Per què hi ha persones que suporten millor la calor que d'altres?

Hi ha gent que sempre té calor o sempre té fred i no són imaginacions seves: la percepció de calor depèn de l'edat, l'estat de salut, el metabolisme i altres factors individuals

Redacció

Com és que dues persones que són al mateix espai i estan sotmeses a la mateixa temperatura poden tenir percepcions de calor tan diferents? 

La clàssica disputa per l'aire condicionat a l'oficina entre els que s'ofeguen a 22 graus i els que s'hi senten bé o tenen fred diu molt sobre aquesta paradoxa: la mateixa temperatura provoca reaccions oposades.

Hi ha molts factors que hi influeixen, però tota percepció sobre la temperatura "és real, perquè és el que sentim", segons la infermera Blanca Sitges, especialista en atenció familiar i comunitària del CAP Doctor Carles Ribas de Barcelona. La calor afecta cada individu de manera diferent, perquè la capacitat que tenim de respondre-hi també és diferent.

Pot dependre de l'edat, pot dependre del nostre estat de salut, de si tenim alguna malaltia o de la medicació que prenem, de l'estat de forma física, del metabolisme i de l'activitat que fem. 

També de factors fisiològics com la sudoració o desequilibris hormonals: "Segons tots aquests factors, el mecanisme de resposta pot funcionar millor o pitjor. Tot això afectarà la nostra percepció de calor i, sobretot, com hi responem i com la vivim", explica la infermera.

Tot passa per la suor

La suor és el principal mecanisme termoregulador del cos, i quan s'altera la calor afecta més. Per això els col·lectius més vulnerables fisiològicament són la gent gran, els infants i les embarassades. 

Les criatures encara no han desenvolupat del tot els recursos per fer front a la calor i no suen de manera eficaç. I les persones més grans han anat perdent aquest mecanisme amb l'edat, perquè les glàndules sudorípares es van atrofiant. 

La gent gran és molt més vulnerable a la calor perquè té alterats els mecanismes de regulació corporal (EFE/Marta Pérez)

A més, la gent gran també perd la sensació de set , no beuen tant i es poden deshidratar fàcilment. Per acabar-ho d'adobar "hi ha medicacions que prenen per patologies cròniques, com els antihipertensius o els diürètics que els alteren la capacitat de suar", afegeix Sitges.

En el cas de les dones embarassades, el seu cos s'està adaptant a una altra manera de funcionar des del punt de vista metabòlic i cardiovascular, i les altes temperatures les afecten més. Necessiten molta hidratació.

No tothom sua amb la mateixa eficiència, hi ha factors genètics que determinen la quantitat i l'eficàcia de les glàndules sudorípares que tenim. Però a més, si no estem ben hidratats, el cos reserva líquid i perd la capacitat de refredar-se. 

Això no vol dir, segons la infermera, que les persones que suen més tinguin més calor o la visquin pitjor: "Al contrari, moltes vegades quan ens aclimatem, el cos el que fa és començar a suar de seguida perquè així aconsegueix dissipar la calor abans i no arriba a altes temperatures corporals." 

Altres factors fisiològics que ens fan tenir més calor o menys

El metabolisme, el sistema circulatori o la composició corporal també influeixen en la nostra manera subjectiva de viure la calor. 

Un metabolisme accelerat, sigui per la massa muscular o per desequilibris hormonals (com l'hipertiroïdisme o la menopausa) genera més calor interna, i pot fer que fins i tot en repòs, la sensació de xafogor sigui constant. Les persones amb un metabolisme més lent suporten més bé les temperatures altes.

El greix corporal també accentua la sensació de calor perquè funciona com un aïllant per al cos, encapsula la calor interna i fa més difícil eliminar-la. Per això, a la gent que té un percentatge de greix elevat els costa més refrescar-se i en canvi, un cos més prim facilita l'eliminació de la calor. 

La hidratació sempre és fonamental quan fa molta calor (REUTERS/Darrin Zammit Lupi)

El sistema circulatori també distribueix la calor interna: si és àgil, es tindrà menys calor; en canvi, si hi ha problemes cardiovasculars o circulatoris, la calor queda estancada i la sensació de xafogor és pitjor. 

