Per què França no ha aconseguit prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys

Plaça Montholon de París, 10 del matí. Un grup d'adolescents de 14 anys es retroba després de les vacances per jugar a futbol a la pista del parc i comentar la tornada al collège, on faran troisième, l'equivalent a tercer d'ESO. No han estat del tot desconnectats al llarg de l'estiu. Han tingut notícies els uns dels altres a través de les "stories" que pengen a Instagram, les fotografies que comparteixen per Snapchat o els missatges que s'han enviat per WhatsApp. 

Dos d'ells estan al cas d'una notícia que els afecta directament: no caldrà esborrar aquestes aplicacions dels mòbils. Podran continuar fent servir aquestes xarxes perquè el Consell Constitucional ha defensat el seu dret a la llibertat d'expressió i informació. 

L'alta instància francesa que vetlla per l'aplicació correcta del dret ha anul·lat parcialment, aquest 14 d'agost, l'article 1 d'aquesta llei, aprovada només tres setmanes abans i que prohibia l'accés a les xarxes als menors de 15 anys. Havia d'entrar en vigor aquest 1 de setembre i no serà així. 

Per què el Constitucional prohibeix la prohibició

Sense estendre's en l'argumentari, el Constitucional alerta que "la prohibició s'aplica a l'accés a qualsevol plataforma en línia que permeti als usuaris finals connectar-se i comunicar-se entre ells, compartir contingut i descobrir altres usuaris i continguts." És el fet de prohibir totes les plataformes sense distinció el que es considera inconstitucional, perquè algunes poden no tenir efectes nocius per als menors. Diu així:

És probable que la prohibició establerta s'apliqui als serveis de comunicació en línia per als quals no s'han establert els riscos per a la salut i la seguretat dels menors, relacionats en particular amb el seu contingut o mode de funcionament.

Preguntem als experts d'E-Enfance què en pensen, d'aquesta decisió del Consell Constitucional. A través del seu número de telèfon i de WhatsApp 3018, és l'associació on menors i majors d'edat poden denunciar que s'ha vulnerat el seu dret a la intimitat. Els seus agents fan de mediadors amb les principals plataformes per obligar a retirar de les xarxes continguts vexatoris com fotografies i vídeos íntims o missatges d'odi cada vegada que un usuari ho denuncia.

Sorprenentment no estan frontalment en desacord amb la decisió de l'alt tribunal: "Som partidaris de combinar sempre bones regulacions que compleixin amb la Constitució i la legislació europea, amb fomentar la prevenció i educació digital", diu el vicedirector d'E-Enfance, Samuel Comblez. La crítica al govern no és directa, però sí que consideren que la llei aprovada el 21 de juliol per l'Assemblea Nacional es va redactar precipitadament i sense els tecnicismes necessaris. 

Una llista de xarxes bones i no tan bones?

Si el problema és la no proporcionalitat de l'article 1, el que caldria és categoritzar les xarxes socials en "bones" o "no tan bones"?

Samuel Comblez, vicedirector d'E-Enfance, considera que és un punt de partida complicat. Primer, perquè dir a les famílies i als adolescents que algunes xarxes són adequades i d'altres no, obliga a mantenir una llista actualitzada en una llei que, quan s'aprova, queda blindada. En qualsevol moment una podria canviar de "no tan bona" ​​a "bona" i, aleshores, estaria permès registrar-s'hi? 

Dir que algunes xarxes socials són més perilloses que d'altres és, òbviament, una cosa que cal discutir, perquè no és la xarxa social en si la que crea el perill, és l'usuari que es posa en risc ell mateix o hi posa els altres." 

Defensa de la llibertat d'expressió dels menors

Sobre el tema de la llibertat d'expressió i d'informació, els experts es posen al costat del Constitucional. Comblez, que és psicotreapeuta juvenil, defensa que els adolescents no fan sempre, o només, tonteries a les xarxes socials: "Alguns les fan servir de manera absolutament necessària. Us en donaré dos exemples. Si vius en un petit poble remot a les muntanyes, i no tens cap altra manera de comunicar-te després de l'escola que a través de les xarxes socials, crec que, pel bé de la salut mental d'aquest adolescent, és important continuar tenint un intercanvi remot abans dels 15 anys." 

Imaginem un adolescent que es qüestiona la seva identitat sexual i no en pot parlar amb la seva família o amics; poder utilitzar les xarxes socials simplement per intercanviar informació de manera completament anònima, sense cap risc per a un mateix, crec que és important.

Prevenir i informar

Però el que els experts a França repeteixen sense dubtar és la necessitat de prevenir i formar els adolescents. "Si només prohibim les coses sense donar suport, sense explicar-ho, sense continuar conscienciant de les pràctiques digitals, crec que la llei és contraproduent, perquè tots sabem que, quan als adolescents i als nens se'ls prohibeix alguna cosa, volen desafiar la prohibició i fer el que està prohibit", diu Comblez sobre el nou text que l'Assemblea Nacional hauria de tornar a redactar. 

Si només es tracta de coacció sense explicar per què se't prohibeix fer servir les xarxes socials abans dels 15 anys, per a mi no serà eficaç.

En el cas d'E-Enfance, la formació és una tasca que fan des de fa temps amb sessions d'una tarda als instituts que els ho demanen. Expliquen als adolescents què és l'assetjament on line, la ciberviolència, la sextorsió, la pornodifusió no consentida i el grooming o ciberassetjament pedòfil i els problemes que genera a qui n'és víctima i a qui n'és autor i difusor. Però lamenten que no sigui una assignatura obligatòria del currículum de secundària.