Crònica de tres decrets d'habitatge tombats i com impacten en els desnonaments

La polèmica pel desnonament de la Maricarmen, l'anciana de 87 anys de Madrid que va ser expulsada del pis on vivia feia més de 70 anys, en haver-lo comprat un fons d'inversió, ha posat la lupa en la falta d'una regulació vigent que pugui impedir casos com aquest de persones vulnerables. 

El cas arriba, de fet, en plena negociació política per aprovar un nou reial decret llei d'habitatge. A l'abril, el Congrés va tombar l'últim decret amb els vots en contra de PP, Vox i Junts, partits que van tombar dos decrets més a principis d'any, que incloïen altres qüestions. 

El govern espanyol pressiona ara els grups parlamentaris per aprovar el nou reial decret llei, que diu que podria evitar desnonaments com el de la Maricarmen. Al juliol, PSOE i Sumar van ajornar la votació fins al setembre per falta de suports.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que portarà el reial decret llei a votació "amb urgència", sense concretar dates ni mesures, mentre que els socis de Sumar exigeixen que sigui la setmana vinent i que, a més, s'aprovi l'expropiació del pis on vivia la Maricarmen.

Què preveia el decret ajornat? 

El reial decret llei que va quedar pendent d'aprovar al juliol era fruit d'un pacte entre els dos socis del govern espanyol i incloïa algunes propostes d'altres grups. 

Entre altres mesures, l'esborrany del text preveia:

• Pròrroga extraordinària de lloguers: dos anys més per als contractes que vencin abans del 30 de juny del 2028.
• Protecció de famílies en situació de vulnerabilitat per evitar els desnonaments i que cap quedi sense alternativa habitacional.
• Regulació del lloguer de temporada i habitacions per posar fi a l'ús fraudulent.
• Augment de la tributació dels pisos turístics fins al 21% d'IVA i enduriment del règim sancionador sobre la publicitat en plataformes per desincentivar el lloguer turístic.

El punt dels desnonaments era una exigència de Podem, però s'hi oposen –amb matisos– Junts i el PNB. Alhora, els de Ione Belarra no volen que el reial decret inclogui canvis en la llei del sòl com plantegen el PSOE i el PNB.

Per la seva banda, els de Carles Puigdemont van titllar d'"intervencionista" la proposta de reial decret llei. Insisteixen en desgravacions fiscals del lloguer per als arrendataris i d'una part de la quota hipotecària per als petits propietaris, així com mesures per estimular la construcció d'obra nova.

I què deien els altres decrets tombats

En dues ocasions aquest 2026, primer al gener i després al febrer, els grups de PP, Vox i Junts al Congrés van tombar decrets socials del govern espanyol per prorrogar la suspensió de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial.

Va decaure així un decret llei que el Consell de Ministres havia aprovat per ampliar la moratòria dels desnonaments fins al 31 de desembre del 2026. El text descartava aplicar aquesta suspensió quan l'arrendador fos propietari d'un o dos habitatges.

Aquesta moratòria es va aprovar per primer cop el 2020, motivada pels efectes de la pandèmia en la ciutadania. Durant la seva vigència els desnonaments han seguit la tendència descendent que ja tenien. Tot i la suspensió aquest febrer, no s'ha notat en les dades del primer trimestre que els desnonaments augmentessin, com algunes entitats havien alertat.

A l'abril, el Congrés va tombar un altre decret llei que preveia una pròrroga de dos anys dels contractes de lloguer que expiren abans del 31 de desembre del 2027 i limitar al 2% el màxim d'increment en la renovació.

Fins ara, Junts ha sostingut que la moratòria dels desnonaments i la pròrroga dels contractes de lloguer perjudiquen els petits propietaris.

Per això, el partit ha reclamat que les administracions assumeixin el cost de protegir les persones vulnerables, en comptes de traslladar aquesta responsabilitat als propietaris.

Els decrets haurien evitat el desnonament de la Maricarmen?

Enmig d'aquesta negociació política i la llarga llista de decrets tombats al Congrés, la pregunta que s'obre és si les mesures acordades en el si del govern espanyol haurien pogut evitar el desnonament de la Maricarmen.

L'advocada de l'anciana de Madrid, Beatriz Duro, creu que cap dels decrets aprovats des de la pandèmia "no ha estat suficient" per resoldre la crisi d'habitatge. 

Ho ha dit a RTVE, on ha lamentat que els decrets que des de la pandèmia i fins al 2025 van suspendre desnonaments en algunes ocasions van ser "pedaços" perquè "no es va legislar per protegir el dret a l'habitatge".

El govern espanyol, en canvi, sosté que el decret que van estar a punt de portar a votació al juliol i el que negocien ara amb els grups per tornar-lo a portar a aprovació sí que pot permetre evitar casos com el de la Maricarmen.

Per la seva banda, Cuca Gamarra, del PP, ha afirmat que el decret que es va tombar al Congrés "no hauria resolt" la situació perquè es fixava en els arrendaments subjectes a la llei del 1994 i no al cas d'aquesta veïna de Madrid.