I en aquest punt, l'activitat física és important per adaptar-nos millor a la temperatura alta, segons la infermera: "Ens pot ajudar perquè al final tindrem un cos més preparat a nivell cardiovascular per fer front als canvis de temperatura". 

La salut i els medicaments

Hi ha certes medicacions que durant una onada de calor convé controlar. Bàsicament els diürètics, antihipertensius i alguns medicaments que bloquegen la sudoració.

Els diürètics eliminen líquid del cos i augmenten el risc de deshidratació a l'estiu.

Pel que fa als antihipertensius, que també pren molta gent gran, Blanca Sitges recomana rebaixar-ne la dosi: "Durant l'etapa d'estiu s'han de reduir, amb seguiment mèdic. És habitual que ens baixi la pressió arterial, que perdem líquid i, per tant, tenim més risc de deshidratar-nos." 

De la mateixa manera, hi ha certes malalties cròniques, com la diabetis, la insuficiència cardíaca o fins i tot algunes menes de càncer, que afecten els mecanismes naturals de regulació corporal de la temperatura, igual que les alteracions hormonals com l'hipertiroïdisme, l'hipotiroïdisme o la menopausa.

Els antihistamínics, antidepressius o antipsicòtics també hi influeixen. I alguns antiinflamatoris apugen la temperatura interna i redueixen la capacitat de suar. 

Factors psicològics i clima 

Ja hem dit que la percepció de calor de cadascú, per subjectiva que sigui, és real. Però també hi ha un element psicològic pel qual una mala predisposició a la calor informa el cervell d'una amenaça i el cos es prepara per afrontar-la. 

Segons Blanca Sitges, acaba repercutint en el cos i provocant més malestar: "La percepció de calor dependrà probablement de les meves experiències, de les meves idees, de les meves creences, com moltes percepcions que tenim del propi cos." 

Però les percepcions tenen un impacte real: "També és cert que la percepció té una afectació real i objectiva sobre el nostre cos".
Una calor seca se suporta molt més bé que la humida, encara que sigui a temperatures extremes (EFE/Ana Escobar)

L'estrès i l'ansietat també poden influir en la sensació tèrmica: les persones nervioses poden tenir més calor a causa d'un augment de la circulació sanguínia. En canvi, la fatiga o la depressió poden fer que es percebi més fred.

Els homes i les dones tenen un termòstat diferent? 

Segons alguns estudis de confort tèrmic, les dones se senten més a gust amb temperatures que ronden els 25 graus, i els homes, amb 22 graus, però la infermera creu que no hi ha diferències de gènere significatives: "Dir que els homes perceben més calor que les dones és simplificar-ho molt."

"La nostra composició corporal i la regulació hormonal pot ser diferent, però jo diria que sobretot hi influeixen l'edat, l'estat de salut i factors externs".  

El que també hi incideix és viure en un clima sec o humit. Quan fa molta calor en un ambient sec, la suor s'evapora molt ràpid i el cos es refresca abans. 

En canvi, amb la humitat, l'efecte de calor al cos es multiplica i la suor queda sobre la pell com una pàtina sense arribar a refrescar mai el cos.  

Errors evitables

El primer és beure begudes amb alcohol o sucre per refrescar-nos quan sovint provoquen l'efecte contrari: "A vegades acabem per anar a fer una cervesa o per beure alguna beguda ensucrada i en lloc d'afavorir la hidratació, el que fan és deshidratar-nos."  

La recomanació és beure sempre aigua i afegir-hi minerals, perquè amb la sudoració es perden molts electròlits. I seguir sempre els consells habituals per evitar la deshidratació i els cops de calor. 

Un altre error és deixar les finestres de casa obertes tot el dia per ventilar: "Quan sortim a fer domicilis, veiem que a les 12 del migdia hi ha cases amb les finestres totes obertes", comenta  Blanca Sitges.  

"Va bé obrir-les quan no hi toca directament el sol, però quan hi toca, cal abaixar les persianes i tancar les finestres, perquè si no, la casa se'ns reescalfa i costa molt més de refredar-la."