenien molt poca qualitat i només s'hi veuen fogonades i un objecte no identificable.
L'explicació dels especialistes és que l'avió, impactant a màxima velocitat, es va esmicolar en parts molt petites perquè l'estructura d'alumini de la cabina està feta per ser lleugera.
Tot i així, entre les restes hi havia parts de l'avió d'American Airlines que va impactar amb l'edifici com els motors, el tren d'aterratge o restes del fuselatge.
En aquest web de l'FBI hi ha més imatges desclassificades d'aquell impacte.
Pel que fa als vídeos, anàlisis posteriors van explicar que eren de càmeres de seguretat destinades a gravar les cares de les persones que accedien al complex del Pentàgon, que només emmagatzemaven un fotograma per segon per motius d'espai (quan una imatge nítida normal té 25 fotogrames per segon) i, per tant, oferien molt poca qualitat per a un objecte en moviment.
Això explica per què les càmeres no van poder mostrar l'avió: ni estaven enfocades cap amunt ni estaven preparades per enregistrar un moviment tan ràpid.
L'inside job
Finalment, la teoria més genèrica i que encara cueja 25 anys després és que els Estats Units es van infligir un autoatemptat per justificar les seves decisions i campanyes militars posteriors.
És totalment cert que l'administració de Bush i els neoconservadors americans van llançar una guerra contra el terror a l'Afganistan i la invasió de l'Iraq del 2003 amb l'argument de l'atac a les Torres Bessones.
Més arguments que es fan servir per abonar aquesta tesi són els que diuen que hi havia informacions d'intel·ligència que advertien de l'atac i no es va fer res per evitar-lo. Com que no es va fer res, s'infereix que va ser deixadesa voluntària.
Per exemple, l'informe diari que es presenta als presidents, el 6 d'agost d'aquell any explicava que "Bin Laden està determinat a atacar els Estats Units" i altres documents, de la CIA entre d'altres, avisaven que l'organització terrorista Al-Qaeda podia intentar atacar dins del país.
També es va confirmar en les investigacions posteriors que agents de l'FBI havien alertat de comportaments sospitosos en escoles de vol per part d'alguns dels futurs implicats en els atacs. Aquest i altres errors reals de les agències de seguretat, que no van aconseguir lligar les pistes disperses que hi havia, es fan servir per concloure que el govern sabia que passaria i no va fer res per impedir-ho.
Tanmateix, del fet que hi hagués errors d'intel·ligència, alertes o indicis més o menys vagues o dispersos o que l'administració neoconservadora se n'aprofités per impulsar la seva agenda, no se'n pot desprendre que els Estats Units en fossin els responsables.
La tesi de l'autocop implica que milers de persones haurien d'haver participat en l'encobriment d'uns esdeveniments amb ramificacions massives. A més, entre totes les evidències revisades per agències, policies, militars i intel·ligència, no hi ha proves per apuntalar aquesta tesi.
I com que afirmacions extraordinàries requereixen proves extraordinàries i en aquest cas no en tenim, es pot descartar aquesta hipòtesi.
Aquestes són només algunes de les tesis sobre l'11S que encara circulen en un dels primers moviments especulatius massius amplificats per internet que avui coneixem tan bé.